Novembre 14, 2021
Per Prendre La Paraula
281 vistes


Avui, que veig unes imatges de la Sala Apolo amb centenars de persones amb passaport covid, suades i barrejant-se unes amb les altres sense pràcticament cap mascareta…

Avui, que a Barcelona centenars de milers de persones han agafat transports públics on la gent va amuntegada i, ara ja sí, molta sense mascareta perquè els han dit que estan «immunitzats»…

Avui, que la «immunitat de ramat» continua essent una utopia a la qual sabem ja que mai no arribarem i no hi ha pla B en cap de les propostes dels «experts»…

Avui, que al món continuem matant de gana o en guerres clarament planificades des del nostre tros de món malalt milions de persones a qui no oferim cap solució…

Avui, que Israel exigeix vacunes cada sis mesos per tenir accés a una vida social de mínims…

Avui, que l’exèrcit està preparat per tornar a acomboiar les nostres vides sense cap mena d’oposició quan calgui o els vingui de gust perquè tenen l’excusa perfecta…

Avui, que les patronals proposen, demanen i exigeixen certificats de salut digitals pel bé de tothom, no els cau la cara de vergonya de continuar negant-se a tenir una mínima salut laboral…

Avui, que empresaris i mútues es freguen les mans davant la digitalització i exposició pública de les nostres dades mèdiques, sense cap proptesta pública destacable, esperant la seva propera ampliació…

Avui, que el silenci de l’esquerra anticapitalista davant la gestió de la crisi de la covid, del confinament i de desenes de mesures que han atemptat i atempten contra els mínims democràtics del que fa dos anys era una democràcia burgesa s’ha convertit en silenci dolorós…

Avui, que continuem sense saber qui eren i són els amos d’aquest país quan les coses es posen pitjor de com estan ara i darrere del nom de Procicat ens imposen mesures excepcionals que mai abans haguéssim acceptat…

Avui, que continuem demanant que hi hagi debats públics enlloc de consignes i propaganda i saber públicament, quan parlen experts, de quines empreses farmacèutiques cobren o han cobrat en els darrers anys…

Avui, que defensem la vacunació seguint els mínims de seguretat exigibles a occident fins a abans de l’aparició de la covid i ens contesten amb «pressa, pressa i pressa» i com més ràpid millor…

Avui, que veiem com han anat canviant els significats de les paraules i mots com «negacionista» o «nova realitat» ha ampliat els seus significats i esdevingut arma de doble tall contra qui posi en dubte el que sigui…

Avui, que pels mitjans hi corren milers d’informacions manipulades, censurades, retallades per tal que la gent no es bellugui de l’estret camí a on ens porten i ens portaran…

Avui, que ja no ens afecta la grip perquè portem mascareta…

Avui, que preguntar és exposar-se a ser insultat amb paraules com «antivacunes», «conspiranoic» o «magufo»per fanàtics que no han caigut en el detall que ni poses en dubte les vacunes, ni afirmes que la covid sigui producte de cap conspiració ni hagis defensat mai ni màgia ni ovnis…

Avui, que veiem com el xoc aplicat sobre les nostres vides, de què sempre havíem parlat i llegit, ens llença al penya-segat de l’odi contra els assenyalats com a culpables tal com sempre, en situacions de crisi, s’ha fet…

Avui, que assumim que al gestió de la covid només pot ser una i no 51 i ens pleguem de braços davant el que hi ha i el que vindrà…

Avui, en aquest gran època que deia Karl Kraus, el Govern d’Àustria ha fet un pas més enllà i ha decidit confinar les persones no vacunades, després que fa unes setmanes l’Estat italià decidís exigir el passaport covid per anar a treballar. Avui, un cop més, s’han traspassat totes les línies vermelles i, tal com anem, pronostico que en poques setmanes anirem molt més enllà i ens situarem en l’entrada en un dels moments més foscos de la història d’Europa. El feixisme postmodern ha arribat per quedar-se i, tal com va arribar el del segle passat (que no era postmodern), ho fa amb l’aplaudiment general de gent de dretes, gent d’esquerres i de qui faci falta. Com aleshores, assenyalar i estendre l’odi cap a persones que són com la resta és només l’excusa primera per suprimir les llibertats bàsiques mínimes que servien per qualificar un règim polític qualsevol com a democràtic. Això no va de salut sinó de democràcia i plantar-li cara és el nostre deure mínim com a persones. Venen temps molt foscos i cal prendre nota de tot el que passi perquè són persones les que provoquen els desastres i cap obediència deguda hauria de poder tornar a justificar cap mena de feixisme. Avui, però, hi anem de cara, rectes, ben rectes i sense perdre el pas…




Autor font: Blocs.mesvilaweb.cat