Desembre 6, 2021
Per Nord-Estl Libertari
351 vistes


Alexandre Schapiro

Alexandre Schapiro

 

[Diumenge 05/12/2021] 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 5 de desembre de 1946 mor d’una crisi cardíaca a Nova York el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Aleksandr Moiseevic Shapiro, més conegut com Alexandre Schapiro o Sanya Schapiro. No s’ha de confondre amb l’anarquista del mateix nom conegut com Sacha Schapiro. Havia nascut en 1882 a Rostov del Don (Rostov, Rússia) 

Passant la frontera del Pirineu Oriental, entre 1932 i 1933 visqué a la Península, on s’havia traslladat la seu de l’AIT, i participà en comissions de discussió amb els Sindicats d’Oposició (trentistes); també a Barcelona publicà articles en Solidaridad Obrera 

Alexandre Schapiro: El 5 de desembre de 1946 mor d’una crisi cardíaca a Nova York (Nova York, EUA) el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Aleksandr Moiseevic Shapiro, més conegut com Alexandre Schapiro o Sanya Schapiro. No s’ha de confondre amb l’anarquista del mateix nom conegut com Sacha Schapiro.   

Havia nascut en 1882 a Rostov del Don (Rostov, Rússia). La seva família –d’origen jueu, revolucionària, lliurepensadora i atea– emigrà ben aviat a Turquia.  

A Constantinoble estudià al Col·legi Francès, on aprengué grec clàssic i modern, turc, rus i ido (llengua internacional, simplificació de l’esperanto) –més tard aprendrà anglès, alemany, castellà i búlgar–.  

Quan tenia 11 anys començà a llegir els pensadors anarquistes.  

En 1898 marxà a París (Illa de França) i es matriculà en biologia a la Sorbona amb la finalitat d’estudiar medicina, però no va poder acabar els estudis per manca de diners.  

En 1900 es reuní amb el seu pare a Londres (Anglaterra), on entrà en contacte amb Piort Kropotkin –qui el prengué com a secretari donat els seus coneixements culturals i lingüístics–, Varlaam Txerkézov i Rudolf Rocker, i començà a militar en els cercles anarquistes jueus, amb els qual creà, el desembre de 1902, la «Federació Anarquista en llengua jiddisch».  

En 1907 fou delegat d’aquesta federació al Congrés Internacional d’Amsterdam (Països Baixos) i esdevé un dels secretaris de l’Oficina de Correspondència de la Internacional anarquista.  

En 1915, quan esclatà la Gran Guerra, fidel a les seves idees anarquistes, s’oposà al conflicte i al «Manifest dels Setze».  

Com a Rudolf Rocker, fou internat en un camp de concentració britànic durant la guerra per la seva oposició al reclutament obligatori.  

En aquesta època fou secretari del Comitè d’Ajuda de la Creu Roja Anarquista, organització de suport als presos llibertaris, especialment russos.  

Durant l’estiu de 1917, a Rússia, participà amb Volin en el periòdic anarcosindicalista Golos Truda (La Veu del Treball).  

Durant un temps ajudà els bolxevics en l’organització de la xarxa ferroviària i més tard en la Comissaria d’Assumptes Exteriors amb Giorgi Txitxerin.  

Després de l’anihilament bolxevic de la guerrilla makhnovista i de la repressió de la insurrecció de Kronstadt, s’afegí a Emma Goldman i a Alexander Berkman en els intents de pressionar V. I. Lenin per obtenir la llibertat dels anarquistes empresonats i aleshores en vaga de fam.  

El febrer de 1921 participà en l’organització dels funerals de Kropotkin.  

Empresonat també, fou finalment expulsat de Rússia.  

Instal·lat a Berlín, organitzà el «Comitè de Suport als militants empresonats a Rússia» i coedita el periòdic Rabotxi Put (La Veu dels Treballadors), juntament al també anarcosindicalista rus Grigorij Maksimov.  

El desembre de 1922 participà activament en el constitutiu de l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT) a Berlín (Ciutat Lliure de Prússia, Alemanya), on va escriure un primer esbós dels seus estatuts i, juntament amb Rudolf Rocker i Augustin Souchy, fou un dels membres del seu Secretariat Internacional.  

Entre el 16 i el 20 de juny de 1931 assistí al IV Congrés Mundial Anarquista a Madrid (Madrid, Castella la Nova).  

Passant la frontera del Pirineu Oriental, entre 1932 i 1933 visqué a la Península, on s’havia traslladat la seu de l’AIT, i participà en comissions de discussió amb els Sindicats d’Oposició (trentistes); també a Barcelona publicà articles en Solidaridad Obrera.  

Fou crític amb la «Plataforma Anarquista» promoguda per Nèstor Makhno i Piotr Arshinov, que considerava que havia adoptat les tàctiques, els mètodes de lluita i les formes d’organització del bolxevisme –també desaprovà la col·laboració governamental de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) durant la Guerra Civil (1936-1939)–.  

En 1933, fugint del nazisme, es refugià a París, on publicà La Voix du Travail i col·laborà en el periòdic berlinès Der Syndikalist i en Le Combat Syndicaliste, de Pierre Besnard.  

Després de París marxà a Suècia i finalment a Nova York, on publicà el mensual New Trends (Noves Tendències) fins a la seva mort.  

Entre 1945 i 1946 fou soci amb Isaac Radinowsky en una empresa que enviava paquets d’ajuda a l’URSS des de Nova York.  

Cal no confondre Alexandre Schapiro amb el també anarquista rus del mateix nom, conegut sota el pseudònim de Sacha Piotr Schapiro, i pare del gran matemàtic Alexandre Grothendieck. 

 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com