Juny 23, 2021
Per Nord-Estl Libertari
357 vistes


Creix el risc de rebrot a la Regió Sanitària de Girona després de dues setmanes i mitja de descens i el contagi de covid-19 també augmenta però més lentament que a la resta del Principat de Catalunya, havent-hi les darreres hores una defunció 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Banyoles (221), l’Escala (217), Garriguella (168), Blanes (127), Verges (122), Sant Feliu de Guíxols (109), Castelló d’Empúries (101), Santa Cristina d’Aro (99), Castell-Platja d’Aro (93), Viladamat (92) i Cassà de la Selva (91) 

Solament s’han vacunat amb la primera dosi 415.452 persones (9.756 més que ahir) a la Regió de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l’ha rebut 234.101 persones (5.598 més que ahir)  

El Biocomsc confirma un avanç ràpid de la pandèmia 

Els símptomes del virus poden persistir durant mesos en un 15% dels casos 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) 23/06/2021.- Llegim al Diari de Girona que tot i que la majoria de municipis de les comarques gironines fa setmanes que tenen la incidència baixa del coronavirus-19, encara n’hi ha alguns amb els indicadors elevats, tot i que se situen molt per sota de fa setmanes. Aquest és el cas de Banyoles, l’Escala, Verges, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Sarià de Ter, Garriguella, Castelló d’Empúries i altres.  

Banyoles, Blanes i Sant Feliu de Guíxols són ciutats de més de 20.000 habitants o capitals de comarca de la demarcació de Girona que encara tenen el risc de rebrot per sobre de 100 i, per tant, encara està catalogat com a alt. 

Creix el risc de rebrot i es registra una nova defunció 

Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona ha mort una de les persones pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aquesta regió sanitària de 2.144 en total. 

Desglossat s’especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.149 en total, en residències 282, 178 en domicilis i 536 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 76.173 contagis, 66 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,85 i creix quatre centèsimes. Pel que fa a la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 1,13 i creix cinc centèsimes. La mitjana d’edat dels contagiats ha baixat al llarg d’aquest mes de juny dels 37,15 anys als 31,07 i el 53% són homes. 

L’índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 62 sobre 100, dins el risc baix. Ahir l’índex es trobava en 59, creix 3 punts . Aquesta xifra és inferior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 96 punts. 

Solament s’han vacunat amb la primera dosi 415.452 persones (9.756 més que ahir) a la Regió de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l’ha rebut 234.101 persones (5.598 més que ahir). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Banyoles (221), l’Escala (217), Garriguella (168), Blanes (127), Verges (122), Sant Feliu de Guíxols (109), Castelló d’Empúries (101), Santa Cristina d’Aro (99), Castell-Platja d’Aro (93), Viladamat (92), Cassà de la Selva (91). També amb risc, entre altres,   

Sarrià de Ter (83), Olot (79), Figueres (72), Salt (71), Girona (71), la Bisbal d’Empordà (68), Bescanó (64), Calonge (60), Puigventós (54), Begur (55), Vidreres (48), Avinyonet de Lloret de Mar (41), Pals (36), Palafrugell (34), la Vall de Bianya (34), Sant Jaume de Llierca (34), Celrà (32), La Vall d’en Bas (28), Vilafant (24), Breda (23), Torroella de Montgrí (21), Roses (17), Ventalló (17), Campdevànol (14),Porqueres (13),  

Maçanet de la Selva (13), Palamós (8), Tossa de Mar (8) i Ripoll (3).  

Hi ha 47 persones hospitalitzades (els mateixos que ahir) de les quals 15 són a l’UCI (2 menys que ahir). 

El Biocomsc confirma un avanç ràpid de la pandèmia 

L’Agència Catalana de Notícies informa que els experts del Biocomsc van confirmar un creixement «significatiu» de la pandèmia de covid-19 al Principat de Catalunya. Aquest ha estat de prop d’un 10% setmanal i la tendència és a pujar «cada cop més ràpidament». El grup de la UPC pronostica que la setmana acabarà amb més de 3.500 casos, per sobre de la setmana anterior i a l’espera de rebre dades. A més, va indicar que els tests d’antígens ràpids apunten a creixement similars, amb una Rt entorn de l’1,1. Afegeix que la data d’ahir de tests d’antígens apunten a una «acceleració forta de creixement», tot i que cal esperar. 

Els símptomes del virus poden persistir durant mesos en un 15% dels casos 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies, fins a un 15% de tots els pacients amb coronavirus-19 poden presentar simptomatologia persistent setmanes o, fins i tot, mesos després de la infecció inicial, segons suggereixen diversos estudis. Així, donada la càrrega de malaltia acumulada al Principat de Catalunya, més de 90.000 pacients en podrien haver sofert o estar sofrint actualment. 

Un grup multidisciplinari, promogut per l’Institutde Salut Global de Barcelona (ISGlobal), acaba de publicar l’informe Síndrome de covid post aguda: Definició, impacte i maneig on proposa un conjunt clar de definicions del cas i dels seus diferents escenaris clínics. També recomanen una exploració mèdica integral perquè en millori l’avaluació de les característiques clíniques, així com les complicacions. 

D’entre totes les definicions de post covid-19, els autors de l’informe advoquen per l’ús del terme Síndrome de covid post aguda que inclou dos subgrups o escenaris que no són excloents. 

Dos escenaris 

El primer és el covid-19 amb prolongació de símptomes més enllà de les quatre setmanes que podien estar o no presents des de la fase aguda o aparèixer posteriorment en subjectes asimptomàtics. 

En segon lloc hi ha la seqüela, un mal orgànic irreversible després de 12 setmanes des de la infecció i que pot representar diferents graus de disfunció permanent i símptomes relacionats. 

A més de proposar l’ús d’una única nomenclatura que sigui clara i d’ús comú, recomanen «l’estandardització i codificació adequada» d’aquestes definicions. «Necessitem un codi específic per a aquesta síndrome i els seus fenotips clínics, per a facilitar la seva identificació, permetre un seguiment adequat i, també, la realització d’estudis comparatius». 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com