Juliol 21, 2021
Per Nord-Estl Libertari
209 vistes


Necrològica d'Andreu Borràs Colomé apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" del 16 de novembre de 1981

Necrològica d’Andreu Borràs Colomé apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 16 de novembre de 1981

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 21 de juliol de 1910 neix a Rubí l’anarcosindicalista Andreu Joan Borràs Colomé 

Militant de la CNT-AIT,  en 1939 fugint des d’Alacant i València arribà Barcelona i aquell mateix any passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne, s’enrolà en una Companyia de Treballadors Estrangers per a fer feina a les fortificacions de la frontera belga. El juny de 1940, quan l’Ocupació alemanya, pogué fugir de la detenció i arribà a Occitània 

Andreu Borràs Colomé: El 21 de juliol de 1910 neix a Rubí (Vallès Occidental) l’anarcosindicalista Andreu Joan Borràs Colomé –algunes fonts citen erròniament el seu segon llinatge com Colomer–. El seu pare es deia Andreu Borràs Rambla, pagès, i Josepa Colomé Ninon.  

Quan era molt jove s’afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), fet pel qual va ser empresonat i apallissat per la policia en diverses ocasions, a més de ser inscrit en la llista negra de la patronal de la fàbrica «Rubí-Industrial» on treballava i era membre del comitè d’empresa.  

Arran del cop militar feixista de juliol de 1936 fou milicià al front d’Aragó i amb la militarització de les milícies passà a ser comissari polític d’una bateria d’artilleria pesada.  

L’1 d’abril de 1939, amb el triomf militar franquista, va ser capturat al port d’Alacant (Alacantí, País Valencià) quan intentava embarcar, però aconseguí fugir del camp de concentració on havia estat enviat.  

Amagat durant un temps al domicili de la mare del company Emili Travé de València (L’Horta de València, País Valencià), pogué arribar a Monistrol de Montserrat (Montserratí, Bages), on residia la seva companya i on trobà feina d’obrer rajoler. Dies després, aconseguí fugir sota els trets de la Guàrdia Civil que vingué a detenir-lo.  

Arribà a Barcelona i aquell mateix 1939 passà clandestinament la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne, s’enrolà en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feina a les fortificacions de la frontera belga. El juny de 1940, quan l’ocupació alemanya, pogué fugir de la detenció i arribà a Occitània, primer a Fumel (Òlt e Garona, Nova Aquitània, Occitània), on treballà amb un cossí seu, i després a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on fou detingut per la policia francesa del règim de Vichy, a les ordres dels nazis, i enviat a treballar a una base submarina alemanya de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).  

Després d’evadir-se de la base alemanya, arribà al departament de les Landas (Nova Aquitània, Occitània), on treballà de llenyataire i s’integrà en la Resistència.  

Membre del «Batallón Libertad», format per llibertaris i socialistes, entre 1944 i 1945 participà en els enfrontaments amb l’Exèrcit alemany a l’àrea atlàntica, especialment a zona de Roian (Xaranta Marítim, Nova Aquitània, Occitània).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s’instal·là a Bordèu, on exercí nombrosos càrrecs de responsabilitat orgànica en la Federació Local de la CNT-AIT en l’Exili.  

Després de la mort del dictador Francisco Franco viatjà en diverses ocasions a Rubí per a fer costat la reorganització de la CNT-AIT en aquesta ciutat.  

Andreu Borràs Colomé va caure mort al carrer víctima d’un atac de cor fulminant el 27 d’agost de 1981 a Bordèu. Deixà companya, Enriqueta Delgado, i una filla, Amor, i dos fills, Elios i Germinal. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com