L’agent encobert del Cos Nacional de Policia espanyol durant tres anys als moviments socials de Barcelona va mantenir relacions sexeafectives amb diverses dones com a estratègia d’infiltració, que asseguren que mai les haurien mantingut si haguessin sabut que era policia. Davant el que consideren una vulneració de drets fonamentals, avui cinc de les dones afectades presenten una querella criminal al jutjat de guàrdia de Barcelona contra l’agent D.H.P., el seu superior jeràrquic i el Ministeri de l’Interior, com a responsable civil subsidiari. L’acció jurídica, impulsada pel Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia i el sindicat CGT –on milita una de les denunciants– considera que els fets serien constitutius dels delictes d’abusos sexuals, contra la integritat moral –podent haver arribat a la tortura–, de descobriment i revelació de secrets i d’impediment de l’exercici dels drets cívics.

La querella subratlla que la conducta de l’infiltrat “no només transgredeix els límits legals de l’actuació d’infiltració” dels cossos policials, sinó que “traspassa els límits ètics, atemptant contra el nucli essencial d’aquelles dones i la seva autonomia sexual”

La querella subratlla que la conducta de l’infiltrat “no només transgredeix els límits legals de l’actuació d’infiltració” dels cossos policials, sinó que “traspassa els límits ètics, atemptant contra el nucli essencial d’aquelles dones i la seva autonomia sexual”. Un element clau en l’argumentari del text és la manca de consentiment de les querellants alhora de mantenir relacions sexuals amb l’infiltrat. El consentiment, argumenta el text, “depèn de la informació de la que disposi una persona i de les circumstàncies que envoltin aquella interacció sexual concreta” i conclou que “la informació sobre la persona i sobre el tipus de pràctica sexual són indestriables del consentiment sexual”. Alhora, posen èmfasi en què la “dignitat de la persona”, que inclou tant la integritat física com l’emocional i moral, “en cap cas permetria que s’hi incloguessin pràctiques que transgredissin els valors i les creences d’una persona”.

Per una de les advocades de les querellants, Laia Serra, cal posar al centre l’element de la “violència institucional sexualitzada” i al mateix temps que el debat sobre “la insuficiència del marc legal i l’opacitat d’aquestes pràctiques que es projecten cap a dones aprofitant-se del sistema relacional i utilitzant els seus cossos i pràctiques sexuals per accedir a informació i espais polítics”. Precisament, l’altra lletrada, Mireia Salazar Gabarró, explica que els fets representen “un accés en tots els límits ètic i legals” i tenen una clara afectació sobre l’autonomia sexual de les querellants pel fet d’haver estat “instrumentalitzades”. Aquest “ús instrumental”, argumenten a la querella, comporta la privació de la condició de persona i això sumat a la generació d’un “patiment innecessari” configura el delicte contra la integritat moral.

Més enllà de les relacions sexeafectives, la querella també considera que hi ha una afectació global ens els drets de participació política i d’associació de les activistes

Més enllà de les relacions sexeafectives, la querella també considera que hi ha una afectació global ens els drets de participació política i d’associació de les activistes, que per Salazar Gabarró ha tingut un “fort impacte en les seves vides personals i íntimes, però també en les seves pràctiques de militància”. Per aquesta raó, defensen que s’ha produït un delicte de descobriment i revelació de secrets, que segons el Codi Penal, passa per “descobrir secrets o vulnerar la intimitat d’un altres, sense el seu consentiment”. Alhora, també defensen que s’ha impedit l’exercici de drets cívics, un delicte recollit a l’article 542, i que estableix la pena d’inhabilitació als funcionaris públics.

Les querellants sol·liciten que s’interrogui al policia espanyol D.H.P. i a l’agent que actués com a superior jeràrquic, així com la declaració del màxim responsable de la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional en el moments dels fets, a més de les querellants. Entre les diligències documentals, reclamen que l’organisme policial informi sobre quin jutjat, en el marc de quina investigació, per quin període i amb quines pròrrogues va autoritzar la creació d’una identitat encoberta per a l’agent, així com l’objectiu global en què es va emmarcar la seva infiltració. Específicament, demanen que la policia espanyola aclareixi si dins la tasca d’infiltració “estava previst el manteniment de relacions sexuals i afectives amb activistes dels entorns als que es va vincular i si la Comissaria General d’Informació en va tenir coneixement”.

L’entorn de les persones afectades pel policia infiltrat denuncia el cas i fa una crida al suport mutu Els partits independentistes demanen la compareixença de Grande-Marlaska al Congrés pel cas del policia infiltrat Els campus universitaris de Catalunya exigeixen responsabilitats pel cas del policia infiltrat al SEPC Unides Podem, ERC, Junts i la CUP demanen la compareixença de Grande-Marlaska pel cas d’un nou policia infiltrat Els partits independentistes al Congrés espanyol demanen la compareixença del policia infiltrat ls partits independentistes al Congrés espanyol demanen la compareixença del policia infiltrat La Generalitat porta a la Fiscalia el policia nacional espanyol infiltrat a la Universitat de Barcelona Al DNI del policia infiltrat Marc Hernàndez Pons hi consta l’adreça d’una agrupació del PSOE de Palma En el DNI del policia infiltrat Marc Hernàndez Pons consta l’adreça d’una agrupació del PSOE de Palma En el DNI del policia infiltrat Marc Hernández Pons consta l’adreça d’una agrupació del PSOE de Palma El jutge de control del CIE de València s’absté d’una querella de tortures en el franquisme per “amistat íntima” amb un policia Investiguen diversos agents de la Policia Nacional espanyola pel presumpte tracte humiliant a dues dones migrades