Novembre 24, 2021
Per Direta
270 vistes


Internet pot ser un espai hostil per a dones i identitats sexuals i de gènere diverses. Però a la vegada que les violències masclistes, els micromasclismes i d’altres comportaments d’assetjament i control es perpetuen i troben noves formes de reproduir-se en l’espai virtual, la crida cap a una autodefensa feminista també omple Internet i les xarxes socials d’iniciatives i campanyes. Dos exemples que s’acaben de posar en marxa, coincidint amb aquest 25 de Novembre, dia mundial per l’eliminació de la violència contra les dones, són el Moviment F5 per una xarxa lliure de violències masclistes online i la campanya Dale Al DELETE (#DaleDLT), que planteja sensibilitzar sobre les violències masclistes digitals.

El 98% de les dones han patit violència masclista en línia segons l’estudi Les ciberviolències masclistes presentat l’any 2019 elaborat pel col·lectiu Donestech i el Centre Antígona de la UAB. A més, en formats molt diferents: el 54,6% eren expressions o insults discriminatoris pel fet de ser dona i el segueixen l’intent d’accedir als comptes i dispositius sense consentiment, l’amenaça per canals digitals, el fustigament a persones de l’entorn, el seguiment o vigilància o bé el gashlighting, és a dir, el maltracte i la manipulació psicològica.

De fet, l’assetjament sexual tan sols es produïa en un 3,8% d’usuaries però normalment comportava múltiples accions i formes de violència precedides, que han tingut greus efectes sobre les víctimes. El 80% de les dones han patit conseqüències psicològiques com la por, l’ansietat o la depressió a causa de l’assetjament digital. Però també els ha comportat problemes físics, relacionals, econòmics i pèrdua de la llibertat de moviment o d’expressió pública, com l’autocensura. És un tipus de violència masclista que l’advocada penalista especialitzada en drets humans i violències digitals, Laia Serra, considerava “una violació de drets humans fonamental” en el número 512 de la Directa.


El Moviment F5 d’autodefensa ciberfeminista

Amb la intenció d’impulsar l’ “autodefensa feminista digital”, ha nascut el Moviment F5 per una xarxa lliure de violències masclistes en línia. Es tracta d’una plataforma per prevenir i lluitar aquest tipus d’assetjament, impulsada pel col·lectiu ciberfeminista Donestech. La iniciativa, a més, està encaminada a dotar d’eines de seguretat individual, generar consciència col·lectiva, exigir una millora del marc jurídic i l’accés a drets i polítiques actives que aturin les violències masclistes en l’esfera virtual. En l’acte de presentació, el passat dijous, es va encendre de manera simbòlica una flama que cremava comentaris masclistes que s’havien rebut a través de les xarxes socials.

La iniciativa del Moviment F5 està encaminada a dotar d’eines de seguretat individual, generar consciència col·lectiva, exigir una millora del marc jurídic i l’accés a drets i polítiques actives que aturin les violències masclistes en l’esfera virtual

Una de les membres de Donestech, que prefereix no identificar-se, considera que “encara hi ha molt poca cultura per identificar i confrontar aquestes violències”. Bloquejar, silenciar o reportar són algunes de les tècniques individuals més utilitzades, però, segons el col·lectiu, no són suficients per aturar el masclisme a la xarxa. És per això que presenta la campanya com un moviment, “per entendre que aquestes violències s’han de combatre entre totes les que estem implicades a internet”.

“La cura personal –explica la membre de Donestech– és essencial a l’hora de respondre a un atac”, així com poder comptar amb una xarxa de suport i confiança que estigui al costat de la víctima per documentar les agressions, bloquejar o respondre a l’assetjament. Així mateix, les persones més joves necessiten adultes a qui reclamar ajuda, ja que “moltes vegades les violències en línia queden en l’àmbit privat i, per tant, invisibilitzades”, explica. Col·lectivament, també es pot fer una crida al bloqueig generalitzat, o bé un enviament massiu contra el perfil agressor.

Presentació de la campanya del Moviment F5 contra la violència masclista en línia |Arxiu

El Moviment F5, inspirat en la tecla de F5 d’actualitzar, a més, ha col·laborat amb il·lustradores com Flavita Banana, Cinta Tort, Tonina Matamalas o Roberta Vázquez o Rocio Quillahuaman, entre altres. “Estem molt contentes de la rebuda, ja que hem pogut arribar a un conjunt de la població que no està familiaritzada amb les violències digitals”, comenta la membre del col·lectiu impulsor.

Responsabilitat de tothom

En una línia similar, aquests dies també s’ha difós la campanya d’àmbit internacional Dale AL DELETE (#DaleDLT) per sensibilitzar sobre les violències masclistes digitals que es difondrà a través de les influenciadores de Tik Tok i Instagram @maurocyan i @laanaintw, entre altres. Es tracta d’un projecte nascut de la col·laboració de l’associació Entrepobles, l’Associació d’Investigació i Especializació sobre Temes Iberoamericans (AIETI), les organitzacions feministes sud-americanes Enraíza Derechos i Demus Perú i la Fundació Kallpa, que promociona els drets econòmics, socials i culturals de la població de Cochabamba (Bolívia).

A través d’un videoclip que mostra un acte de violència masclista en una relació heterosexual entre dos joves, la campanya llença el missatge que “el ciberassetjament, la sextorsió i difondre imatges sense consentiment o amenaçar de fer-ho és violència masclista”, explica Kenia Castaldo, membre d’Entrepobles. A més, l’activista vol destacar “la capacitat resilient i el poder de les dones per crear sororitat i lluitar contra tota mena de violència”.

Segons Kenia Castaldo, d’Entrepobles, “no només serveix que ens donem eines a nosaltres mateixes sinó que cal un qüestionament per part dels homes en l’exercici de la seva masculinitat”

A través de la tecla d’eliminar (DLT), la iniciativa planteja dotar les dones de l’eina per suprimir les violències de les xarxes socials, encara que els col·lectius impulsors saben que no és tan fàcil per les conseqüències que comporta per la víctima. Per altra banda, la iniciativa també posa el focus en els homes i el seu paper dins la lluita contra la violència masclista, ja que, segons Castaldo, “no només serveix que ens donem eines a nosaltres mateixes sinó que cal un qüestionament per part dels homes en l’exercici de la seva masculinitat”.

Eines de prevenció ciberfeminista

Malgrat que l’erradicació de les violències masclistes sigui una qüestió que involucri a tota la societat, el cert és que se segueixen necessitant eines de protecció per tal que prevenir les diferents formes d’agressions a la xarxa. “Cal generar consciència d’allò que fem a Internet i quins riscos correm, per tal de poder-los valorar i decidir si compensa o no l’energia i els canvis que comporta”, explica la membre de Donestech.

Així doncs, el col·lectiu ciberfeminista identifica quatre formes de prevenció. Per una banda, no publicar ni participar en certs espais amb dades personals; utilitzar pseudònims o comptes anònims; encriptar comunicacions; posar contrasenyes segures o dobles contrasenyes als dispositius o la navegació amb perfil anònim. Finalment, també recomana generar perfils falsos per enganyar i confondre la xarxa amb opinions contradictòries i, per tant, que sigui més difícil encaixar algú en un perfil. Es tracta d’un seguit d’accions que formen part de la cultura de l’autodefensa i que, per a les impulsores de la campanya, s’ha de construir i integrar en el nostre dia a dia.




Autor font: Directa.cat