Setembre 24, 2022
Per Nord-Estl Libertari
240 vistes

Clara Thalmann

Clara Thalmann

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 24 de setembre de 1908 neix a Basilea l’anarquista comunista, Clara Ensner, més coneguda com Clara Thalmann o Clara Thalmann-Ensner. Filla d’una família proletària nombrosa de 10 germans, on tota milità en el moviment obrer 

Entre 1930 i 1932 va recórrer amb el seu company la península Ibèrica en diversos viatges, passant per la frontera del Pirineu Oriental, a més del nord d’Àfrica i Itàlia 

A principis de juliol de 1936 marxà cap a Catalunya en autoestop, passant de nou la frontera del Pirineu Oriental, amb la intenció de participar com a nedadora del Club de Natació dels Treballadors Suïssos, i membre de la delegació suïssa, en l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar a Barcelona 

Fugint de la repressió republicana stalinista espanyola a mitjans de setembre de 1937 la parella passà la frontera del Pirineu Oriental i s’instal·là a París 

Clara Thalmann: El 24 de setembre de 1908 neix a Basilea (Basilea, Suïssa) l’anarquista comunista, Clara Ensner, més coneguda com Clara Thalmann o Clara Thalmann-Ensner. Filla d’una família proletària nombrosa de 10 germans, on tota milità en el moviment obrer, el seu pare, Friedrich Franz Ensner, fou un internacionalista alemany refugiat a Suïssa fugint de la guerra francoalemanya de 1870 que treballava de pedraire, i la seva mare es deia Elisa Margaretha Thudium.  

Quan tenia 14 anys, després de graduar-se a l’escola, abandonà el domicili familiar i es posà a treballar en diferents feines (cambrera, minyona, rellotgera i alguna altra), a més de formar part de les Joventuts Socialistes de Basilea.  

En 1925 marxà il·legalment cap a París (Illa de França), on visqué amb un certificat de naixement d’una companya anarquista, i treballà d’obrera metal·lúrgica, especialment a les fàbriques Renault, on fou responsable d’una cèl·lula de joves metal·lúrgics, i milità en la Joventut Comunista, col·laborant ocasionalment en L’Humanité.  

De bell nou a Basilea en 1927, s’adherí al Partit Comunista Suís (PCS), en el sector anti-estalinista, i s’uní sentimentalment amb l’obrer bolxevic Pavel Thalmann (Paul Thalmann), que en 1928 havia retornat absolutament desil·lusionat d’una estada a l’URSS.  

Després de l’exclusió de Paul Thalmann del Partit Comunista en 1929 per «renegat», se li va exigir la ruptura immediata amb la seva parella, cosa que no va fer i ella mateixa en va ser expulsada.  

Entre 1930 i 1932 va recórrer amb el seu company la península Ibèrica en diversos viatges, passant per la frontera del Pirineu Oriental, a més del nord d’Àfrica i Itàlia.  

En 1931 la parella es casà a Basilea.  

En 1932 edità a Schaffhouse (Schaffhouse, Suïssa) el periòdic Arbeiter-Zeitung.  

Amb l’arribada d’Adolf Hitler al poder, passà de contraban escrits alemanys prohibits per a ser impresos a Suïssa.  

En 1934 la parella milità en posicions acostades al trotskisme dins del grup Marxistische Aktion der Schweitz (MAS: Acció Marxista de Suïssa).  

A principis de juliol de 1936 marxà cap a Catalunya en autoestop, passant de nou la frontera del Pirineu Oriental, amb la intenció de participar com a nedadora del Club de Natació dels Treballadors Suïssos, i membre de la delegació suïssa, en l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar a Barcelona.  

Quan l’aixecament militar feixista del 19 de juliol de 1936, a Barcelona s’integrà en una columna de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) per lluitar al front d’Aragó i al front de Madrid i després vingué el seu company com a periodista de l’Agència Socialista de Premsa.  

En aquesta època la parella s’havia allunyat completament del trotskisme i en desacord amb el sistema dictatorial de la Unió Soviètica s’acostaren al moviment anarquista social revolucionari, especialment en l’«Agrupació dels Amics de Durruti».  

Mantingué estretes relacions amb l’anarquista Augustin Souchy, representant de la Freie Arbeiter Union Deutschland (FAUD, Unió Lliure dels Treballadors Alemanys) a Barcelona.  

Després d’una gira propagandística de dos mesos per Suïssa, que aprofitaren per organitzar l’acolliment d’infants procedents de la República Espanyola, el gener de 1937 la parella retornà a Catalunya i s’integrà en el Grup Internacional de la «Columna Durruti», el qual deixaren el març per desacords polítics.  

Després de les «Jornades de Maig» de 1937, on lluitaren al costat de l’«Agrupaciódels Amics de Durruti» i la militancia del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), la parella va ser detinguda quan embarcava al port de Barcelona en un vapor francès i tancada en centres irregulars controlats per agents stalinistes i membres del Servei d’Informació Militar (SIM) a Barcelona mateix i després va ser reclosa a la presó de València (l’Horta de València, País Valencià) abans de ser alliberada, després de setmanes de llargs interrogatoris, gràcies a les pressions de la Sozialistische Arbeiter-Internationale (SAI, Internacional Obrera i Socialista) i del seu dirigent Louis de Brouckère, i d’altres (Fenner Brockway, Friedrich Schenider i altres).  

A mitjans de setembre de 1937 la parella passà la frontera del Pirineu Oriental i s’instal·là a París.  

En aquesta època lluitaren per a alliberament dels revolucionaris detinguts a la República Espanyola pels agents stalinistes.  

Durant l’Ocupació alemanya ocuparen un xalet que els havien deixat, al carrer Friant del XIV Districte de París, que serví de refugi per a jueus i perseguits i també com a lloc de reunió i local d’una impremta clandestina.  

Entre 1941 i 1942 es creà al voltant de la parella el Grup Revolucionari Proletari (GRP), format per una quinzena de militants de diverses nacionalitats, i que publicà el periòdic clandestí Le Réveil Prolétarien.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista col·laborà amb Nicolas Lazarévitch en La Réalité Russe i participà en el grup «Liaisons Internationales» i en el «Cercle Zimmerwald» de Maurice Chambelland.  

En 1954 la parella deixà París i s’establí a Niça (País Niçard, Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d’Azur, Occitània), on crearen una comunitat, «La Séréna», a les muntanyes de la zona. Realitzaren conferències sobre la guerra d’Espanya i el paper jugat pels anarquistes a Universitats alemanyes i suïsses.  

Durant els anys seixanta i setanta del segle XX va fer costat als moviments de revolta estudiantils.  

En 1966 s’estrenà un documental de la televisió alemanya sobre la seva història i en 1973 la televisió suïssa estrenà el documental Les Suisses dans la guerre civil espagnole, on ocuparen un paper determinant.  

En 1977 publicaren les seves memòries amb el títol Revolution für die Freiheit. Stationen eines politischen Kampfes. Moskau-Madrid-Paris, que va ser en 1983 traduïdes al francès i en 2020 al castellà.  

En 1983 retornà amb l’anarquista Augustin Souchy a la Península, als llocs en els quals havien jugat un paper rellevant durant el procés revolucionari de 1936-1937, per a fer un documental i un llibre (Die lange Hoffnung. Erinnerungen an ein anderes Spanien. Clara Thalmann, Augustin Souchy).  

Entre el 24 i el 30 de setembre de 1984 participà en l’«Incontro Internazionale Anarchico» que se celebrà a Venècia (Vèneto).

Malalta durant molt de temps, Clara Thalmann va morir el 27 de gener de 1987 a la seva residència de «La Séréna» de Niça. 

L’arxiu dels Thalmann es troba dipositat a l’Institut Internacional d’Història Social (IIHS) d’Amsterdam (Països Baixos).  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com