Octubre 11, 2021
Per Nord-Estl Libertari
168 vistes


Sacha Schapiro

Sacha Schapiro

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L’11 d’octubre de 1889 –diverses fonts donen altres dates– neix a Novozybkov (Txernígov, Imperi rus; actual Novozybkov, Briansk, Rússia) l’anarquista Alexander Petrovich Shapiro, conegut com Alexandre Schapiro o Sacha Schapiro i que va fer servir la identitat d’Alexandre Tanaroff (o Tanarov) i usà diversos pseudònims (Sacha Piotr, Sascha Pjotr, Sacha Peter, Sacha Pietra, Sergei i altres 

Quan esclatà la revolució col·lectivista autogestionària l’estiu de 1936, partí amb la sevaa companya cap a Barcelona, passant per la frontera del Pirineu Oriental, on col·laborà en la CNT-AIT i en la FAI. En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i s’instal•là amb la família de l’anarquista Julien Malbet a Bois-Colombes (Hauts-de-Seine) 

Després de ser lliurat pel Govern de Vichy a la Gestapo, la qual li va decomissar una maleta amb nombrosos documents sobre la història del moviment makhnovista, el 14 d’agost de 1942, sota el nom d’Alexander Tanaroff, va ser deportat, juntament amb 990 persones, del camp de Drancy cap a Auschwitz i ell va ser un dels 875 gasejats en arribar al camp nazi d’extermini 

Sacha Schapiro: L’11 d’octubre de 1889 –diverses fonts donen altres dates– neix a Novozybkov (Txernígov, Imperi rus; actual Novozybkov, Briansk, Rússia) l’anarquista Alexander Petrovich Shapiro, conegut com Alexandre Schapiro o Sacha Schapiro i que va fer servir la identitat d’Alexandre Tanaroff (o Tanarov) i usà diversos pseudònims (Sacha Piotr, Sascha Pjotr, Sacha Peter, Sacha Pietra, Sergei i altres). Fill d’una família jueva hassid ucraïnesa de classe mitja, el seu pare es deia Shaya Shapiro i la seva mare, Slava Shapiro, i tingué dos germans, Lev i Vladimir Shapiro.  

En 1904 s’allunyà de la llar familiar i entra a formar part del moviment anarquista, participant activament en la Revolució russa de 1905.  

En 1907 va ser detingut amb altres companys del seu grup anarquista i pogué salvar-se de la pena de mort gràcies a la seva joventut, però va ser condemnat a cadena perpètua. Tancat a Moscou, va ser traslladat a Iaroslavl (Iaroslavl, Imperi rus; actual Rússia), on les condicions de reclusió eren menys dures. En 1909, després d’una de les seves nombroses temptatives d’evasió, resultà ferit de bala al braç esquerre, i, abans de caure novament presoner, intentà suïcidar-se d’un tret al cor sense èxit a causa de la ferida al braç. Capturat, el braç ferit va ser finalment amputat a l’hospital de la presó. En 1914 va ser reclòs en aïllament durant un any.  

Quan esclatà la Revolució dels soviets en 1917 va ser alliberat i reivindicat com un heroi de Rússia.  

El seu anarquisme s’acostava a l’anarcoindividualisme de Pàvel Dimítrievitx Turtxanínov (Lev Txernyi) i a l’anarcocomunisme revolucionari de Maria Nikiforova.  

Amb la seva primera companya, Rakhil Khaimovich (Rachil Shapiro), d’origen jueu, tingué un fill, David Shapiro (Dodek).  

Va ser un dels nombrosos anarquistes que es va pronunciar en contra del sistema representatiu per a l’elecció de l’Assemblea Constituent proposada pel Govern Provisional rus d’Alexander Kerensky, tot reivindicant l’antiparlamentarisme i l’abolició de tot poder.  

En 1921, en plena Guerra Civil russa, s’integrà en el grup de partisans anarquistes «Exèrcit Revolucionari d’Insurrecció d’Ucraïna», encapçalat per Nèstor Makhò, que lluità contra els «exèrcits blancs» i l’«Exèrcit Roig» del nou poder bolxevic a Ucraïna.  

En 1921, fugint de la repressió bolxevic, passà a Minsk (RSS de Bielorússia; actualment Bielorússia), on trobà l’anarquista Alexandre Berkman, qui li va aconseguí diners per a passar la frontera russopolonesa amb documentació falsa a nom d’Alexandre Tanaroff, esdevenint apàtrida la resta de la seva vida. A partir d’aquest moment va viure successivament a París (Illa de França), Bèlgica i Berlín, guanyant-se la vida com a fotògraf ambulant. A París freqüentà cercles intel·lectuals i artístics (Sholem Asch, Aron Brzezinski i altres) i mantingué contactes amb Nèstor Makhnò, i el seu plataformisme, i l’exili anarquista rus.  

En 1924 fou un dels fundadors, en representació del moviment llibertari rus, de l’«Oeuvre Internationale des Éditions Anarchistes» (Obra Internacional d’Edicions Anarquistes), juntament amb destacats intel·lectuals llibertaris (Sébastien Faure, Ugo Fedeli, Séverin Ferandel, Isaak Gurfinkiel, Henryk Walecki i alres).  

Entre 1924 i 1925 col·laborà en la publicació trilingüe (francès, espanyol i italià) La Revue International Anarchiste, signant Sacha Peter.  

En 1925 visqué amb l’anarquista Onofrio Gilioli a Fontenay-sous-Bois (Val-de-Marne, Illa de França).  

En 1926 s’establí a Berlín, on va fer servir els pseudònims Sacha Piotr i Sascha Pjotr, i freqüentà els cercles llibertaris russos al voltant d’Alexandre Berkman, fent amistat amb l’escriptor anarquista Theodor Plievier, qui li va consagrar la novel·la Sienka Rasin (1927).  

En 1928 esdevingué amic de Francisco Ascaso Abadía i Buenaventura Durruti Domínguez, aleshores exiliats, i de Francesco Ghezzi.  

A Berlín conegué la periodista del diari progressista Der Pranger i simpatitzant del moviment anarquista Johanna Grothendiek (Hanka), aleshores casada amb el periodista Alf Raddatz i amb una filla, que esdevingué la seva companya.  

En 1933, amb l’arribada del nazisme al poder, abandonà Berlin i s’establí a Fontenay-sous-Bois, on també hi va anar el desembre d’aquell any la seva companya, deixant a Alemanya les criatures Hanka Grothendieck i Alexander Grothendieck amb la família del pastor protestant luterà antinazi i mestre d’escola Wilhelm Heydorn.  

L’entrada al territori francès la va fer sense visa, només amb el seu «Passaport Nansen» d’apàtrida, i el 10 de març de 1935 se li va decretar l’expulsió de l’Estat francès, fet que provocà la intervenció de la Lliga dels Drets de l’Home al seu favor.  

Quan esclatà la revolució col·lectivista autogestionària l’estiu de 1936, partí amb la sevaa companya cap a Barcelona, passant per la frontera del Pirineu Oriental, on col·laborà en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i s’instal·là amb la família de l’anarquista Julien Malbet a Bois-Colombes (Hauts-de-Seine, Illa de França).  

El maig de 1939 recuperà el seu fill Alexandre i el setembre de 1939 tots tres van fer la verema a Nimes (Gard, Occitània). Hanka, amb estatut de refugiada política, pogué treballar de governanta a casa del comissari de policia Valentin a Nimes.  

En aquesta època col·laborà en periòdics russos americans (Probuzhdenie, Rasvete).  

El 29 d’octubre de 1939 la Comissaria Central de Nimes aixecà una llista de 14 refugiats de nacionalitat espanyola i un «refugiat rus» i «anarquista» per a ser internats al camp de concentració de Vernet d’Arièja (Arièja, Occitània). Dos dies després va ser reclòs en aquest camp. Un dia que l’anarquista May Picqueray visità el militant italià Fernando Gualdi, el va trobar a la secció dels castigats i pogué donar-li menjar.  

El 16 de juny de 1941 va ser trasllat al camp de trànsit de Noé (Yonne, Bourgogne-Franche-Comté) i d’allà al de Drancy (Seine-Saint-Denis, Illa de França).  

La companya i les seves criatures van ser internats al camp de Riucròs (Arièja, Occitània) i durant l’Ocupació alemanya pogueren amagar-se a les Cevenes.  

Després de ser lliurat pel Govern de Vichy a la Gestapo, la qual li va decomissar una maleta amb nombrosos documents sobre la història del moviment makhnovista, el 14 d’agost de 1942, sota el nom d’Alexander Tanaroff, va ser deportat, juntament amb 990 persones, del camp de Drancy cap a Auschwitz (Oświęcim, III Reich; actualment Petita Polònia, Polònia) i ell va ser un dels 875 gasejats en arribar al camp nazi d’extermini.  

La companya Hanka després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s’establí a prop de Montpelhièr (Erau, Occitània). Morí en 1957 a resultes d’una tuberculosi contreta al camp de concentració.  

El seu fill Alexander Grothendieck esdevingué amb el temps un dels matemàtics més importants del segle XX. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com