Novembre 21, 2022
Per Direta
163 vistes

Xènia Julià tenia tan sols 12 anys quan va ser assetjada al carrer per primera vegada. “Estava amb les meves amigues a la plaça d’enfront del col·legi i es va acostar un senyor a preguntar-nos si dormíem amb sostenidor o sense. A totes ens estaven començant a créixer els pits i es notava”, detalla la jove. Sense dubtar-ho, va anar a explicar-li-ho a la seva mare, però ella li va respondre que els homes a vegades “fan aquest tipus de comentaris” i que, ara que era més gran, els començaria a sentir més. “Com si fos el més normal del món”, etziba Julià, que ara té 23 anys. L’assetjament al carrer és la forma de violència de gènere més normalitzada. Comentaris no desitjats, mirades lascives, xiulades, persecucions… És la realitat diària de nenes, adolescents i dones adultes, encara que la majoria coincideixen que quan més pateixen aquest tipus d’assetjament és quan són més joves, fins i tot menors d’edat. “La violència comença en el bressol. No hi ha cap etapa en què una dona pugui presumir d’estar alliberada, sempre hem d’anar amb compte”, rebla Ariadna Vilà Castell, especialista en l’abordatge de violències masclistes.

Tot i que fa poc més d’un any, el juliol de 2021, la llei de llibertat sexual va tipificar per primera vegada com a delicte l’assetjament al carrer, encara existeix una certa impunitat davant aquest tipus de violència. Per a molts, es tracta, per exemple, d’una simpàtica xiulada i no d’un atemptat contra la llibertat de les dones. Així mateix, la majoria d’assetjades no denuncia i, quan ho fan, l’única conseqüència és una multa o una sanció administrativa. Solucions a curt termini.

Xènia Julià tenia tan sols 12 anys quan va ser assetjada al carrer per primera vegada: “Estava amb les meves amigues a la plaça d’enfront del col·legi i es va acostar un senyor a preguntar-nos si dormíem amb sostenidor o sense”

Ser dona i jove són els factors primordials per a sofrir assetjament, segons l’última anàlisi “Safer Cities for Girls” (Insegures en la Ciutat), publicada per l’organització Pla Internacional i en la qual han participat dones d’entre 14 i 25 anys de Barcelona, Madrid i Sevilla. En resposta a la pregunta “per què creuen que són assetjades”, el 66 % de les joves entrevistades va assenyalar el gènere com la raó principal. És a dir, el simple fet de ser dona. D’altra banda, el 18 % va esmentar l’edat. “Suposo que en ser més petita et veuen més indefensa i saben que no els diràs res”, opina Xènia Julià. Tal com apunta Vilà, quan ets adulta, saps millor com enfrontar-te a un comentari desafortunat, però és possible que una nena de 12 anys encara no tingui les eines per a fer-ho. “No t’enfrontaràs a una persona més major que tu, i menys encara si és un home”, subratlla l’experta. L’estudi conclou que huit de cada 10 joves de ciutats com Barcelona, Madrid o Sevilla han patit assetjament al carrer, però només un 3 % de les noies ho denuncia, i la violència se sol quedar en converses amb familiars o amistats.

La infància i l’adolescència són etapes claus per al desenvolupament de la personalitat, i aquestes situacions d’assetjament tenen impactes enormes. “Les nenes comencen a tenir por d’anar soles, a no vestir-se d’una certa manera perquè no els diguin res, i a estar incòmodes en el món adult al qual tan sols acaben d’accedir”, afirma Vilà. En el pitjor dels casos, també comencen a normalitzar unes certes conductes i situacions d’abús. La Laura Escoriza té ara 22 anys, però tenia 15 quan va viure l’experiència més desagradable de la seva vida. “Estava amb les meves amigues al carrer veient un espectacle. No recordo ben bé què era. Hi havia molta gent i estàvem tots molt junts, així que no em vaig estranyar que es posara darrere meu un senyor”, relata. Però quan, a l’estona, Escoriza es va girar, va veure que l’home estava masturbant-se darrere seu. “Sempre m’han dit coses pel carrer, i simplement passo, estic acostumada. Mentre no em toquin, m’és igual”, reconeix.

Inconscientment o conscientment, després de viure contínuament violències com aquesta, es generen estratègies d’autoprotecció. “Utilitzar els telèfons mòbils per a sentir-nos més acompanyades és una d’elles. També, enviar la ubicació en temps real a la teva família o amics, o asseure’t sempre al costat d’una dona en el transport públic”, enumera Júlia López, gerent d’incidència política i recerca en Pla Internacional. L’assetjament al carrer no es dona únicament en la via pública, també en el transport públic, en llocs d’oci nocturn i, en definitiva, en totes les franges horàries i espais públics. “Aguantar, callar i assumir és comprensible, però no hem d’oblidar que tot això afecta directament a la nostra psicologia”, adverteix López.


Una violació cada 12 hores

Hi ha unes certes dinàmiques que han perpetuat, generació rere generació, la hipersexualització de la dona, i també de les nenes. Això ha provocat que es normalitze el fet de ser intimidades pel carrer. “Fins fa poc no teníem un espai per a expressar aquesta incomoditat, i si ho fèiem ens titllaven d’exagerades”, exposa Ariadna Vilà. Tot i els avenços, encara queda molt camí per recórrer i la clau de tot plegat resideix, segons les expertes, en la pedagogia de nens, nenes i, fins i tot, adults que tinguin interioritzades aquestes conductes. “Tinc una germana de sis anys i no vull que hagi de viure aquestes situacions”, confessa Xènia Julià.

Només a Catalunya, les denúncies per violència sexual han augmentat un 65,5 % en l’última dècada, i ja es denuncia una violació cada 12 hores, segons dades del Ministeri d’Interior

Només a Catalunya, les denúncies per violència sexual han augmentat un 65,5 % en l’última dècada, i ja es denuncia una violació cada 12 hores, segons dades del Ministeri d’Interior. Per la seua banda, al País Valencià, es denuncia una violació cada 24 hores, mentre que a les Illes cada quatre dies.

Xènia Júlia va ser víctima de l’assetjament al carrer als 12 anys. Laura Escoriza, als 15. Amb només 11 anys, un senyor va perseguir la Irina (nom fictici a petició de l’entrevistada) fins a la seva casa després de sortir del col·legi; i amb 14, Nora (qui també prefereix no revelar la seua identitat) va ser intimidada al transport públic per un home molt més major que ella. Totes van viure el seu primer episodi d’assetjament quan eren tan sols unes nenes, i el que les uneix és que, anys després, continuen vivint aquest tipus de violència diàriament.




Autor font: Directa.cat