Setembre 20, 2021
Per Nord-Estl Libertari
182 vistes


Allau de trucades a la gent no vacunada. El CAP de Can Gibert del Pla, a Girona, ha establert un punt d’informació per facilitar la vacuna 

Confinament letal a les residències. És la comunitat que presenta xifres més dispars a les oficials en un sistema proposat per estimar els casos no diagnosticats 

La pandèmia de covid-19 penalitza el creixement de la dona al mercat laboral. La pandèmia amplifica la bretxa salarial: la diferència de sou entre els homes i les dones és del 22,2% al Principat de Catalunya i afecta especialment el sector dels serveis, segons diverses expertes 

Queixes veïnals a Besalú per botellons durant la Festa Major del municipi. Veïnes i veïns s’han queixat durant les dues nits del cap de setmana pel soroll fins a altes hores de la matinada per part d’un grup de joves 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 20/09/2021.- Llegim al Diari de Girona que després de la davallada de la vacunació contra la covid-19 d’aquest agost, El Departament de Salut de la Generalitat s’ha fixat un objectiu molt clar: remuntar la campanya per augmentar la immunització al màxim i administrar dos milions de dosis. Han passat dues setmanes i de moment no s’estan assolint les expectatives: hi ha dosis que han caducat i n’hi ha d’altres que estan a punt de fer-ho, segons ha alertat recentment la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas. I no serà perquè no s’ha intentat. Entre les moltes accions que s’estan desenvolupant, està previst que al llarg d’aquest mes es facin un milió de trucades i s’enviïn milers de missatges SMS a totes aquelles persones que, tot i poder-ho fer, encara no s’han començat a vacunar i no tenen la pauta completa. Aquesta acció, duta a terme des de Salut i el 061, es complementa amb accions i estratègies comunitàries desenvolupades per l’atenció primària. 

Un dels CAP que també té en marxa aquestes estratègies és el de Can Gibert del Pla, a la ciutat de Girona, que té establert un punt d’informació per tal de facilitar la vacuna als usuaris. Iolanda Juanes, referent de gestió i serveis de l’equip d’atenció primària de Can Gibert del Pla, explica a aquest diari que fa temps «vam detectar que hi havia usuaris amb certes dificultats idiomàtiques i digitals i no podien demanar hora per anar-se a vacunar al Palau de Fires; és per això que vam habilitar un punt d’informació amb gestors covid-19 per tal de donar-los suport». 

Usuaris no empadronats 

D’altra banda, Juanes afegeix que gran part dels usuaris amb problemes per vacunar-s’hi són immigrants que tenen el codi provisional de la targeta sanitària i, molts d’ells, no estan empadronats. «Els ajudem a donar-se d’alta i els facilitem les gestions». Paral·lelament, sobretot al principi de la campanya, Juanes explica que la prioritat ha sigut la població d’edat més avançada i aquella més vulnerable per altres motius. «Els hem anat trucant per saber quina era la seva postura respecte a la vacuna. Alguns d’ells ens deien que tenien problemes de salut i encara no es podien vacunar i, més endavant, ens tornàvem a interessar per ells tot i que la majoria ja es dirigia a nosaltres quan s’havia recuperat», explica la referent de gestió i serveis, i també remarca que s’han trobat amb usuaris amb pautes incompletes i els han insistit per completar la vacunació amb la segona dosi. 

Reticents, al principi 

Respecte a les persones reticents a vacunar-s’hi, «cada vegada n’hi ha menys», segons Juanes. «Al principi hi havia gent més dubtosa, els registràvem com a no vacunats i no insistíem. Més endavant la majoria s’ho ha repensat». Cal recordar que per potenciar la vacunació, al llarg del juliol es va habilitar un dia a la setmana per vacunar sense cita prèvia. «Al juny vam veure que els percentatges de vacunació de la nostra població de referència eren més baixos que a la resta de barris gironins i vam impulsar aquesta campanya, que va funcionar». Actualment, els dimecres a la tarda també es vacuna des del CAP. Pel que fa a percentatges de vacunació a Can Gibert del Pla, el 74,05% de la població de més de 12 anys té almenys una dosi i el 70,5%, ja té la pauta complets. 

Menys pressió assistencial després d’unes setmanes intenses 

Paral·lelament, des de l’àrea de gestió i serveis de l’EAP de Can Gibert del Pla també es contribueix al seguiment i rastreig de casos. El juliol va ser especialment «complex» amb el creixement de casos descontrolat ocasionat per la cinquena onada. «Darrerament la càrrega assistencial ha disminuït però és cert que en vam arribar a tenir molta. Al final, ens acabem adaptant a la demanda tal com hem fet durant tota la pandèmia», explica Juanes. També cal tenir present que la pandèmia «ha replantejat» moltes maneres de fer com per exemple l’impuls de la via telemàtica. «Ens hem adonat que hi ha molts tràmits administratius que no cal fer de forma presencial i, d’aquesta manera, es congestiona menys el CAP. Hi ha molts aspectes que s’acabaran reconduint per tal d’assolir una millora conjunta». 

Confinament letal a les residències 

Segons un despatx de l’agència EFE, el confinament de la gent gran en residències geriàtriques en la primera onada i la impossibilitat d’accedir a hospitals i serveis de salut va ser una de les causes que més van influir en les altes taxes de letalitat del coronavirus-19 al Principat de Catalunya, i que va tenir major virulència. Un estudi del grup covid-19 de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen), coordinat per l’investigador en la Universitat de León Vicente Martín, analitza la disparitat en la letalitat entre comunitats per SARS-CoV-2 entre març i maig de 2020. Si bé el tap dels ancians institucionalitzats va ser una de les causes, també ho va ser la comorbiditat i la qualitat dels serveis de salut. 

Al Principat de Catalunya amb un sistema sanitari saturat en la primera onada i una gran quantitat de persones institucionalitzades, la letalitat per covid-19 va depassar fins a un 29% la mitjana nacional. L’estudi posa en evidència les «inconsistències i diferències» en les taxes de letalitat entre comunitats en la primera onada quan a penes es feien proves diagnòstiques i hi havia una infradeclaració dels casos. I considera que l’impacte de la pandèmia utilitzant només la taxa de letalitat per casos PCR positius «subestima» la seva gravetat, per la qual cosa un mètode més apropiat per a comparar la letalitat entre comunitats és el Sistema de Vigilància de la Mortalitat Diària (MoMo), que gestiona el Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salut Carles III. De fet la població major de 75 anys va presentar una letalitat 130 vegades major que la població entre 20 i 65 anys, i la taxa de mort de persones institucionalitzades va ser del 5,7%. 

En l’estudi realitzat per Semergen es comparen les dades de mortalitat segons xifres oficials de les comunitats i el sistema MoMo. El Principat de Catalunya és la que ofereix xifres més dispars entre tots dos sistemes de recompte, dels 5.956 morts oferts pel registre autonòmic als 11.690 del MoMo

La pandèmia de covid-19 penalitza el creixement de la dona al mercat laboral 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies, la crisi del coronavirus-19 ha amplificat la bretxa salarial i ha penalitzat el creixement de la dona en el mercat laboral. La directora de la consultora Igualando, Mar Gaya, atribueix aquest fenomen a la gestió del teletreball durant el confinament, l’impacte de la pandèmia en sectors com l’hostaleria o l’augment de les reduccions de jornades per part de les dones. 

Al Principat de Catalunya, la diferència de sou entre homes i dones és del 22,2% i afecta especialment el sector de serveis. En el dia internacional de la igualtat salarial, diverses expertes proposen mesures per revertir aquesta situació, com incrementar la presència de dones en els llocs de direcció o impulsar polítiques actives per augmentar la corresponsabilitat en les feines de cures. 

La bretxa salarial és el «reflex» de les desigualtats existents en el mercat laboral. Una de les causes d’aquest fenomen és la «segregació vertical» o l’escassa presència de dones en els llocs de responsabilitat. Una altra és la «segregació horitzontal» i la distribució desigual dels homes i dones entre els diferents sectors. «Les feines més feminitzades gaudeixen de menys prestigi i això comporta una menor retribució», explica Gaya. 

La també membre del Consell de Conselleres de l’Observatori Dona Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona alerta també de la manca de corresponsabilitat entre els homes i dones respecte a les tasques de cura. De fet, les dones sol·liciten un percentatge «molt alt» de les reduccions de jornada, amb els consegüents impactes en la retribució. 

A aquests elements s’hi suma també la temporalitat més elevada en els contractes de les dones, la qual cosa impedeix la consolidació del seu desenvolupament professional. Les dones tenen també una major part de la retribució en el salari base, mentre que els homes depenen més d’altres conceptes, com els complements per disponibilitat, nocturnitat o hores extres. 

A totes aquestes causes s’ha afegit també l’impacte de la crisi del coronavirus-19. «La pandèmia ha amplificat les diferències salarials entre homes i dones», resumeix la investigadora del Departament d’Operacions, Tecnologia i Ciència de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management (UPF – BSM), Erola Palau.  

La presència de les dones en càrrecs directius s’ha «estancat» aquest any a l’Estat espanyol. La directora comercial d’Hays, Noelia Delucas, atribueix aquesta situació a la «paralització» de l’activitat, la qual cosa ha donat prioritat a temes com el manteniment del negoci o la reorganització de l’empresa i «ha penalitzat el desenvolupament i creixement de la dona». 

A aquest element se suma també la gestió del teletreball durant el confinament, l’augment de demandes de reducció de jornada per part de les dones i la major afectació de la crisi en sectors feminitzats com l’hostaleria. 

Les últimes dades disponibles situen la bretxa salarial al Principat de Catalunya en el 22,2%, per sobre del 21,4% registrat a l’Estat espanyol. Al Regne d’Espanya, els sectors amb més desigualtats són les activitats sanitàries, el comerç a l’engròs i al detall i el sector de les activitats científiques i tècniques. Al Principat de Catalunya, hi ha més desigualtat en el sector de serveis, mentre que l’administració pública i el tercer sector són els àmbits amb una bretxa més baixa. 

Per altra banda, les diferències salarials són encara més elevades en la franja d’edat entre els 35 i 45 anys, segons la investigadora de la UPF – BSM. Palau explica aquest fenomen per l’impacte d’una vessant tant professional com personal. 

Queixes veïnals a Besalú per botellons durant la Festa Major del municipi 

Llegim al Diari de Girona que aquest cap de setmana, la Festa Major de Besalú (la Garrotxa, comtat de Besalú) ha deixat una cara agradable i una de no tant. La celebració del poble ha estat ben rebuda i un èxit, però per a algunes veïnes i alguns veïns les nits no han estat tan bé. A falta de música i concerts en directe, un grup de joves va decidir muntar la festa pel seu compte. 

Tant la matinada de divendres a dissabte com la de dissabte a diumenge, algunes veïnes i alguns veïns es van queixar del soroll que provocaven uns cotxes de gent jove que va fer botellon on ells viuen. «Cap a quarts d’una de la matinada, uns cotxes van aparcar davant de casa nostra i van posar la música a uns nivells brutals», relatava un dels veïns afectats.  

Un dels veïns va trucar als Mossos d’Esquadra, però explica que no va servir per a res. «Vaig trucar cap a la una al 112, i ells em van assegurar que mirarien de fer-hi alguna cosa, però va anar passant el temps i ningú va venir», diu decebut. A més, el problema no es va resoldre, ja que la festa es va ampliar cap a una altra zona. El mateix veí assegura que «cap a les 3 de la matinada, la música va venir del pàrquing del Restaurant Oliveres on els joves seguien bevent». «No entenc com van entrar-hi, és un pàrquing privat i ningú ha dit res durant dues nits» assegura el veí afectat. 

El silenci de l’Ajuntament de Besalú 

Les protestes es van fer extensibles entre les veïnes afectades i els veïns afectats i, al veure que ningú hi posava remei, van decidir manifestar-se a través de Twitter. «El més preocupant de tot plegat és el silenci de l’Ajuntament de Besalú i la manca de presència dels Mossos d’Esquadra»; «doneu guants adequats a la brigada de neteja, ja que un operari s’ha tallat recollint vidres». 

Un dels veïns ha volgut comprovar de primera mà les conseqüències del botellon i va esmentar que «m’he llevat d’hora per veure l’estat del carrer i estava ple de vidres i ampolles i feia pudor d’alcohol. Per sort, la brigada de neteja ha fet molt bé la feina i han deixat els carrers ben nets». 

L’alcalde de Besalú, Lluís Guinó, explicava ahir que «l’endemà de les primeres queixes, nosaltres ja vam avisar als Mossos, però, com de costum, ens van dir que estaven molt ocupats i que no tenien recursos suficients per poder venir al poble» i afegeix que «si els Mossos no van actuar a la festa de milers de joves a la Universitat Autònoma, menys vindran a controlar un botellon al nostre municipi si estan tant enfeinats». 

Índex avui de risc de rebrot de covid-19: Girona 146.96 (Alt) Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 7 dies: 80 Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 14 dies: 169 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 150.22 Taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 0.98 (l’epidèmia creix si és superior a 1). Besalú 34.4 (Baix) Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 7 dies: 1 Casos diagnosticats amb PCR i test d’antígens els últims 14 dies: 3 Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 120.39 Taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 0.29 (l’epidèmia creix si és superior a 1).




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com