Juliol 22, 2021
Per CNT Vallès Oriental
290 vistes


El passat 19 de juliol des de la CNT Vallès Oriental i l’Assemblea Llibertària de la comarca vam organitzar un acte de commemoració del 85è aniversari de la Revolució Social duta a terme durant la Guerra Civil.

Un centenar de persones ens vam reunir a la plaça Maluquer i Salvador de Granollers. L’exposició «El Granollers obrer i revolucionari (1850-1936)» posava llum a la memòria històrica de la ciutat: la Unió Liberal, la vaga de Can Torras, l’Ateneu Obrer Cultural, la vaga dels forners i la de la construcció, la proclamació de la República i la vaga contra el seu govern, els fets d’octubre i l’inici de la guerra…

L’acte va començar de manera musical i distesa amb La Garibanda interpretant himnes obrers i revolucionaris: «La varsoviana» («A las barricadas»), «Hijos del pueblo», «la Internacional», «Bella Ciao»…

Després es va presentar la jornada, donant lloc a tres ponències molt interessants:

Sonia Turón, companya de CNT L’Hospitalet, historiadora i presidenta de la Fundación Anselmo Lorenzo, va començar explicant la bona feina que fan des de la fundació. Conserven i divulguen un dels majors arxius mundials de documentació històrica del moviment obrer, un arxiu que no para de créixer perquè, malgrat la ingent destrucció documental a mans del franquisme, la quantitat de materials generats a l’època va ser tal que no en paren d’aparèixer nous. Va explicar i elogiar el paper que van dur a terme «Mujeres Libres», organització que va tractar moltes diverses qüestions que afectaven les dones i tota la societat, assenyalant la historiadora que moltes de les aportacions que van fer encara tenen un vigor i una vigència actuals. «Qui lluita per la llibertat té mig camí fet», va afirmar quan va manifestar la impressió que li causava veure a les fotografies d’aquella època de guerra tantes dones lluitadores milicianes aparèixer amb un somriure.

Just Cases, company de CNT Terrassa, electricista i professor d’història, va explicar algunes de les qüestions que trobava més rellevants d’aquell moment d’aixecament popular contra el cop d’estat militar. Va explicar com tota aquella força i capacitat d’acció que va tenir el poble no va ser fruit d’un moment espontani, sinó d’un procés evolutiu de maduració, canvis i acumulació de forces d’un moviment sindical –i no només sindical– que feia dècades que s’organitzava. Cases considerava que, igual que l’anarcosindicalisme de l’època va anar canviant i adaptant-se a les circumstàncies i els esdeveniments –mantenint els seus valors, principis i objectius–, en l’actualitat també cal que reflexionem i analitzem les situacions per fer els canvis que siguin convenients.

Carlos Taibo, per acabar, escriptor i professor de ciències polítiques jubilat, va compartir cinc reflexions molt interessants sobre aquells esdeveniments de fa 85 anys, amb la mirada posada al futur. A més d’impulsar col·lectivitzacions i que treballadors i treballadores prenguin el control a empreses i centres de treball, caldria com a societat pensar quins treballs i processos productius tindria sentit mantenir i quins abandonar o reconvertir. Una qüestió molt òbvia avui en dia, quan existeixen tantes feines inútils o directament perjudicials i tenim al davant una crisi ecològica, energètica i de recursos gravíssima. També va mencionar, sense voler entrar en fer judicis morals sobre les persones que van protagonitzar aquells moments, com una part del sector més dirigent del moviment anarcosindicalista va entrar en dinàmiques de funcionar de manera separada de les bases del moviment. Es van prendre decisions estratègiques que ara mirant enrere es poden veure clarament equivocades. Va mencionar com en moltes ocasions era la gent de les bases la que avançava i iniciava processos revolucionaris. Va acabar amb una reflexió sobre la importància que va tenir l’element dels valors i la cultura rural precapitalista –d’on provenia el proletariat de les ciutats– en combinació amb l’element de la ideologia obrera anticapitalista, de cara a formar aquell sòl fèrtil revolucionari.

Cal posar en valor, recordar i elogiar les bones obres d’aquells i aquelles que ens precedeixen. També estudiar les situacions i veure i entendre els errors, per aprendre’n. Alimentem la memòria històrica, no com a font de nostàlgia, sinó com a eina de coneixement i reflexió, com a eina pel futur!




Autor font: Granollers.cnt.es