Novembre 29, 2020
Per Nord-Estl Libertari
384 vistes


MEM脪RIA PROLET脌RIA DEL NORD-EST 

El 29 de novembre del 1868, la ciutat de Figueres (Alt Empord脿) es va convertir en l’escenari d’una de les concentracions republicanes m茅s multitudin脿ries que s’han celebrat a les comarques gironines  

La manifestaci贸 va rec贸rrer alguns dels principals carrers de Figueres fins a arribar a la pla莽a de l’ajuntament 

Concentraci贸 republicana multitudin脿ria a Figueres en 1868: El 29 de novembre del 1868, Figueres (la Garriga, Alt Empord脿) es va convertir en l’escenari d’una de les concentracions republicanes m茅s multitudin脿ries que s’han celebrat a les comarques gironines. La manifestaci贸 va rec贸rrer alguns dels principals carrers de la ciutat fins a arribar a la pla莽a de l’ajuntament, aleshores de la Revoluci贸. 

L’Empord脿  (Alt i Baix) ha estat, des de molt temps enrere, un dels principals bressols del republicanisme, i la ciutat de Figueres, el seu epicentre principal. En tenim un munt d’exemples, de noms que s’han convertit en mites del republicanisme, com ara Abd贸 Terrades, Joan Tutau i Narc铆s Monturiol, per貌 tamb茅 s’hi han escrit algunes fites memorables, entre les quals podem incloure la data del 29 de novembre del 1868, quan Figueres es va convertir, per unes quantes hores, en la del republicanisme catal脿 i el mateix Tutau, vingut expressament de Barcelona, va poder exclamar: “Avui s铆 que podem manifestar amb el front r铆gid i l’脿nim aixecat, en aquest pa铆s, davant d’Espanya, davant el m贸n sencer, que aqu铆, en aquesta comarca, domina sobretot la idea republicana.” 

La fita cal situar-la en un context hist貌ric excepcional. Han passat poques setmanes des del destronament d’Isabel II i els nuclis republicans i federalistes pressionen per tal de condicionar l’orientaci贸 del nou r猫gim. La manifestaci贸, organitzada pel Comit猫 Republic脿 del Partit de Figueres, vol expressar el desacord per la inclusi贸 d’alguns dels Dem貌crates al manifest Uni贸 de tots els liberals i, al mateix temps, posar de manifest el car脿cter federal de l’Empord脿.  

El cronista que es far脿 ress貌 de l’acte des de les p脿gines d’El Ampurdan茅s la definir脿 com una manifestaci贸 “imponent, majestuosa” i conclour脿 que “mai havia presenciat Figueres un acte tan important i que tanta influ猫ncia pogu茅s exercir en els destins del pa铆s“. Alguns cronistes parlen de 20.000 assistents, cosa que volia dir que hi havia acudit molta gent de fora de Figueres, segurament de molts pobles de l’Alt i de Baix Empord脿, com tamb茅 del Pla de l’Estany i de la Garrotxa. La riuada de gent es nodreix de ve茂ns del conjunt del territori. En total, s’hi poden veure prop de 80 estendards, 50 dels quals pertanyen a alguns pobles de l’Alt Empord脿 i m茅s enll脿 d’aquest. En algun cas, com ara Espolla (Albera, Alt Empord脿), Roses (Serra de Rodes, Alt Empord脿), Cadaqu茅s (Serra de Rodes/Camp de Creus, Alt Empord脿) i Llan莽脿 (Serra de Rodes/Camp de Creus, Alt Empord脿), els simpatitzants republicans hi van en corporaci贸. Els de la Jonquera (Albera, Alt Empord脿) porten una immensa campana pintada amb els colors morat, groc i encarnat, mentre que a la resta d’estendards es reclama la Rep煤blica Federal, la llibertat de cultes o altres proclames del Partit Democr脿tic i Republic脿.  

A dos quarts de dues de la tarda, la comitiva arrenca des de la pla莽a del Joc de la Pilota i recorre diferents carrers del centre de la ciutat fins a arribar a la pla莽a de la Revoluci贸, l’actual de l’ajuntament.  

Durant tot el trajecte, la gent desfila “amb l’ordre m茅s complet i la m茅s admirable conducta“, mentre alternen els c脿ntics de La Marsellesa (versi贸 catalana d’Anselm Clav茅) i l’Himne de Riego amb visques a la llibertat, a la sobirania del poble i a la Rep煤blica Federal

A la fi del recorregut, una delegaci贸 dels manifestants es reuneix amb els responsables municipals per tal de demanar-los “el concepte que els mereix una manifestaci贸 tan imponent” i per reclamar-los que donin a con猫ixer al Govern provisional espanyol “que els Dem貌crates d’aquesta comarca desitgen la Rep煤blica Federal“.  

Des del balc贸 de l’ajuntament, l’alcalde s’adre莽a als manifestants i evita mullar-se, tot proclamant que “les autoritats es veuen obligades […] a no declarar-se partid脿ries d’una determinada forma de govern perqu猫 amb aquestes declaracions sempre s’exerceix pressi贸 a la massa electoral“, una frase certament absurda en boca d’un pol铆tic.  

Els parlaments dels convocats s贸n, l貌gicament, molt m茅s compromesos i es centren a explicar “els avantatges immediats de la Rep煤blica Federal […] ja sigui per poder reunir-se o per expressar les idees“.  

Els oradors tamb茅 reclamen la supressi贸 de les Quintes i el sufragi universal per als majors de 20 anys.  

En representaci贸 del Centre Federalista de Barcelona, Joan Tutau critica el Govern provisional per haver “abandonat el terreny de la imparcialitat” i proclama que, “despr茅s d’aix貌, els republicans tenen el deure d’oposar manifestaci贸 a manifestaci贸 i la Rep煤blica a la Monarquia“.  

Les mobilitzacions es convertiran en un dels principals instruments dels dirigents federalistes, perqu猫 els permet demostrar la capacitat per recollir les inquietuds de la ciutadania.  

L’acte acaba amb una desfilada dels estendards i amb crides a la Revoluci贸 de Setembre i a la Rep煤blica. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com