Setembre 26, 2022
Per Direta
859 vistes

Els grans incendis ocorreguts al Pa铆s Valenci脿 durant aquest estiu han estat provocats per tempestes el猫ctriques que, sumades a altres factors com les altes temperatures, l鈥檕rografia o la manca de recursos per a la gesti贸 forestal i la prevenci贸 i extinci贸 d鈥檌ncendis, han accentuat la magnitud de les desfetes. i, un any m茅s, han tornat a posar damunt la taula el debat sobre les inversions destinades a la gesti贸 forestal, l鈥檃gricultura, la ramaderia i a la lluita contra el despoblament, en comparaci贸 amb els pressupostos reservats al turisme rural, una de les activitats principals en molts dels pobles afectats per les flames.

La nit del 13 d鈥檃gost un llamp queia a la Vall d鈥橢bo, a la comarca de la Marina Alta. Sis dies despr茅s l鈥檌nfortuni es podia quantificar en m茅s d鈥11.000 hect脿rees calcinades i 1.500 persones desallotjades. A poc m茅s d鈥檜n centenar de quil貌metres cap al nord del Pa铆s Valenci脿, una trucada a les quatre i vint de la vesprada del 15 d鈥檃gost mobilitzava r脿pidament la unitat de bombers forestals a la qual pertany Esteve Blasco per un incendi declarat a la localitat de Beg铆s (l鈥橝lt Pal脿ncia). Blasco assenyala que, des d鈥檜n primer moment, es van tractar de mobilitzar tots els recursos, encara que lamenta el fet, de forma simult脿nia, s鈥檈stigueren produint altres incendis al sud del pa铆s. Aquesta vegada el desastre acabaria cobrant-se un preu molt m茅s elevat. Les m茅s de 20.000 hect脿rees cremades l鈥檋an registrat com l鈥檌ncendi m茅s devastador dels 煤ltims trenta anys a les comarques de Castell贸. A aquesta xifra caldria sumar les 800 hect脿rees calcinades per l鈥檌ncendi de les Useres declarat el 13 d鈥檃gost.

Medis aeris van durant tot el dia per intentar controlar les flames al foc de la Vall d鈥橢bo. Les altes temperatures, la baixa humitat i el vent molt canviant continuaven fent impossible controlar el foc |Math铆as Rodr铆guez

Isaac Vidal 茅s bomber forestal i representant de la plataforma Bombers i Bomberes en Frau de Llei. Actualment, treballa en Tragsa, una empresa a la qual la Generalitat Valenciana ha externalitzat els serveis d鈥檈xtinci贸 d鈥檌ncendis. Vidal critica el fet que durant l鈥檌ncendi de Beg铆s la seua unitat hi va intervenir sols amb dos components (personal operatiu), quan hauria d鈥檋aver-ne tingut sis. En aquest sentit, assegura que 鈥渁ra mateixa estem en una situaci贸 molt prec脿ria, tant a escala material com de recursos humans. Les gu脿rdies ens les paguen a nom茅s 50 c猫ntims m茅s l鈥檋ora, la qual cosa no 茅s legal鈥. L鈥檃ny passat, durant els incendis d鈥橝ssu茅var, els sobreesfor莽os provocats per la 鈥渕anca de personal鈥 li van provocar una baixa laboral.


M茅s diners per al turisme que per a la ramaderia

Des de la plataforma Bombers i Bomberes en Frau de Llei fa anys que es denuncia el frau de llei en la contractaci贸 eventual de centenars de bombers per part de Tragsa, a m茅s de la manca de recursos per a la prevenci贸 i extinci贸 d鈥檌ncendis. En concret, en l鈥檃ny 2022, la Generalitat Valenciana ha destinat 27,2 milions d鈥檈uros a la prevenci贸 dels incendis forestals. A aquesta partida es pot sumar, en part, la destinada a agricultura i desenvolupament rural 鈥47,2 milions鈥, activitat que agricultors, ramaders i experts consideren 鈥渋mprescindible鈥 per revertir l鈥檃bandonament dels boscos i els incendis forestals. De fet, a finals d鈥檃gost, la Conselleria d鈥橝gricultura, en mans de Mireia Moll脿 (Comprom铆s), va anunciar una convocat貌ria d鈥檃judes per al 鈥渃ontrol de la vegetaci贸 natural mitjan莽ant la ramaderia extensiva en zones estrat猫giques lligades a la prevenci贸 d鈥檌ncendis forestals鈥, aix铆 com per a 鈥渋mpulsar el desenvolupament sostenible de l鈥檈conomia rural鈥. La quantia de l鈥檃juda ascendia a 100.000 euros, una xifra molt inferior si es compara amb les subvencions destinades a iniciatives per promoure el turisme rural.

La quantia de l鈥檃juda anunciada despr茅s dels incendis d鈥檃quest estiu per prevenir incendis ascendia a 100.000 euros, una xifra molt inferior si es compara amb les subvencions destinades a iniciatives per promoure el turisme rural

Per exemple, nom茅s per a l鈥檃nomenat Bo Viatge, aprovat per la Generalitat en l鈥檃ny 2021 per a incentivar el turisme, es van destinar 15 milions d鈥檈uros; o per a la iniciativa Ruta 99, que pret茅n fer front al despoblament amb l鈥檌mpuls del turisme rural, se n鈥檌nvertiren 150.000, tot i que el projecte ha estat durament criticat per fomentar un tipus de turisme gens arrelat al territori. Un altre exemple seria el de les subvencions a empreses del sector tur铆stic. Per a 鈥渇omentar la competitivitat empresarial i impulsar el m脿rqueting del producte tur铆stic a la Comunitat Valenciana鈥, el govern valenci脿 t茅 reservats 4,3 milions. Es tracta d鈥檃judes que han destinat a grans empreses tur铆stiques, com la gestora d鈥檋otels Eparotex SA 鈥搒ubvencionada amb 4.745,69 euros鈥 o la immobili脿ria Costa Azahar 鈥揳mb 39.577,95. Destaca, a m茅s, que un 9,88 % de les subvencions assignades les acaba rebent de forma indirecta alguna filial del grup ACS, propietat de Florentino P茅rez, en ser un dels h貌ldings m茅s contractats per la ind煤stria tur铆stica. En total, a difer猫ncia dels entre 27 i 23 milions que s鈥檋an endut la gesti贸 forestal i el sector primari en 2022, la Conselleria de Turisme ha destinat al sector tur铆stic un pressupost de 103,96 milions d鈥檈uros, un 0,5 % m茅s que en 2021.

Si b茅 la comparaci贸 de dades pot donar una primera aproximaci贸 de les inversions efectuades en els sectors tur铆stic i primari i en la gesti贸 forestal, Maria Piles, especialista en desenvolupament local, confessa que la q眉esti贸 茅s una mica m茅s complexa. Explica que hi ha partides pressupost脿ries que no estan relacionades directament amb el turisme, per貌 que d鈥檜na forma o altra guarden algun tipus de vincle amb aquest sector. Per exemple, recalca que, en el cas de la Diputaci贸 d鈥橝lacant, l鈥櫭瞨gan que decideix en 煤ltima inst脿ncia com s鈥檈xecuten els pressupostos 茅s el Patronat de Turisme. Per sota d鈥檃quest, es troben depend猫ncies com l鈥櫭rea d鈥橢merg猫ncies, Recursos Humans i Repte Demogr脿fic 鈥揹ins la qual s鈥檜bicaria la prevenci贸 i extinci贸 d鈥檌ncendis鈥 o l鈥櫭rea de Medi Ambient, Energia i Recursos S貌lids Urbans. En aquesta l铆nia, destaca el fet que l鈥櫭瞨gan provincial alacant铆 siga qui menys inverteix en brigades forestals: 400.000 euros, segons dades de Comprom铆s.

L鈥檌ncendi forestal d鈥檃quest estiu a la Vall d鈥橢bo va calcinar m茅s de 12.000 hect脿rees |Math铆as Rodr铆guez

Despr茅s dels incendis d鈥檃quest estiu, i contr脿riament a all貌 que apunten els pressupostos, la delegada del govern espanyol al Pa铆s Valenci脿, Pilar Bernab茅, ha exposat que 鈥渟鈥檋an activat tots els mecanismes necessaris per a reduir els terminis de la gesti贸 i concessi贸 de les ajudes posades en marxa鈥; i a m茅s a m茅s, es van anunciar encara m茅s ajudes directes a la ramaderia per a prevenir incendis.

Des del camp, per貌, no s鈥檋an vist amb tan bons ulls aquestes ajudes. Amb el repic dels esquellots del seu ramat de fons, Jordi Benages, pastor i formatger que fa la seua feina a cavall de les localitats de Xert i Cat铆, creu que les ajudes que han aprovat les institucions arran dels incendis s贸n 鈥減ur m脿rqueting鈥 i estan pensades 鈥渄e cara a la galeria鈥. A m茅s, ens indica que a efectes pr脿ctics qui finalment rep les subvencions s贸n aquells propietaris que treballen de manera intensiva, malgrat la important tasca que es duu a terme des de la ramaderia extensiva. No 茅s d鈥檈stranyar doncs que sols un 10% del pressupost abastisca partides relacionades amb la prevenci贸 d鈥檌ncendis mentre que, per terme mitj脿, un 90 % est脿 relacionat directament amb tasques d鈥檈xtinci贸.

Jordi Benages, pastor i formatger que desenvolupa la seua feina a cavall de les localitats de Xert i Cat铆, creu que les ajudes aprovades arran dels incendis s贸n 鈥減ur m脿rqueting鈥

Un testimoni semblant presenta Juanjo P茅rez, llaurador de les comarques del Comtat i la Marina Alta que ha vist un 60 % de la seua producci贸 afectada per l鈥檌ncendi de la Vall d鈥橢bo. P茅rez explica que les ajudes que ha rebut en els 煤ltims quatre anys mitjan莽ant la Pol铆tica Agr脿ria Comunit脿ria (PAC) s鈥檋an anat retallant a un ritme fren猫tic: aproximadament 700 euros menys a l鈥檃ny. 鈥淪i no fos per la passi贸 que posem en all貌 que fem, les quanties que percebem s贸n irris貌ries鈥, valora.

Des d鈥橢cologistes en Acci贸-Marina Alta, Ferran Polo, apunta que els incendis que es produeixen en una 脿rea on predomina el tipus de vegetaci贸 mediterr脿nia i les estacions de sequera fins a cert punt poden ser naturals. No obstant aix貌, Polo subratlla alguns factors que, d鈥檋aver-se estudiat i finan莽at adequadament en el seu moment, podrien haver sigut determinants a l鈥檋ora de minimitzar l鈥檌mpacte dels incendis. En aquesta l铆nia, incideix en les repoblacions massives de pins, els quals es caracteritzen per ser pir貌fils, 茅s a dir, atrauen el foc i el reprodueixen amb molta facilitat. Per aquest motiu, Ferran considera que s鈥檋aurien d鈥檋aver destinat m茅s recursos a l鈥檈studi i gesti贸 forestal, com an脿lisis de les diferents esp猫cies d鈥檃rbres i arbustos que temps enrere formaven part de l鈥檌maginari mediterrani 鈥揷om les carrasques鈥 i que suportaven molt millor el foc.




Autor font: Directa.cat