Maig 28, 2021
Per Direta
215 vistes

A principis dels anys 90 va sorgir al Canadà les primeres celebracions del que es va anomenar Mad Pride (orgull boig). Seguint l’exemple de les desfilades que els col·lectius i l’activisme LGBTI organitzava amb cada cop més ressò popular, tot fent de la visibilització festiva una forma de lluita contra els estigmes, les pioneres del moviment van ser persones provinents del corrent conegut com “supervivents de la psiquiatria”, sorgit als Estats Units a finals dels anys 70, que aplega grups de pacients de l’àmbit de la salut mental que van veure la necessitat d’organitzar-se davant d’un sistema psiquiàtric que veien hostil i patologitzador. De fet, la primera caravana del Mad Pride va tenir lloc el 18 de setembre de 1993 a Toronto, sota la denominació específica de Psychiatric Survivor Pride Day (Dia de l’orgull del supervivent psiquiàtric), i va ser impulsada pel col·lectiu de persones diagnosticades de transtorns mentals contra la política del sistema sanitari d’enviar-les a viure a una zona residencial específica de la ciutat, Parkdale, que el col·lectiu d’afectades entenia com un gueto excloent.

Limitada durant més de dues dècades al Canadà i a la Gran Bretanya, on també existia un moviment d’expacients prou organitzat, avui la celebració Dia de l’Orgull Boig ja se celebra amb desfilades i activitats diverses a llocs com Sud-àfrica, Brasil, Bèlgica, Alemanya, Ghana, Itàlia, Argentina o Xile, en una data fluctuant entre els mesos de maig i juny. Als Països Catalans hi aterra l’any 2018, amb una cavalcada festiva al voltant de la plaça Catalunya de Barcelona (coincidint amb activitats similars en les principals ciutats de l’Estat espanyol, amb un eslògan del tot eloqüent, “El orgullo lo cura”), amb la intenció de fer sortir la paraula “boig” dels armaris del políticament correcte i subvertir-ne d’aquesta manera l’efecte pejoratiu. “Sobre la base de la defensa del dret a ser diferent i des de la cerca de l’empoderament comunitari dels bojos i les boges” el “moviment el moviment de l’’Orgull boig’ implica valorar com alguna cosa distintiva i positiva el fet de ser, estar i tornar-se boig o boja”, s’apunta des del nucli impulsor de la festa, que des de l’inici ha estat gestada per diversos col·lectius que treballen en aquest àmbit, com la Federació Veus o Activament.

Després d’una edició del 2020 obligadament alterada per la circumstància epidèmica, que es va haver de limitar a la difusió d’un manifest a través d’un vídeo, aquest 2020 l’Orgull Boig recupera certa presencialitat a Barcelona el pròxim diumenge, 30 de maig. Certa perquè les limitacions epidèmiques impediran fer un nou acte multitudinari i itinerant al carrer i perquè l’activitat es concentrarà al recinte de l’antiga factoria Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu. A més, tot i que les activitats es duran a terme presencialment, des del nucli organitzador es fa una crida al públic general a no assistir-hi, ja que l’aforament està limitat i ja està cobert, i si, en canvi, a seguir l’acte i participar-hi interactivament mitjançant la retransmissió que se’n farà a través de Facebook i YouTube.

Com ha estat tradició des de l’any 2018, la festa de l’Orgull Boig d’enguany inclourà la lectura d’un manifest, que en guany a la cita barcelonina anirà a càrrec de la compositora i cantautora Clara Penya. El document d’aquest any reivindica, com és tradició, el dret a reivindicar-nos com a persones boges, contra-normatives, neuro-divergents i psico-diverses” i posa “en valor la bogeria com a experiència, una més entre aquelles que són part de la humanitat”, ja que “el nostre patiment psíquic i les nostres vivències ens atorguen un saber i una veritat pròpies, que són l’expressió de biografies úniques i singulars”.

El document denuncia igualment “un sistema caduc i violent que ens vol aïllades, explotades, excloses i sense voluntat per resistir-nos. Un sistema que ens deixa sense feina, sense llar, sense futur, que ens criminalitza, que patologitza el nostre patiment, que ens tanca, que ens nega la capacitat jurídica i que vulnera els nostres drets”; es reivindica l’orgull boig com “una lluita interseccional, en la qual totes aquelles minories oprimides històricament, hi seran benvingudes”; es rebutja “l’hegemonia del discurs biologicista-suprematista, amb teories genètiques” que “deixa en segon pla les condicions precàries d’existència i les vulneracions de drets que són la veritable arrel dels nostres malestars”; es reclama “la inclusió social, la lluita contra les opressions, la defensa dels drets, i l’atenció als malestars emocionals de maneres més assertives i empàtiques, lluny dels maltractes i els estigmes quotidians, que són fonts inesgotables de patiment innecessari”; es posiciona “contra totes les formes de tractes inhumans, cruels i degradants que rebem per part de la institució psiquiàtrica” i s’exigeix a les administracions canvis legislatius que propiciin l’erradicació de pràctiques com els ingressos no voluntaris, la medicació forçosa, les contencions mecàniques o químiques, l’electroxoc i les tuteles i altres formes de limitació jurídiques que afecten persones tractades en l’àmbit de la salut mental.

Després de la difusió del manifest, s’ha programat una sessió de “micro boig” en que s’hi espera la participació de representants de disciplines diverses, des d’actuacions musicals (Javi Jareño, Rubén, Nana Horus, Lluís Paloma, Laura Jareño o Franthoide), rapsòdia (Princesa Inca) i contacontes (Mikaela). També s’hi inclourà l’entrega de premis d’un concurs literari i el final de festa és previst que corri a càrrec de la Colla del Drac del Poblenou.

A València, al seu torn, també s’ha convocat un acte per commemorar l’orgull boig demà dissabte, 29 de maig, a l’espai cultural La Casa de Patraix, a partir de les 11 del matí. S’hi ha programat una taula rodona, degustació de tapes, lectures de poemes, concerts i micròfon obert.




Autor font: Directa.cat