Novembre 2, 2022
Per Coordinadora Obrera Sindical
160 vistes

Els darrers mesos la situació, ja de per si precària, de la classe treballadora dels Països Catalans s’ha vist agreujada per l’augment de preus de productes bàsics i subministraments i l’alça del preu de l’habitatge, abocant-nos a gran part de nosaltres a malviure amb salaris de misèria. Aquesta situació és causada per l’encariment de més d’un 15% dels aliments bàsics, l’alça del preu dels combustibles, que han doblat el seu preu en només dos anys, l’augment dels preus dels subministraments bàsics que han triplicat en alguns casos les factures de llum, aigua i gas o per l’augment dels preus dels lloguers, que situen a més del 60% dels ingressos familiars el que destinem per pagar-los de mitjana. A tot això s’ha de sumar una congelació salarial generalitzada, que de facto, fa que hàgim de fer front a aquesta situació amb uns recursos minvats i insuficients.

Mentrestant, però, les empreses que controlen els sectors productius bàsics mantenen i augmenten els seus beneficis multimilionaris, a costa de les treballadores dels Països Catalans, com els 734 milions d’Endesa del primer trimestre de 2022, els 1392 milions de Repsol o els més de 28.700 milions en vendes de Mercadona (més que en el mateix període de l’any 2021).

Davant d’aquesta situació, entenem que no n’hi ha prou amb un augment dels salaris de forma generalitzada, sinó que cal aplicar un control a l’alça de preus. Des de la COS apostem per:

  1. Augment immediat dels salaris lligats a l’IPC.
  2. Salari Mínim Interprofessional de 1593,6 € mensuals nets, a raó de 14 pagues.
  3. Implantació de la jornada de 32 hores setmanals. Aquesta proposta equival a l’aplicació de la jornada de quatre dies laborables a la setmana o de 6,4 h diàries si es treballa cinc dies setmanals.
  4. Regulació del preu del lloguer, adaptant-lo als ingressos marcats com a mínims.
  5. Regulació immediata dels preus dels productes bàsics per garantir-ne l’accés a tota la classe treballadora.
  6. Reapropiació pública dels grans conglomerats industrials deslocalitzats, evitant que cap empresa amb beneficis pugui cessar la seva activitat quan obtingui beneficis amb aquesta activitat. Alhora, exigir el retorn de totes les ajudes públiques rebudes per aquestes al llarg dels darrers 10 anys, en cas que aquest procés s’hi hagi produït.
  7. Eliminació de la possibilitat de rebaixa salarial unilateral per part de l’empresari.
  8. Reversió de totes les externalitzacions a les empreses públiques i la internalització de les plantilles d’aquestes. Ni un euro dels diners públics per al lucre privat.

Quan els rics cada cop són més rics i nosaltres cada cop més pobres, organitzar-se al sindicat i plantar cara és la clau de la victòria!

Avall els preus! Amunt els sous!




Autor font: Sindicatcos.cat