Desembre 14, 2020
Per Nord-Estl Libertari
182 vistes

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST  

Campanya d’abstenció antifeixista a Figueres contra la Llei per a la reforma política del govern Suárez-Martín Villa el desembre de 1976 

Amb detencions durant els dies 14 i 15 de desembre de 1976 

Desembre de 1976 a Figueres amb campanya per la ruptura democràcia enfront el referèndum monàrquic del govern Suàrez-Martín Villa 

L’enginyer industrial empordanès en 1976 va instal·lar una oficina política al marge dels partits al centre de la ciutat de Figueres (la Garriga, Alt Empordà) Víctor Ferreres i Pla (Fortià, 1938-2005). El 14 de desembre del 1976, la vigília (en diuen jornada de reflexió) del referèndum sobre la Llei per a la reforma política del govern Suárez-Martín Villa va mantenir al balcó quatre banderes catalanes amb les inscripcions d'”Amnistia“, “Llibertats“, “Estatut” i “Abstenció“. L’enrenou que allò va provocar entre les autoritats franquistes a la ciutat va ser enorme. Les brigades municipals, acompanyades de policies, van intentar amb escales arribar als balcons per retirar les pancartes. Va ser una missió impossible. Víctor Ferreres va acabar tancat als calabossos de la comissaria de policia del carrer Pep Ventura de Figueres.  

Ferreres no va ser alliberat fins a la matinada del dia 16, després que el ministre de l’Interior, Rodolfo Martín Villa (actualment investigat pels crims del franquisme) anunciés l’avanç dels resultats del referèndum. Víctor Ferreres, en sortir de la comissaria, va fer unes declaracions que avui ens poden semblar premonitòries si s’analitza el Règim monàrquic espanyol del 78. Va afirmar: “Espero que els empresonaments d’ahir a Figueres no es converteixin en norma en la nova democràcia.”  

A Ferreres, prèviament li havien prohibit un acte a favor de l’abstenció al figuerenc Museu de l’Empordà, després que l’alcalde franquista d’alehores, Pere Giró, anunciés que no cediria aquest equipament municipal per a actes polítics. Curiosament, en el mateix local municipal feia poc hi havia celebrat un acte Juan García Carrés, el destacat feixista que anys després, el 1981, estaria implicat en el cop d’Estat del 23-F, pel qual va ser condemnat a dos anys de presó com a autor d’un delicte de conspiració per a la rebel·lió militar.  

Víctor Ferreres no va passar per cap jutjat per les seves accions, tot i que en aquells moments regien les lleis franquistes d’ordre públic (ni llibertat de reunió, associació, expressió o manifestació).  

També la figuerenca Montserrat Juanola Torrent –que quan feia el batxillerat, durant el franquisme, a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres participava en activitats clandestines del grup autònom anarquista Kronstant-71 i en el col·lectiu figuerenc d’Estudiants Llibertaris com també ajudant aquests col·lectius a Barcelona més endavant, facilitant un pis al carrer Canuda per activitats–, i altres joves de la ciutat van acabar també a les garjoles de la comissaria de la policia espanyola del carrer Pep Ventura per distribuir a la ciutat un full volant contra el referèndum monàrquic de la reforma política del govern Suárez 15 el desembre de 1976.




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com