Gener 14, 2022
Per Nord-Estl Libertari
336 vistes

Armando Bientinesi

Armando Bientinesi

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 14 de gener de 1898 neix a Liorna (Toscana) l’anarquista i resistent antifeixista Armando Bientinesi 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola (l’antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d’honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d’Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís. i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de la Platja d’Argelers de la Marenda i el disciplinari de Gurs, per passar a una Companyia de Treballadors Estrangers  

Armando Bientinesi: El 14 de gener de 1898 neix a Liorna (Liorna, Toscana) l’anarquista i resistent antifeixista Armando Bientinesi. El seu pare es deia Luigi Bientinesi i la seva mare, Iginia Cecchi.  

Després de lluitar com a soldat durant la Gran Guerra, el 16 de novembre de 1920 va ser condemnat a un any de presó per «objecció doble en zona de guerra», pena que va ser sospesa per cinc anys, i a començament de 1921 emigrà a Occitània.  

En 1924 va ser fitxat com a «propagandista anarquista» a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània).  

El gener de 1926 treballava de descarregador al moll de Lo Pòrt de Boc (Boques del Roine, Provença, Occitània) i el febrer d’aquell any retornà a Liorna, on va ser sotmets per les autoritats a diversos escorcolls domiciliaris i personals tots sense cap resultat.  

Després de dos intents fallits d’abandonar Itàlia amb el correu Liorna-Bastia, el maig de 1931 pogué arribar clandestinament a Còrsega amb barca.  

Denunciat per «expatriació il·legal per motius polítics», en 1932 se li va decretar l’expulsió de la República Francesa per activitats subversives. Restant a Còrsega, va ser condemnat a dos mesos de presó per «violació del decret d’expulsió».  

L’agost de 1933 es va refugiar, via Tunis, a Alger (Algèria) i quaranta dies després passà a Orà (Algèria), on fins a principis de 1935 treballà en la construcció.  

En 1935 va fer de grum al País Valencià (Alacant i València).  

Arran de l’aixecament militar feixista de juliol de 1936, l’agost d’aquell any s’enrolà a Barcelona en la «Secció Italiana» de la «Columna Ascaso», majoritàriament anarquista, comandada pel republicà Mario Angeloni. Lluità al front d’Aragó a les batalles de Monte Pelado, Tardienta, Almudèver i Carrascal. L’abril de 1937, després de la dissolució de la «Secció Italiana», entrà a formar part de la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola. Els informes dels espies stalinistes a l’Exèrcit Popular el definiren com «element individualista, indisciplinat i contrari a la política del govern de Negrín».  

El 7 de desembre de 1937 va ser inscrit en el Bolletino delle Ricerche de la policia feixista italiana amb l’orde de detenció, el 10 de gener de 1938 va ser fitxat per «rebel·lió i militància anarquista» per la Prefectura de Liorna i el 15 de maig de 1938 figurava en el llistat d’anarquistes, juntament amb altres companys (Ernesto Bruna, Antonio Calamassi, Antonio Chierici, Luigi Collina i altres), que havien lluitat en l’«exèrcit roig» a la República Espanyola.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola (l’antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d’honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de la Platja d’Argelers de la Marenda, on formà part del grup anarquista «Libertà o Morte» (Ernesto Bonomini, Faustino Braga, Cornelio Giacomelli, Gennaro Gramsci, Carlo Montresor, Muzio Tosi i altres). El juliol de 1939 va ser enviat al camp disciplinari de concentració de Gurs (Pirinèus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània) i integrat en la IX Companyia. A començament de 1940 va ser allistat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i enviada a treballar en les fortificacions de la frontera francobelga.  

Després de la caiguda de París en mans de l’Exèrcit alemany, pogué fugir del comboi que el deportava i passà a Bèlgica.  

A Brussel·les visqué en un apartament amb altres exmilicians de la guerra d’Espanya (Dante Armanetti, Aldo Demi, Giuseppe Peano i Ateo Vannucci) i treballava en la reconstrucció dels ponts de la ciutat.  

Després, sembla que voluntàriament per a evitar l’extradició a Itàlia, va fer feina en la construcció de la carretera que unia les ciutats d’Szczecin (Pomerània Occidental, Polònia) i Berlín.  

El 14 de novembre de 1942 va ser lliurat per les autoritats nazis als feixistes italians al pas fronterer tirolès de Brenner (Tirol del Sud).  

El 18 de novembre d’aquell any va ser portat a Liorna, on va ser interrogat.  

El 23 de març de 1943 se li va decretar confinament per un període de dos anys i enviat a la colònia penitenciària de l’arxipèlag de Tremiti (Foggia, Pulla), d’on va ser alliberat el setembre d’aquell any.  

De bell nou establert a Liorna, participà en la Resistència i amb l’anarquista Virgilio Antonelli salva la vida a un pilot austríac cremat.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista continuà militant en el moviment llibertari fins el seu final.  

Armando Bientinesi va morir el 29 d’octubre –algunes fonts citen el 20 d’octubre– de 1967 a l’Hospital Civil de Liorna. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com