Setembre 23, 2022
Per Nord-Estl Libertari
213 vistes

Aliot escandalitza Perpinyà homenatjant un militar de la terrorista ultradretana OAS 

Pierre Sergent, ex-polític i capità de l’Exèrcit francès, va formar part de l’OAS, un grup armat d’ultradreta que va actuar contra la independència d’Algèria 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló) 23/09/2022.- Llegim a VilaWeb que el ple de l’Ajuntament de Perpinyà ha votat majoritàriament si a que en una esplanada de la ciutat s’hi posi el nom de Pierre Sergent, militar que fou membre de l’Organització de l’Exèrcit Secret (OAS), un grup armat d’extrema dreta que a principi de la dècada dels seixanta del segle XX va actuar contra la independència d’Algèria. Aquest gest polèmic és una decisió del batlle, Louis Aliot. 

Aquesta esplanada és ben cèntrica. És el resultat de les reformes que s’han fet entre la plaça de Bir Hakeim i al bulevard Jean Bourrat. L’homenatge impulsat per Aliot no és pas casual. Competeix amb el jove Jordan Bardella per la presidència de Rassemblement National i Aliot vol ficar-se a la butxaca els grupuscles més nostàlgics i nacionalistes francesos del partit que veuen Pierre Sergent com un símbol. 

Sergent va formar part de la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i va acabar fent carrera a Algèria a partir del 1950. Va anar ascendint fins al rang de capità i va formar part del grup de militars que es va resistir a abandonar l’Algèria francesa. Fins i tot va participar en el cop d’Estat encapçalat pel general Maurice Challe amb un cos armat a Alger, però va fracassar. 

Va ser condemnat a mort en rebel·lia pels tribunals militars per haver participat en atacs terroristes de l’OAS que van causar desenes de morts i centenars de ferits. Però va esquivar la condemna perquè es va refugiar primer a Suïssa i després a Bèlgica. Més tard, es va beneficiar de l’amnistia que va decretar Charles De Gaulle a cinquanta militants d’aquesta organització d’extrema dreta, el maig del 1968. 

La vinculació de Sergent amb Catalunya Nord va començar als anys vuitanta, quan va rebre l’encàrrec d’implantar-hi el Front National, partit que ell ja havia ajudat a crear. “El 1962 hi va haver 30.000 ‘repatriats’ d’Algèria que es van instal·lar a Catalunya Nord [que aleshores tenia 251.231 habitants, la meitat a Perpinyà]. Va ser un canvi per a l’aspecte sociològic del territori que va tenir una influència política en el futur“, explica el sociòleg Gautier Sabrià a l’article Catalunya Nord; la temptació de l’extrema dreta?

A les eleccions legislatives i regionals del 1986 va aconseguir per al Front National a Catalunya Nord el 19,08% dels vots, però va destacar sobretot l’any 1989 a les municipals de Perpinyà. Va obtenir la segona posició, amb el 25% dels vots a la primera volta i el 30% a la segona. “El seu projecte de convertir Perpinyà en ‘la ciutat més segura de França’ va seduir una part de l’electorat i va obligar el batlle de llavors, Paul Alduy, a centrar-se en la seguretat“, assenyala Sabrià. 

La missió nord-catalana de Sergent fou curta, perquè es va morir l’any 1992 després de ser reelegit conseller regional. El Front National va continuar enviant nous candidats per conquerir l’Ajuntament de Perpinyà, objectiu que finalment va aconseguir l’ultradretà Aliot, que l’homenatjarà en un gest polèmic que desperta molts recels a la ciutat. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com