Juny 15, 2022
Per Direta
160 vistes

Ja fa pràcticament mig any que el moviment Regularización Ya va començar a reunir signatures per aconseguir la regularització immediata i sense condicions per a les més de mig milió de persones migrades i refugiades que es troben actualment en situació administrativa irregular a l’Estat. De les 500.000 firmes necessàries per poder dur la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Congrés dels Diputats espanyol, a finals de setembre d’enguany, ja n’han recollit vora 300.000. El juny de 2020, el moviment va enregistrar una proposició no de llei (PNL), que malgrat comptar amb el suport de 1.500 organitzacions i l’aval de vuit grups parlamentaris, no va prosperar.

Per donar un impuls a la recollida de signatures els tres mesos que queden, llancen la cançó coral “Regulariza!“, que s’estrena avui, 15 de juny, i darrere de la qual hi ha moltes mans i veus: setze artistes i la veterania del segell Propaganda pel fet!. Aquests mesos, el moviment Regularización Ya ha habilitat 273 punts de recollida fixos arreu de l’Estat i ha trepitjat manifestacions, concerts, esdeveniments culturals o universitats per recollir firmes. Ara comparteixen el que anomenen un “himne coral antiracista” i els diners que es recullin a través de les plataformes digitals, assegura Propaganda pel fet!, es destinarà al moviment antiracista.

Sobre un beat tribal produït per Roger Martínez Pifarré, del projecte Tribalian, s’encadenen les veus de The Seys Sisters, Dura Mangara, Maio Serrasolsas, Bikôkô, Momi Maiga, La Maga, Tabaré Rios, Ugné Danielé Reikalaité o el Senyor Oca. “Canta-la, balla-la, gaudeix-la i firma-la” és el missatge amb què arrenca Vicky Canalla, integrant de Regularización Ya. La idea, explica, va sorgir de Tribalian: “Sobre la base musical vam introduir trossos i estrofes de cançons que cantem en manifestacions. Va convocar una assemblea de músics i artistes que es van sumar voluntàriament amb lletres pròpies”. Al videoclip, també hi participa Migra Incendiaria, TopManta, Mohamed Hadda -amb el cèrcol- o Ada Saliou -amb la dansa.

Els orígens camerunesos, gambians, senegalesos, ghanesos, argentins, lituans i catalans teixeixen un tema musical en mandinkà, català, castellà, francès i lituà, que reivindica el “dret a migrar” i la “justícia social”, i denuncia “els privilegis”, la discriminació pel color de la pell, l’existència dels CIE, les batudes, els murs i els filats.

Sobre un beat tribal produït per Roger Martínez Pifarré, de Tribalian, s’encadenen les veus de The Seys Sisters, Dura Mangara, Maio, Bikôkô, Momi Maiga, La Maga, Tabaré Rios, Ugné Danielé Reikalaité o el Senyor Oca

La majoria d’artistes que hi participen han viscut o han conegut persones a qui se’ls vulnerava els seus drets per raó d’origen. L’actriu i cantant Yolanda Sey i la seva germana bessona, Kathy, fins als sis anys no van tenir la nacionalitat espanyola, perquè en aquell moment els seus pares no la tenien: “com és hereditària, jo tampoc la vaig tenir en néixer”. El raper banyolí Daura Mangara té gent propera en situació administrativa irregular: “de mica en mica, notes com perdre l’esperança i les ganes de viure i assolir objectius donen pas a certa quietud i silenci”, descriu. I Maio Serrasolsas, conscient dels “privilegis de ser una persona blanca i europea”, reconeix que ella pot trobar pis, feina, viatjar, moure’s i accedir a recursos públics en millors condicions”.

Des de la campanya, denuncien que la irregularitat suposa una situació de vulneració de drets permanent: no comptar amb drets laborals, la possible explotació, tràfic de persones i explotació sexual, expulsió de serveis públics essencials com l’educació i la sanitat”. Recentment, el Govern espanyol ha anunciat que està treballant en un esborrany per reformar la normativa d’estrangeria i regularitzar persones que formen part de “sectors en què es necessiten treballadors”. Sey es queixa que sempre senten que “tot va amb relació a si som útils o no. No tenim dret a viure i ja està i això demostra que els drets humans no es tenen en compte”.

Convençudes que la música en tant que eina, pot ser antiracista, tant Yolanda Sey, com Dura Mangara i Maio Serrasolsas defensen que l’antiracisme ha de formar part de la cultura i acompanyar les lluites. Precisament, no és ni molts menys la primera vegada que Propaganda pel fet! posa la música a disposició d’alguna causa o reivindicació social. Recentment, ha participat en la producció i el llançament de “La terra per sembrar” contra la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu i el 2018 es va implicar en “Los borbones son unos ladrones“, una “autoinculpació musical col·lectiva” per reivindicar la llibertat d’expressió i condemnar “la repressió” contra músics, com Valtònyc o Hasél.




Autor font: Directa.cat