Mar莽 16, 2022
Per Direta
162 vistes

Fa unes setmanes, mentre prepar脿vem una manifestaci贸 a Barcelona pel Dia Internacional de la Dona treballadora, representants de col路lectius feministes manifestaven la seva decepci贸 amb el cartell de la convocat貌ria perqu猫 no tractava 鈥渃oses de dones鈥. El cartell feia refer猫ncia a les manifestacions que es realitzen en els barris enfront dels continus desallotjaments que viuen les seves ve茂nes.

Davant aquests comentaris em vaig quedar pensant en el que les lluites feministes han generat en 鈥渘osaltres鈥, en aquelles que ens identifiquem com a dones i tamb茅 com a feministes. Em preguntava quines serien aquestes 鈥渃oses de dones鈥 i com seria de limitat que les que ens anomenem feministes nom茅s ens dediquem a denunciar i a barallar per all貌 que ens afecta a 鈥渘osaltres鈥.

Despr茅s vaig pensar en e qui forma part d鈥檃quest 鈥渘osaltres鈥. Una pregunta sempre present i que, per a moltes, es travessa amb un proc茅s migratori que ha tingut un comen莽ament, per貌 sembla que mai un final. Perqu猫 de manera recurrent alg煤 et recorda que no formes part d鈥檃questa col路lectivitat o que et falta complir alguns requisits per a fer-ho.

Em preguntava quines serien aquestes 鈥渃oses de dones鈥 i com seria de limitat que les que ens anomenem feministes nom茅s ens dediquem a denunciar i a barallar per all貌 que ens afecta a 鈥渘osaltres鈥

I, encara que aquestes preguntes fa anys que es reflexionen, tant en els espais acad猫mics com assemblearis, 茅s una cosa que lluny de resoldre鈥檚 sembla tibar-se encara m茅s. A Madrid, per exemple, es van celebrar dues manifestacions el 8M. Una d鈥檈lles obertament contr脿ria a recon猫ixer els drets de les treballadores sexuals i de les persones trans. La insist猫ncia de centrar-nos 鈥渆xclusivament en els problemes que concerneixen les dones鈥 en comptes de crear acostament, genera la pregunta que si la categoria 鈥渄ona鈥 continua sent pol铆ticament 煤til per als qui estem en contra de qualsevol forma de viol猫ncia generada per aquest sistema racista, capitalista i patriarcal.

Sorgeix el dubte perqu猫 aquestes expressions reflecteixen el pensament eurocentrat que impregna al moviment feminista en aquests territoris. No sols penso en el racisme que s鈥檈xerceix en l鈥櫭爉bit dels serveis socials, on moltes de les activistes feministes, ara esdevingudes en treballadores socials, expliquen a les dones migrants i racializadas el que han de fer per empoderar-se, treballar i cuidar 鈥渂茅鈥 les seves criatures. Sin贸 tamb茅 en el pensament que es reflecteix en la mirada unidimensional del feminisme hegem貌nic que ent茅n el g猫nere i al patriarcat com l鈥櫭簄ic responsable de les viol猫ncies que enfronten les dones.

Malgrat que des d鈥櫭爉bits feministes antiracistes s鈥檋a explicat fins al cansament com l鈥檃rticulaci贸 entre la ra莽a, la classe i el sistema sexe-g猫nere repercuteix en la vida de les dones i persones trans* racialitzades, el m脿xim que s鈥檋a aconseguit fins ara 茅s que els col路lectius feministes incorporin als seus lemes anticapitalistes la paraula antiracista. Per貌 les seves mirades i activisme continuen saturades de pensament eurocentrat que ignora les demandes de molt铆ssimes dones i persones trans* que viuen en aquests territoris, perqu猫 segueixen sense ser considerades subjectes pol铆tics, subjectes que lluiten.

Les seves mirades i activisme continuen saturades de pensament eurocentrat que ignora les demandes de molt铆ssimes dones i persones trans* que viuen en aquests territoris, perqu猫 segueixen sense ser considerades subjectes pol铆tics

En aquest sentit, 茅s representatiu que fins al Tribunal de Just铆cia Europeu hagi assenyalat que les treballadores de la llar viuen discriminaci贸 al regne d鈥橢spanya per no tenir dret a atur i que el moviment feminista continu茂 indiferent davant tal situaci贸 que afecta principalment dones migrants.

Aix铆 mateix, la viol猫ncia immobili脿ria que enfronten molt铆ssimes persones en aquesta ciutat t茅 molt a veure amb el sistema en qu猫 vivim. Perqu猫 no 茅s aleatori, ni una trag猫dia del dest铆, que siguin precisament dones i persones trans* migrants, racialitzades i empobrides les que no puguin accedir a habitatges en condicions dignes, ni que siguin elles les que sostenen a les seves comunitats i s鈥檕rganitzin per a crear xarxes de suport en els seus barris.

Per aix貌, urgeix revisar el comprom铆s del moviment feminista amb la den煤ncia d鈥檃quells aspectes que reprodueixen viol猫ncies estructurals com el racisme, el classisme i la cisheteronormativitat. Com diuen les zapatistes, aix貌 no significa advocar per una falsa unitat que abandoni les nostres difer猫ncies, sin贸 que 茅s una invitaci贸 a dirigir aquestes r脿bies i dolors cap als qui les generen. Perqu猫 com ensenyen les compas, per a les dones amb la dignitat rebel, 鈥渓es lluites estan a tot arreu鈥.




Autor font: Directa.cat