Maig 22, 2022
Per Nord-Estl Libertari
237 vistes

Alberto Lacave Vigalondo

Alberto Lacave Vigalondo

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de maig de 1907 neix a Miranda de Ebro (Valle del Ebro) l’anarcosindicalista Alberto Faustino Lacave Vigalondo –els llinatges sovint citats erròniament de diferents maneres (Lacabe, Vicalondo i algunes altres)– 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Alberto Lacave Vigalondo: El 22 de maig de 1907 neix a Miranda de Ebro (Valle del Ebro, Burgos, Castella la Vella) l’anarcosindicalista Alberto Faustino Lacave Vigalondo –els llinatges sovint citats erròniament de diferents maneres (LacabeVicalondo i algunes altres)–. El seu pare es deia Felipe Lacave Gumiel i la seva mare, Constantina Vigalondo Argomániz.  

En 1930 s’afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Ferroviari de professió, treballà en diferents zones peninsulars (Galícia, Bilbo, Palència, Vitòria, Miranda de Ebro) i va ser membre de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària (FNIF) de la CNT-AIT.  

Per la seva participació en els fets revolucionaris d’octubre de 1934, va ser empresonat a Donostia (Donostialdea, Gipuzkoa, País Basc, Eukal Herria).  

El novembre de 1936 era milicià al «Batalló UHP» i el 9 de setembre de 1938 va ser nomenat sergent de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Entre agost de 1939 i gener de 1941 fou secretari de la comissió del camp de concentració disciplinari de Gurs (Pirinèus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània). Posteriorment passà per una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), on va romandre fins a finals de 1944.  

En 1945 formava part del grup confederal de Lei Bauç de Provença Baus (Bocas de Ròse, Provença, Occitània), amb Francisco Olalla Miguel i Fausto Villamor Pérez, i es mostrà a favor de les estratègies del Subcomitè Nacional de la CNT en l’Exterior.  

En 1946 rebutjà el seu nomenament com a delegat de la CNT Interior i també com a encarregat de la delegació de guies de frontera del Comitè Regional del Nord del Subcomitè Nacional de la CNT en l’Exterior.  

El novembre de 1946 fou delegat per Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) al Ple de la Regional del Nord del Comitè Regional del Nord del Subcomitè Nacional de la CNT en l’Exterior celebrat a Baiona (Lapurdi, País Basc, Euskal Herria), on va ser nomenat membre del Secretariat.  

En 1947 treballava de llenyataire a Ishós (Las Lanas, Nova Aquitània, Occitània) amb altres companys (Gil, Quintana, Fausto Villamor Pérez i altres).  

A finals dels anys quaranta del segle XX vivia amb Fausto Villamor Pérez a Bordèu.  

En 1949 col·laborà en el setmanari España Libre.  

En els anys cinquanta del segle XX retornà a la Península i el 2 d’octubre de 1957 es casà al seu poble natal.  

Alberto Lacave Vigalondo va morir de càncer el 12 de gener de 1968 al seu domicili de Donostia i va ser inhumat al Cementiri Municipal de Polloe de la ciutat. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com