Juliol 22, 2021
Per Nord-Estl Libertari
262 vistes


Bateria de preguntes parlamentàries catalanes al Govern espanyol per l’afer de la negativa estatal de l’ajuda francesa en l’apagada del gran incendi forestal a l’Albera marítima i la Serra de Rodes 

Des de Perpinyà es va oferir ajuda aèria als bombers a quarts de tres del migdia del divendres, però el protocol del Ministeri marca que abans d’incorporar «mitjans internacionals» s’ha «d’haver disposat dels nacionals» 

La Iaeden valora la feina i reclama un canvi radical 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 22/07/2021.- Llegim al Diari de Girona «El tinent dels SDIS 66 [bombers francesos] ens va dir que tenia els hidroavions a Perpinyà carregats per marxar, però que estava esperant el permís». Ahir, quatre dies més tard de l’inici de l’incendi que va cremar 400,77 hectàrees, 390,73 del Parc Natural del cap de Creus amb el municipi amb més superfície afectada fou el Port de la Selva amb 286,31 hectàrees, fonts del Departament d’Interior de la Generalitat insistien a Diari de Girona que l’ajuda dels mitjans aeris francesos estava a punt, a pocs minuts de Llançà (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) i Port de la Selva (Serra de Rodes, Alt Empordà, comtat de Peralada), però que no va acabar arribant, segons la seva percepció, per una «errada de valoració» del Govern espanyol sobre la importància del foc.  

Des del Govern espanyol en canvi, i també a preguntes del Diari de Girona, Protecció Civil argumentava ahir que «la mobilització de mitjans internacionals correspon al Ministeri de l’Interior i que la seva incorporació es realitzarà una vegada disposats dels nacionals» per defensar que la manera més eficient de combatre un foc com el del passat cap de setmana era, com es va acabar fent, amb els hidroavions que es van desplaçar des de la base de Saragossa (Aragó) o des de Mallorca (Illes Balears). «Es va ocupar al màxim l’espai aeri, raó per la qual no tenia sentit sol·licitar ajuda a la veïna França; fent ús d’un mecanisme fonamental de coordinació europea», va assegurar ahir, en un fil de Twitter, la ministra de Transició Ecològica del Govern espanyol, Teresa Ribera, recordant que en aquest costat de la frontera del Pirineu Oriental es van acabar mobilitzant onze mitjans aeris entre hidroavions, avionetes i altres naus. 

L’incendi s’hauria controlat millor amb l’ajuda francesa?, es pregunta el Diari de Girona, I respon, segurament sí. O almenys creuen fonts dels bombers que, des de divendres, van estar treballant en l’extinció del foc. A quarts de dues del migdia de divendres, amb el foc ja detectat, Bombers de la Generalitat ja va demanar al Govern espanyol l’arribada d’hidroavions i, poc més tard, a Girona ja es va rebre l’oferiment d’ajuda des de l’altre costat de la frontera –el contacte entre els bombers gironins i els de Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) és molt fluid des de la implementació del programa europeu «Cooperem»–, però llavors la decisió del Govern espanyol, des d’on s’havia de formalitzar la petició oficial perquè els hidroavions dels SDIS 66 poguessin aixecar el vol, era enviar els seus propis hidroavions. 

«A petició de la Generalitat de Catalunya, vam enviar 11 mitjans aeris, que van actuar alternativa i coordinadament amb els mitjans de la Generalitat», apuntava a Twitter Ribera en un argument, però, que no convenç el personal que va treballar sobre el terreny: «Dels onze, dos els tenim aquí a Empuriabrava i un altre a Reus, i ja no els compto, però és que nosaltres no necessitàvem avionetes sinó hidroavions per atacar el foc abans que pugés la carena i ja se’ns escapés». De la mateixa manera, estimen que, amb «menys d’una hora», els hidroavions francesos haurien estat sobre el terreny i «no pas un, com el que va venir de Mallorca, sinó amb una formació de dos o tres que són un espectacle treballant», mentre que els hidroavions enviats pel Ministeri de l’Interior van acabar atacant el foc a quarts de sis de la tarda.  

Des de l’entorn del Govern espanyol s’apunta que l’arribada de l’ajuda francesa no hauria estat tant ràpida –«tenen la base a Nimes, 200 quilòmetres més enllà de Perpinyà on només paren a carregar», però fonts del Departament d’Interior reiteren que «quan vam parlar amb la gent del SDIS 66 tenien els hidroavions preparats a Perpinyà». 

Uns hidroavions que no van arribar a aixecar el vol, no ho podien fer sense que el Govern espanyol ho demanés oficialment, en un problema que, segons expliquen persones coneixedores del món de l’extinció d’incendis, no hauria passat amb els mitjans terrestres: «Amb el marc del programa europeu «Cooperem» tenim molt bona relació amb els bombers francesos, hem fet formació conjunta i hi ha agents d’enllaç per compartir informació; si hi ha un incendi o un accident al costat de la frontera podem entrar ajuda sense cap formalisme, però això no passa en el cas dels mitjans aeris, tot i que es va parlar que seria així en una reunió bilateral entre Espanya i França a Màlaga, però que no s’està aplicant». 

Preguntes parlamentàries 

Llegim al diari El Punt Avui que les diputades Míriam Nogueras i Mariona Illamola (Junts) han presentat una bateria de preguntes parlamentàries dirigides al govern espanyol referides a l’incendi a l’Albera Marítima i la Serra de Rodes/Parc Natural de cap de Creus. Qüestionen, entre altres temes, per què el Govern espanyol no ha portat a la pràctica l’exercici de la cooperació transfronterera; s’hi i pregunta si creu que és millor no cooperar amb els països veïns, i per què es va descartar demanar suport als dispositius francesos tenint en compte com és d’important la rapidesa de resposta.  

A més a més, també pregunten –perquè sigui respost per escrit– per què no s’ha aplicat l’acord relatiu a l’ús de mitjans aeris signat el febrer del 2020. 

La diputada Anna Torrentà (ERC) va criticar, en aquest cas al Parlament de Catalunya, la falta de cura i responsabilitat del Govern espanyol “en no autoritzar la incorporació d’hidroavions francesos en les tasques d’extinció de l’incendi, prioritzant la bandera a la rapidesa i l’efectivitat“.  

El conseller d’Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena, va criticar que la burocràcia impedís tenir més efectius. 

La Iaeden valora la feina i reclama un canvi radical 

L’entitat Institució Alt-Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (Iaeden) va valorar molt positivament la feina feta per mitjans que van combatre el foc del cap de setmana, i va qualificar ahir els Bombers de la Generalitat de “referent europeu” i, malgrat que els mitjans de què disposen “no estan al nivell desitjable” a causa de les retallades dels últims anys, admetien que han “millorat les polítiques preventives i les d’investigació de les causes dels incendis“. 

Asseguren des de l’entitat conservacionista que el problema “no són les burilles ni les imprudències“, sinó que, al seu parer, la causa principal dels incendis forestals és un model econòmic que ha provocat “el despoblament del món rural i l’abandonament de moltes de les activitats econòmiques que s’hi desenvolupaven“. 

Com a conseqüència d’aquestes dues circumstàncies, diuen, s’han produït dues situacions que dificulten molt l’extinció dels focs: d’una banda, l’acumulació de combustible potencial, i de l’altra, que l’abandonament dels conreus ha fet créixer la massa forestal. 

Asseguren que cal un canvi radical perquè, al seu parer, la política forestal i agrícola de la Generalitat de Catalunya ha accentuat el despoblament.  

Creuen que és necessària la intervenció del sector públic per tirar endavant polítiques d’ordenació de territori que posin fi definitivament a la proliferació d’urbanitzacions i que permeti crear “un mosaic d’espais diversos” que trenquin la continuïtat de les masses forestals i afavoreixin la biodiversitat. “Ja fem tard. Un canvi radical és urgent“, diuen.




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com