Juliol 8, 2022
Per Direta
173 vistes

Fa un parell de mesos que ja teniu a les llibreries (i esperem que a biblioteques) lo llibre Cuix脿, exili i refugi de Jordi Tom脿s, publicat a l鈥檈ditorial L鈥橝ven莽.

Avui no parlar茅 del monestir del Conflent que va acollir l鈥檃ny 65 una comunitat benedictina expulsada de Montserrat, ni de tot el que va suposar aquest fet per a moltes persones durant d猫cades.

D鈥檃quest llibre ja n鈥檋avia fet un esment de passada, per貌 si avui m鈥檋i vull referir 茅s perqu猫 dos mesos m茅s tard, despr茅s d鈥檜nes quantes presentacions a banda i banda del Pirineu, algun article i alguna entrevista a l鈥檃utor, me fan adonar de coses que potser, mentre lo llibre se gestava i n鈥檃n脿vem seguint les vicissituds viscudes per l鈥檃utor i pels convocats a cap铆tol, no eren pas prou evidents ni tingudes en compte.

M茅s que no pas evid猫ncies, que tamb茅, el que sorgeix en aquesta vida independent que el llibre agafa, un cop campa ja fora del control del seu autor, s贸n reflexions derivades, debats que es plantegen, i for莽a preguntes.

脡s un fresc hist貌ric d鈥檜na 猫poca i d鈥檜n boc铆 del pa铆s que constatem, ara i ad茅s, que o era del tot desconeguda o gaireb茅. I aquesta constataci贸 sabuda i assumida, de fet, va ser en gran mesura el motor del project

A totes les presentacions i entrevistes s鈥檃firma, i s鈥檋i insisteix, que aquest llibre no 茅s un llibre d鈥檋ist貌ria, encara que el seu contingut la dibuixi de moltes maneres i amb veus i mirades diverses. 脡s all貌 de les hist貌ries que fan la hist貌ria鈥

Un fresc hist貌ric d鈥檜na 猫poca i d鈥檜n boc铆 del pa铆s que constatem, ara i ad茅s, que o era del tot desconeguda o gaireb茅. I aquesta constataci贸 sabuda i assumida, de fet, va ser en gran mesura el motor del projecte. Se tractava, per tant, d鈥檜n acte de just铆cia.

Calia deixar testimoni abans que fos del tot tard. Perqu猫 de tard ja n鈥檈ra quan fa uns anys va plantejar-se el projecte de llibre. Tardan莽a que ha impedit tenir alguns testimonis directes de primer ordre, i que en lo cam铆 del llibre alguns testimonis ens hagin deixat. Per貌 amb tot seguia sent possible encara deixar const脿ncia del que Cuix脿 era i va representar per a persones, col路lectius i iniciatives, 茅s a dir per a qui fa la hist貌ria que sovint no surt als llibres. I relatar-ho en el seu context, una 猫poca -no del tot delimitada-, que tampoc no ha merescut l鈥檃tenci贸 que caldria en la recuperaci贸 de la mem貌ria col路lectiva no tan allunyada.

Calia deixar testimoni abans que fos del tot tard. Perqu猫 de tard ja n鈥檈ra quan fa uns anys va plantejar-se el projecte de llibre. Tardan莽a que ha impedit tenir alguns testimonis directes de primer ordre

I tot aix貌 que encara era possible, i era necessari, es proposava de fer amb la voluntat de combinar la mirada 脿mplia i les diferents perspectives, a banda i banda del Canig贸.

Per a un llibre coral com aquest, ha estat important comptar amb un director de cantata gener贸s i destre, que possibilit茅s que, en lloc d鈥檜n possible orgue de gats, el cor son茅s afinat dins de la seua diversitat. I sense deixar de saber en tot moment que la panor脿mica no seria mai total.

I tamb茅 per a un llibre coral com aquest, un cop publicat, s鈥檋a revelat que les presentacions escampades arreu i de formats variats, propicien que el cor pugui donar veu a solistes de tota mena i que els c脿nons que es van generant siguin variats i sempre enriquidors.

C脿nons i solos que il路lustren les lectures globals d鈥檃quells que hi han aportat la seua veu evidentment parcial i limitada, i que palesen com es complementen. I que ens fan veure, tant si s鈥檃corden com si discrepen, com fan cr茅ixer l鈥檕bra. Cosa que, des de la meua opini贸 personal, diria que 茅s lo millor que li pot passar a un llibre

S贸n preguntes que giren al voltant d鈥檃ll貌 que no s鈥檋i diu i dels testimonis que, tot i la possibilitat de parlar, no ho fan. I de sentir com en una obra de testimonis los silencis tamb茅 parlen

Presentacions que, a partir de la introducci贸 que proclama aquest enfocament no estrictament historicista, tamb茅 permeten apuntar i encetar debats i reflexions sobre espais, moments i din脿miques que incorporaran nous elements que poden ajudar a entendre processos sociopol铆tics anteriors i posteriors.

I, 茅s clar, com no pot ser d鈥檃ltra manera i com ja apunt脿vem, aix貌 pot comportar l鈥檃parici贸 de preguntes que el llibre directament o indirectament suscita, o que la seua lectura planteja obertament. Preguntes que tant fan refer猫ncia al contingut de l鈥檕bra en ella mateixa, com a la hist貌ria que els testimonis del centenar ben llarg de persones aporten i que arxius i altres fonts procuren.

S贸n preguntes que, igual que el llibre, parteixen sovint de l鈥檈xperi猫ncia pr貌pia, viscuda directament o indirectament, per貌 que aviat se fan extensives a interrogants m茅s col路lectius i compartits, en el context canviant que la vida del monestir de sant Miquel de Cuix脿 va viure, i viu. Preguntes que sorgeixen tamb茅 de la possibilitat de veure el mosaic sencer, que no complet, que el llibre mostra. I preguntes que giren al voltant d鈥檃ll貌 que no s鈥檋i diu i dels testimonis que, tot i la possibilitat de parlar, no ho fan. I de sentir com en una obra de testimonis los silencis tamb茅 parlen. I la pregunta que plana sovint de per qu猫 fins ara no se n鈥檋a parlat a penes.

Preguntes i respostes que son necess脿ries sempre i que aquest llibre permet seguir aprofundint.




Autor font: Directa.cat