Desembre 15, 2021
Per Nord-Estl Libertari
343 vistes

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

Arriben a la ciutat de Girona des de Suïssa Romanda cent caixes de llet condensada, 500 quilos de pastes de sopa i 500 de sabó: El 15 de desembre de 1938 arriben a la ciutat de Girona des de Suïssa Romanda cent caixes de llet condensada, 500 quilos de pastes de sopa i 500 de sabó. Uns proveïments a una població afamada en guerra. Ara per sara no hi ha cap referència a la ciutat que faci memòria de l’ajut humanitari. L’ajut humanitari arpità a la Girona de la guerra correspon a les ciutats de Ginebra (Ginebra, Romandia, Arpitània, Suïssa), Lausana (Vaud, Romandia, Arpitània, Suïssa) i el petit municipi de Le Locle (Neuchâtel, Romandia, Arpitània, Suïssa) a fi de socorre la població gironina a partir del 10 d’octubre de 1938. 

Els nostres amics suïssos de l’Associació d’Amics de l’Espanya Republicana de Ginebra han acudit sol·lícitament a la nostra crida i hem rebut les dosis de suero antidiftèric necessàries. Aprofitem l’avinentesa per a testimoniar públicament als amics de Suïssa l’agraïment de la ciutat sencera pel seu gest magnífic d’ajuda i de companyerisme.” L’alcalde de Girona Pere Cerezo, agraïa, el 8 d’octubre del 1938, en un article pDurant els darrers ublicat a la premsa, l’ajut des de la Suïssa Romanda, materialitzat en una tramesa de mil vaccins, que a partir del 30 d’octubre de 1938 va permetre fer front a l’epidèmia de diftèria que s’havia declarat els últims mesos de la guerra. Cerezo recorda que la gent de Girona que ho necessití poden demanar la vacuna a l’Ajuntament presentant una certificació mèdica i se’ls entregarà gratuïtament. 

Durant els darrers mesos de 1938 l’ajuda humanitària des de la Suïssa Romanda va ser especialment destacable davant la manca de proveïments a la ciutat i com la solidaritat internacional, cosa que va significar un punt d’inflexió. Així l’Ajuntament de Girona va nomenar el regidor Rafael Portas l’interlocutor amb el Comitè Internacional d’Ajuda a l’Espanya Republicana per gestionar l’aportació de queviures. El professor Andreu Oltramare, que era el president de la secció suïssa del Comitè Internacional d’Ajuda a l’Espanya Republicana, va visitar la ciutat de Girona la primavera del 1938. A aquella població afamada, els “amics suïssos” li van fer arribar sobretot queviures. Així, gràcies a les cent caixes de llet condensada que van trametre el 15 de desembre del 1938, l’Ajuntament les va poder repartir setmanalment a les famílies amb infants menors d’edat. Van arribar més combois: partides de roba d’abric, de pastes de sopa, de bacallà, de mongetes, de sabó, però també llibretes i joguines per als infants.  

D’aquesta manera, el 13 i el 16 de gener del 1939 es va celebrar la Festa del Nen. El primer dia es va organitzar al Teatre Municipal un acte de lliurament d’obsequis a les i als escolars que més havien destacat en els seus treballs, mentre que el segon dia es van repartir a totes les escoles de Girona. Tots els regals que es van entregar a mitjans de gener del 1939, a tres setmanes perquè les tropes franquistes entressin pel carrer de l’Albereda, s’havien recollit a Ginebra en un recapte de Nadal el 8 de desembre del 1938. 

L’Ajuntament gironí va voler agrair en especial a Ginebra, Lausana i el petit municipi de Le Locle, a Neuchâtel, la seva dedicació constant a socórrer la població gironina. Així, el regidor Rafael Portas proposa substituir el nom de la plaça del Marquès de Camps pel de plaça de Suïssa i el nom de la carretera de Santa Eugènia pel de carrer de Ginebra. La proposta es va portar al ple del 30 de desembre del 1938. 

Vuitanta-tres anys després no hi ha cap reconeixement a l’ajut des de la Suïssa Romanda en forma de placa en un carrer o en una plaça que faci memòria dels efectes col·lectius de l’ajut internacional a una ciutat en guerra i a una població afamada i espantada davant l’avanç de les tropers franquistes i feixistes italianes per Catalunya. Aquest gest de solidaritat i ajut humanitari roman intacte i traspassa el temps i oblidat i menystingut, fet que interpel·la per fer-ne de la manera que sigui, memòria històrica. 

Així, el 10 d’octubre de 1938 arriben mil dosis de sèrum per combatre una epidèmia de diftèria declarada a Girona; el 8 de desembre de 1938 s’organitza un recapte de Nadal i es recullen 4.600 quilos de mercaderies que s’envien a Girona; el 15 de desembre de 1938 arriben de la Suïssa Romanda cent caixes de llet condensada, 500 quilos de pastes de sopa i 500 de sabó i el 30 de desembre de 1938 el ple de l’Ajuntament gironí aprova reconèixer en el nomenclàtor de la ciutat els gestos de solidaritat de la Suïssa Romanda. 

Durant la primavera de 1937, el Govern federal suís, que al principi de la guerra i emparant-se en un concepte de la neutralitat molt estricte es mostra contrari a qualsevol tipus d’intervenció, accepta crear un comitè neutral liderat per l’entitat pacifista Servei Civil Internacional. Hi ha una ajuda suïssa als infants de la guerra. Es tracta d’un organisme tolerat sempre que treballi en qualsevol zona de la guerra. A la pràctica van actuar a la zona republicana, perquè és la que més problemes patia. Per accentuar la neutralitat se centra en la infància, Cal diferenciar l’ajut de la Suïssa Romana que rep la ciutat de Girona a través d’una entitat clarament republicana antifeixista com és Amics de l’Espanya Republicana del que impulsa aquesta altra plataforma humanitària formada per diferents ONG i tolerada pel Govern federal suís. No fan colònies infantils sinó que donen suport a les colònies que crea la República Espanyola. L’Ajut Infantil de Rereguarda, vinculada a la FETE-UGT, a nivell de l’ensenyament, és l’entitat que més colònies tenia.  

L’Ajuda Suïssa va treballar de manera estreta amb ells a Catalunya, proveint-los de subministraments, transportant infants i creant cantines de llet, conjuntament amb els quàquers.  

La mestra Ruth von Wild fou una de la trentena del personal voluntari suïs que van treballar a l’Espanya republicana al llarg de la guerra. Ruth von Wild va coordinar l’acció de l’Ajuda Suïssa a Catalunya fins a la Retirada republicana de primers de febrer de 1939, i després a la Catalunya Nord i les terres d’Occitània.  

Algunes colònies de l’Ajut Infantil a les comarques gironines foren la colònia Santafra, a l’hostatgeria del santuari de Santa Afra (la vall de la Riera de Llémena, Sant Gregori, Gironès), la colònia la Salut, a l’hostatgeria del santuari de la Salut (la vall d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, la Garrotxa), a Sant Feliu de Pallerols, i la colònia Aida Lafuente, a Can Batlle, a Palau de Santa Eulàlia (Baix Fluvià, Alt Empordà). També n’hi havia a Begur (Baix Ter, Baix Empordà) i a Puigcerdà (Baixa Cerdanya). No hi ha elaborada una geografia general de les colònies infantils durant la guerra. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com