Novembre 15, 2021
Per Direta
289 vistes


Una persona és detinguda al carrer Torrente de València el 19 de juny de 2020 per sis agents de la policia espanyola. Després de posar-lo a terra, li nen diverses puntades de peu a les cames. De camí a comissaria, dins el vehicle policial i amb les mans emmanillades a l’esquena, un agent li etziba un cop de puny a l’estómac i a la cara. Més tard, el metge de la presó observa “hematomes periorbitals, ull esquerre” i, efectivament, es conserva una fotografia on apareix amb l’ull esquerre negre. Gairebé dos mesos després, al centre penitenciari d’Albocàsser, a Castelló, després d’una discussió, un funcionari agafa pel braç un pres al replà de la cel·la i se l’endú escales avall fins a una oficina, on l’emmanillen a l’esquena i diversos funcionaris li propinen puntades de peu i cops de puny així com cops de porra a les plantes dels peus. El pres assegura que ha de caminar de puntetes durant cinc dies.

Són només dos dels 21 casos de maltractaments i tortures a l’Estat espanyol que documenta en un informe el Comitè per la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d’Europa arran de la seva visita només a nou comissaries, set presons, dos hospitals psiquiàtrics i un centre de menors de la Comunitat de Madrid, Andalusia i el País Valencià, entre el 14 i el 28 de setembre de 2020. Del total, vuit denúncies contra agents de la policia espanyola i funcionaris de presons han tingut lloc al País Valencià, és a dir, vora el 40%.

El CPT va visitar entre el 14 i el 28 de setembre de 2020 nou comissaries, set presons, dos hospitals psiquiàtrics i un centre de menors de la Comunitat de Madrid, Andalusia i el País Valencià

Quatre dels presumptes maltractaments al País Valencià es van produir en el moment de la detenció, dos a comissaria –a la de plaça Espanya de València i en una altra sense especificar– i dos més a la presó d’Albocàsser. De fet, la delegació del CPT explica que durant la visita a la comissaria de Sapadors de València –on van anar a parar els detinguts–, va preguntar si els quatre casos de maltractaments en comissaries recollits estaven sent investigats, però els oficials superiors de servei no van facilitar cap informació al respecte.

tortura CPT
Denúncies recollides en l’informe del CPT sobre la seva darrera visita a l’Estat espanyol |Pau Fabregat

En aquesta línia, el CPT destaca la nul·la intervenció dels jutges de vigilància penitenciària per investigar o prevenir les denúncies, i la no aplicació de mesures coercitives o disciplinàries davant de les vulneracions. L’expert en violència institucional, Jorge del Cura, subratlla que crida l’atenció que mentre el Comitè en uns pocs dies detecta 21 casos de maltractaments i tortura a l’Estat, “les institucions espanyoles, encarregades de monitorar els centres de detenció i vetllar pels drets de les persones privades de llibertat, no en detecten cap”. Del Cura es pregunta a què es deu i quants casos detectaria el CPT si visités més sovint i durant més temps els centres de detenció.

De fet, tot i que detalla 21 maltractaments, l’informe n’apunta més i especifica que un important nombre de persones entrevistades volien presentar denúncia i que altres van proporcionar informació amb la condició que no es divulguessin els seus només per por a possibles represàlies.


Maltractaments durant les detencions i a comissaria

A més de la persona detinguda al carrer Torrente de València, l’informe documenta tres maltractaments més que haurien tingut lloc en el transcurs de la detenció. És el cas d’un ciutadà estranger qui assegura que un cop detingut per agents policials de paisà i quan ja era a terra, la policia el van apuntar al cap amb una pistola i va propinar-li cops de porra al cos. A més, afegeix que el van dur a una cantonada, on diversos agents li van assestar múltiples cops i que, abans no va ser traslladat a la comissaria de Sapadors, va estar sis hores agenollat i emmanillat.

Una altra persona assegura que tot i obeir les ordres d’un agent, quan estava amb les mans alçades, un altre policia se li va apropar per darrere i va colpejar-lo amb una porra a la caixa toràcica. Una radiografia posterior va confirmar una fractura de dues costelles. Durant el trasllat a comissaria, un home denúncia que van aturar el vehicle, el van emmanillar per l’esquena i van colpejar-lo amb un objecte dur al clatell, el front i el nas. Una de les ferides al cap va requerir quatre grapes.

En el transcurs de la visita, la delegació alerta que va trobar diversos objectes com pals i bats de beisbol a les zones de detenció o a les oficines de les comissaries de Policia Nacional espanyola a Castelló, així com a Leganitos i Moratalaz, a Madrid

El Comitè documenta dos casos més de maltractaments ja a l’interior de comissaries valencianes. Una persona, detinguda al seu domicili, hauria rebut puntades de peu i cops de puny al cos i al cap mentre era emmanillat en un despatx de la comissaria de la plaça Espanya de València. I un home denuncia haver estat maltractat en una comissaria, després de negar-se a què sis agents registressin la seva cafeteria a les 4 de la matinada del 22 de setembre de 2020. Com no duia el document d’identitat, va anar a comissaria, on assegura que, en respondre que li era igual que el multessin per no dur mascareta, un policia el va empènyer contra la paret i li va propinar un cop de puny a la cara. Seguidament, segons consta a l’informe, altres agents el van agafar dels braços, li van retorçar i van aplicar-li les manilles amb força. Més tard, ja a Sapadors, va ser traslladat a un metge d’urgència, que va observar marques als canells i una hemorràgia a l’ull esquerre.

En el transcurs de la visita, la delegació alerta que va trobar diversos objectes com pals i bats de beisbol a les zones de detenció o a les oficines de les comissaries de Policia Nacional espanyola a Castelló, així com a Leganitos i Moratalaz, a Madrid. El Comitè considera que aquesta mena d’objectes, “a més d’invitar a especular sobre conductes indegudes per part dels policies, són una font potencial de perill” per a tothom. Per aquest motiu, demana “retirar immediatament de totes les dependències policials” qualsevol objecte “d’emissió no estàndard que pugui ser utilitzat per infligir maltractaments”.


Un de cada tres presos entrevistats denuncia agressions a Albocàsser

En el moment de la visita de la delegació, la presó d’Albocàsser (Castelló II) albergava 998 homes i almenys 25 dels 75 entrevistats van al·legar haver estat maltractats per funcionaris, principalment amb bufetades, però també amb cops de puny, puntades i cops de porra. Es van recollir d’interns allotjats a sis mòduls, en règim tancat i a infermeria.

El primer cas àmpliament documentat a l’informe és el d’un pres que assegura que va haver de caminar de puntetes durant cinc dies pels cops rebuts a les plantes dels peus –un tipus de tortura anomenada falaka–, com a represàlia per una discussió verbal amb un treballador. Quan va poder visitar el metge del centre per demanar un informe mèdic i denunciar els fets, relata que el va atendre amb la porta oberta mentre els funcionaris que l’havien agredit esperaven fora i escoltaven el seu testimoni. Finalment, el metge va decidir no examinar-lo ni oferir-li cap medicació i, segons l’intern, va haver de comprar Tramadol al “mercat negre” de la presó per poder calmar el dolor. El mateix informe del CPT explica que en general els metges de les presons van demostrar una actitud poc activa a l’hora de registrar i notificar els episodis de suposats maltractaments. De fet, un dels facultatius penitenciaris va explicar a la delegació que no tenia molt de sentit emplenar informes de lesions sobre els episodis de presumptes maltractaments físics dels reclusos, ja que els funcionaris de presons implicats presentarien contrademandes.

La delegació va ser informada pel personal de la presó d’Albocàsser que en els primers nou mesos de 2020 (fins al 23 de setembre), va haver-hi ni més ni menys que 1.084 sancions disciplinàries per a una població penitenciària que no superava les 1.000 persones

El segon cas documentat a l’informe és el d’un intern reclòs al mòdul de règim tancat o aïllament. El pres relata que es va autolesionar perquè li havien retirat una medicació que prenia des de nen. Els funcionaris van entrar a la cel·la, el van immobilitzar i amb les mans emmanillades a l’esquena, detalla com van donar-li puntades i cops de puny com a represàlia per aquesta acció de protesta. La delegació del CPT va comprovar que, a totes les presons masculines visitades, les persones que cometien un acte d’autolesió eren objecte d’un càstig disciplinari i en molts casos podien ser sotmeses a aïllament. El personal considerava que tals actes eren intents de manipulació i, per tant, havien de ser castigats. En el centre penitenciari d’Albocàsser, el recurs de la direcció de la presó a les sancions disciplinàries sembla especialment elevat: la delegació va ser informada pel personal de la presó que en els primers nou mesos de 2020 (fins al 23 de setembre), va haver-hi ni més ni menys que 1.084 sancions disciplinàries per a una població penitenciària que no superava les 1.000 persones.

No és el primer cop que entitats de drets humans, familiars i col·lectius de suport a persones preses denuncien maltractaments, vexacions i tractes degradants en aquest centre penitenciari de l’Alt Maestrat, i el mateix informe del CPT reconeix que continua existint un patró habitual de maltractaments físics per part del funcionariat com a represalia pel “comportament recalcitrant” dels interns. Les represàlies es produirien, segons l’informe, en espais on no hi ha càmeres de seguretat, com les sales de registre, la infermeria, el mòdul de règim tancat o en el despatx de l’educador. Al mateix temps, l’informe també recull nombroses denuncies per abusos verbals amb insults de caràcter racial, ètnic i religiós per part dels treballadors del centre.

Alejandro Forero, doctor en dret i membre del Sistema de Registre i Comunicació per a la protecció de Víctimes de Violència Institucional (SIRECOVI) de l’Observatori del Sistema Penal de la Universitat de Barcelona (OSPDH), considera que “el principal problema a les presons de l’Estat espanyol és que es regeixen per uns marcs jurídics i polítics de total impunitat cap a les males praxis i, per tant, resulta molt difícil investigar els casos de maltractament”. Segons Forero, en la majoria dels casos, les agressions a interns es produeixen en espais on no hi ha càmeres –o bé no funcionen–, els informes mèdics estan incomplets o fets sota pressió sobre la persona que ha patit l’agressió, els funcionaris exerceixen corporativisme i es defensen entre ells o bé els jutges arxiven ràpidament la causa. En els pocs casos on hi ha condemna ferma, afegeix que, poc després, arriba l’indult. Forero alerta que es tracta de “tota una estructura d’impunitat que no acabarà només amb unes recomanacions internacionals, sinó que és necessari aplicar canvis substancials i d’arrel per millorar la cultura democràtica i la formació en drets humans del personal penitenciari, però també dels fiscals i els jutges”. Alhora, per Alejandro Forero, és imprescindible utilitzar mecanismes de control polític i jurídic que faciliten la investigació de totes aquestes males praxis.

La darrera visita del Comitè per la Prevenció de la Tortura als Països Catalans es va produir el 2018 i es va limitar a Catalunya. No va ser una visita periòdica –fins ara n’ha realitzat set a l’Estat espanyol– sinó ad hoc per valorar “els avenços” realitzats des de les anteriors visites els anys 2011 i 2012. L’informe de presons i comissaries catalanes, publicat el febrer del 2020, ratificava l’existència d’una sala on es produeixen maltractaments físics a la presó de Brians I.




Autor font: Directa.cat