Juny 18, 2021
Per Nord-Estl Libertari
240 vistes


Concentracions ahir a Girona, Celrà, Vic i moltes altres ciutats, com Barcelona i Tarragona, de suport a Marcel Vivet 

La CUP-G acusa el Govern de la Generalitat de duplicar acusacions policials per condemnar independentistes 

Revelen que hi ha un altre jove acusat pels mateixos fets pels quals es va condemnar Marcel Vivet a cinc anys de presó 

El Govern de la Generalitat diu que revisarà les acusacions, admet desproporció en el cas Vivet i no demanarà presó per a manifestants acusats de lesions no lleus 

La CUP-G exigeix a la Generalitat que retiri també els càrrecs quan hi hagi un agent ferit 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 18/06/2021.- Mobilitzacions arreu del territori ahir dijous al vespre en solidaritat amb el jove Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per haver participat d’una protesta a Barcelona contra el sindicat policial Jusapol

Llegim al Diari de Girona que ahir diversos col·lectius de l’esquerra independentista es van concentrar a la plaça del Vi, a Girona, en suport solidari amb Marcel Vivet i per rebutjar la sentència contra ell. 

A nivell d’altres ciutats del Nord-est de Catalunya, segons el diari El Punt Avui a més de Girona, també hi ha haver ahir concentracions a Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) i a Vic (Plana de Vic, comtat d’Osona).  

La condemna de l’Audiència Provincial de Barcelona a cinc anys de presó a un jove militant de la CUP, Marcel Vivet, per lesionar el canell a un mosso durant la protesta «Holi» contra el sindicat policial Jusapol en el 2018 i la publicació d’un altre procediment judicial contra un altre manifestant anomenat Adrià amb un acusacions pràcticament idèntiques ha tibat les relacions i ha esquerdat el pacte forjat entre la CUP-G i ERC, ja que ambdues parts es van comprometre al fet que el Govern de la Generalitat de Catalunya es retiraria com a acusació particular de totes les causes contra manifestants, excepte en aquells casos en els quals els agents de policia tinguessin lesions «acreditades amb certificat mèdic». Però, fins i tot amb el compromís previ i públic del llavors conseller Miquel Sàmper amb això, la Generalitat va mantenir els seus càrrecs contra Vivet, que va ser condemnat per desordenis públics, atemptat a l’autoritat i lesions. 

A penes 24 hores després de conèixer-se la decisió, la CUP va revelar el cas d’Adrià que, segons la documentació aportada, calca les acusacions a Vivet i per a qui la fiscalia demana 8 anys de presó per lesionar d’igual forma al mateix agent dels Mossos d’Esquadra que, segons testimonis en el judici del primer, va assegurar en seu judicial que només va rebre un cop. D’aquí ve que la CUP-G hagi elevat el to contra el Govern de la Generalitat (ERC i Junts), acusant-lo de duplicar atestats policials, reclamant que es revoqui la sentència i que s’arxivi la segona causa en la qual la Generalitat sí s’ha retirat. 

«Arribem a la conclusió inequívoca que no són fets casuals, sinó que és una practica en què els mateixos instructors i amb la mateixa minuta per a intentar condemnar a dos manifestants diferents pels mateixos fets», va asseverar el diputat de la CUP-G, Xavier Pellicer, que va anunciar que han demanat la compareixença al Parlament del conseller d’Interior. 

La declaració de suport a Vivet 

En saber-se dimecres la sentència, enmig del ple del Parlament, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Dolors Sabater, sol·licitava a la presidenta de la cambra, Laura Borràs, una reunió de la junta de portaveus per consensuar una declaració de suport a Vivet –el 14-F la CUP va situar el jove en una posició simbòlica de la llista electoral de Barcelona quan encara estava pendent de declarar, i Vivet també va formar part de Guanyem Badalona en Comú, la llista de Sabater, quan va tenir lloc la manifestació per la qual ha acabat condemnat. La junta de portaveus es reunia dimecres al vespre en acabat el ple, però no era fins ahir al matí que ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem es posaven d’acord en el contingut –segons l’ACN, els comuns volien que la declaració també inclogués una condemna explícita contra el Departament d’Interior per haver actuat com a acusació particular del cas demanant una pena de 4 anys i 9 mesos de presó. 

La CUP-G exigeix a la Generalitat que retiri també els càrrecs quan hi hagi un agent ferit 

Llegim al diari El Punt Avui que la condemna a 5 anys de presó del jove independentista Marcel Vivet, acusat de lesionar al braç un agent dels Mossos, dona motius a la intenció del Govern de la Generalitat de revisar les acusacions particulars contra manifestants, tal com es va comprometre amb la CUP-G per a l’acord d’investidura. L’executiu autonòmic català considera desproporcionada la pena de presó a Vivet i confirma que la nova línia d’actuació, tal com ja havia avançat l’exconseller Miquel Sàmper, se centrarà a demanar responsabilitats civils als acusats de lesionar un agent del cos dels Mossos, però eliminarà el càrrec d’atemptat a l’autoritat. Era el mateix Departament d’Interior qui ho anunciava ahir després que, a primera hora, la Junta de Portaveus del Parlament aprovava per majoria una declaració en què es demana al Govern de la Generalitat retirar-se de les causes contra manifestant. 

Declaració conjunta 

ERC, Junts, la CUP-G i En Comú Podem li demanen “retirar-se com a acusació particular de totes les causes obertes per l’exercici del dret a la lliure manifestació“. La declaració mostra la seva “solidaritat i suport” a Vivet pel que considera una “condemna absolutament desproporcionada” de l’Audiència de Barcelona.  

Dimecres es coneixia la condemna a 5 anys de presó contra Marcel Vivet sota l’acusació policial d’haver donat un cop a l’avantbraç a un mosso durant la protesta contra la manifestació del sindicat policial Jusapol el 2018 a Via Laietana. Vivet, que nega haver colpejat l’agent, va ser acusat per la Generalitat per un delicte de desordres, atemptat a l’autoritat i un delicte lleu de lesions pels quals sol·licitava per a ell una pena de 4 anys i 9 mesos de presó, mentre que la Fiscalia demanava 5 anys. Tot i que Govern de la Generalitat i la CUP-G van acordar que l’executiu autònom català no es personaria com a acusació particular si no hi havia agents ferits, en el cas de Vivet hi ha un atestat de lesions. Per això era el secretari general d’Interior, Oriol Amorós, qui ahir explicava l’abast de la revisió dels criteris de personació, en declaracions a TV3.  

La generalitat de la declaració parlamentària dona a entendre que el Govern de la Generalitat no acusarà manifestants ni en el cas de lesionar policies –la declaració no diferencia aquest cas–, però Amorós especifica els termes de la revisió que Interior farà dels criteris de personació i que ja havia avançat l’exconseller Sàmper.  

El Govern de la Generalitat només farà d’acusació particular quan hi hagi agents dels Mossos presumptament ferits per manifestants però deixarà d’acusar-los d’atemptat contra l’autoritat, càrrec que porta a penes de presó, i els sol·licitarà només responsabilitat civil pel rescabalament de les lesions.  

Amorós recorda que això és el que estableix l’acord d’investidura amb la CUP-G determinava que el Govern de la Generalitat només mantindria l’acusació en cas d’agents amb lesions “acreditades amb certificat mèdic” i, a més, establia de cara a les actuacions futures que la personació contra manifestants “es limitarà als casos de lesions acreditades, si s’escau, i se centrarà en el rescabalament de la responsabilitat civil en casos de lesions no lleus“. 

De fet, el mateix Amorós considera que, en el cas Vivet, hi ha una “desproporció important” entre els fets que la sentència considera provats i la condemna a 5 anys de presó. 

Agafant-se a la generalitat de la declaració parlamentària, la CUP-G demanava al Govern de la Generalitat que es retirés de totes les causes contra manifestants i, amb En Comú Podem, sol·licitava també la compareixença al Parlament del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena; el secretari general del departament i el director de la policia, per esclarir el cas Vivet.  

Els advocats d’Alerta Solidària denunciaven que els Mossos haurien acusat un altre jove, Adrià, que encara ha de ser jutjat, de les mateixes lesions al mateix agent per les quals s’ha condemnat Vivet 

De fet, ahir al migdia es convertia en un cas doble tenint en compte que els advocats d’Alerta Solidària denunciaven que els Mossos haurien acusat un altre jove, Adrià, que encara ha de ser jutjat, de les mateixes lesions al mateix agent per les quals s’ha condemnat Vivet. 

D’altra banda, els grups parlamentaris unionistes responien a la declaració d’ERC, Junts, la CUP-G i ECP amb una de Ciutadans en què es dona suport a l’agent dels Mossos i considera l’agressió contra ell “acreditada en el procediment judicial“. El PSC, Vox i el PP hi van donar suport, però va ser rebutjada per la majoria de la junta. 

Un suposat frau policial dóna un gir de 180 graus al cas de Marcel Vivet 

La suposada agressió a un agent de la Brimo ha derivat en dos processos pel mateix fet 

Alerta Solidària parla d’acusació falsa i d’un cas de corrupció 

L’organització Alerta Solidària ha esperat a conèixer la sentència del cas de Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó pels delictes d’atemptat, desordres públics i lesions, per fer pública una novetat que pot fer que el procés faci un gir copernicà. Els advocats d’Alerta van comparèixer ahir en una roda de premsa amb Marcel Vivet i un altre activista anomenat Adrià per explicar que el mosso que acusa Vivet fa la mateixa acusació pel mateix fet a l’Adrià, una circumstància mancada de tota lògica perquè l’agent només reconeix haver rebut un cop que només pot haver donat una persona. Com que dues persones no poden haver comès una sola agressió, Alerta Solidària arriba a la conclusió que la denúncia policial és falsa i que tot plegat respon a un cas de corrupció pel qual pensen demanar responsabilitats. 

L’acusació surt de la mateixa minuta policial dels agents de la brigada mòbil que es van desplegar a la Via Laietana el 29 de setembre del 2018 per evitar que la manifestació d’independentistes on hi havia en Marcel i l’Adrià es trobés amb una altra convocada pel sindicat Jusapol. Un dels agents que consten en la minuta és el mosso d’esquadra amb el número d’identificació policial 18784 que va declarar que en el transcurs del servei havia rebut “un cop al canell dret provocat amb el pal d’una bandera” i que va haver de ser atès pels serveis mèdics al mateix lloc. La declaració del mateix agent puntualitzava la identificació de l’agressor, de qui descrivia inclús la puntera blanca i els cordons blancs del calçat i els mitjons de ratlles blaves. 

D’aquesta minuta policial se’n van derivar dues diligències diferents amb dues identificacions diferents que fa el mateix agent; en una s’identifica Marcel Vivet, el 22 de novembre del 2018, i en l’altra s’identifica l’Adrià, el 14 de gener del 2019. 

Lesió o no lesió 

Sorprenentment, en el cas de Vivet, la seva sentència assegura que va provocar lesions a l’agent que van requerir 24 dies de baixa; en canvi, en l’escrit de la Fiscalia en què es demanen vuit anys de presó per a l’Adrià s’assegura que l’agent no va patir cap lesió. 

Davant aquesta paradoxa, des d’Alerta Solidària s’inclourà ara el doble atestat en el recurs contra la sentència de Vivet que presentaran al TSJC. A la vegada demanaran al tribunal de la secció 22 de l’Audiència de Barcelona que incorpori com a prova tota la causa de Vivet. 

Es dona la circumstància que en el cas de Vivet la Generalitat ha exercit l’acusació fins al final, mentre que en el de l’Adrià ja s’ha retirat. Alerta Solidària vol saber fins a quin punt la Generalitat sabia la duplicitat de casos. El Departament d’Interior es va limitar ahir a dir que s’està mirant el cas. Els Mossos d’Esquadra, però, van negar ahir que atribueixin el mateix fet a dues persones diferents. El cos va explicar que en una inspecció de les imatges registrades del fet es va identificar una segona persona que “havia donat diversos cops al casc” del mateix agent, motiu pel qual es van instruir dues causes separades. 

La roda de premsa va ser el segon acte de suport a Marcel Vivet des que es va fer pública la sentència.  

A la tarda n’hi va haver més, amb concentracions a diversos municipis com Celrà, Girona o Vic. A Barcelona la concentració va ser a la plaça Sant Jaume.




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com