Març 14, 2022
Per Direta
78 vistes

El professorat de Catalunya anirà a la vaga els dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març. Els sindicats més representatius del sector de l’ensenyament (USTEC-STEs, CCOO, InterSindical, ASPEPC-SPS, UGT, CGT i FEUSOC) van crear una coordinadora mesos enrere, que ara assumirà funcions de comitè de vaga. Entrevistem Iolanda Segura, que és portaveu nacional d’USTEC-STEs, però que en aquest cas parla en representació del conjunt dels i les mestres que participaran de l’aturada unitària. Segura adverteix que el professorat “està dolgut i s’ha sentit menystingut”. L’anunci d’avançament de l’inici del curs escolar al 5 de setembre que va fer el conseller Josep González Cambray (ERC) “ha estat la gota que ha fet vessar el got, però les raons de la vaga són moltes i venen de lluny”. Segura es mostra convençuda que la vaga serà un èxit. En la segona quinzena de març, a més, també es viurà una vaga contra la sentència del 25% del castellà, convocada pel 23 de març per la Intersindical, USTEC-STEs, COS i el SEPC.

Quin seguiment penseu que pot tenir la vaga?

Són molts dies de vaga, però en aquesta ocasió hi ha molt caliu als centres, la gent està molt indignada. Tot és fruit d’allò que hem viscut durant aquests anys, calia tirar endavant la convocatòria. Ens hem sentit menystingudes pel departament.


El que més hem sentit als mitjans és que la vaga és conseqüència de l’avançament de l’inici del calendari escolar al setembre. És així?

Hi ha desgast del col·lectiu, desmotivació i sensació que se’ns ha cuidat i valorat molt poc. Quan ens queixem se’ns titlla de ganduls, se’ns diu que no volem treballar, s’afirma que tenim moltes vacances

No. Abans que el conseller González Cambray fes la roda de premsa i deixés anar l’anunci que pensaven canviar el calendari ja estàvem valorant un context de vaga. Per molts motius. Portem anys amb una situació molt complicada als centres educatius i pensem que no s’han fet bé les coses. Hi ha desgast del col·lectiu, desmotivació i sensació que se’ns ha cuidat i valorat molt poc. Quan ens queixem se’ns titlla de ganduls, se’ns diu que no volem treballar, s’afirma que tenim moltes vacances. Tot i viure una situació molt complicada hem mantingut els centres oberts, ens han canviat els protocols dia sí i dia també, una gestió horrible i hem hagut d’apanyar-nos amb una sabata i una espardenya davant la nul·la voluntat de posar-hi recursos. Tot plegat ha generat desgast, sumat al que ja portàvem arrossegant, amb retallades des de fa més de deu anys. Durant tot aquest temps hem demanat meses, hem reclamat la reversió de les retallades, hem exigit una calendarització de la reversió i la resposta del departament sempre ha estat que no hi havia pressupost, que ja veuríem. Sempre pilotes fora i, arriba un moment, que dius fins aquí hem arribat. Es van augmentar les ràtios i es van retallar plantilles. En el temps de pandèmia s’ha evidenciat que això ha estat una trava important per a fer una docència de qualitat, amb molt alumnat desatès, sobretot aquell alumnat vulnerable. Vam engegar les classes i ni tan sols van fer cribratges, vam anar caient com mosques, molt alumnat malalt i va ser un caos als centres. Amb tot això ja ens estàvem plantejant que havíem de dir prou, que havíem de convocar una vaga indefinida i aleshores apareix l’anunci de l’avançament del curs escolar.


Al comunicat de convocatòria de la vaga us referiu en tres ocasions al conseller Josep González Cambray amb l’adjectiu “autoritari”. Per què?

Quan va ser nomenat conseller no vam tirar coets. Ja el coneixíem de l’etapa d’alt càrrec del departament, quan va idear els grups bombolla i va afirmar que quan hi havia un cas positiu de Covid es feia cribratge de tothom, quan no era veritat, només al tutor o tutora que havia tingut un contacte de més de tres hores. És una persona controvertida i la seva actitud ens la demostra quan anuncia a la premsa el canvi de calendari sense passar abans pel Consell Escolar de Catalunya, no diu res a ningú, mitja hora abans ho saben les direccions dels centres i cinc minuts abans ens assabentem perquè ens arriba a través dels periodistes.

Iolanda Segura denuncia que el conseller González Cambray ha menystingut el professorat |Victor Serri

Des del departament es justifica l’avançament del calendari perquè així ho demanen les famílies…

No, les famílies no han demanat això. Hi ha un sector de la societat que demana que la canalla hauria de començar l’1 de setembre, però és gent que desconeix com funciona la logística als centres educatius. Ho podríem fer si tinguéssim tot el personal assignat i preparat en aquella data, però no el tenim. Imagineu, a més, mestres que han de començar amb canalla a l’aula i que arriben de nou sense conèixer el centre educatiu, tot just arribaran i els hi donaran el llistat i els hi diran “té el llistat, aquests són els teus alumnes”. Tot això s’ha de planificar millor.


Com s’ha de solucionar?

Totes les substitucions i vacants haurien d’estar cobertes abans del setembre, fa molt temps que ho demanem i no ho han fet mai. Fan els nomenaments al límit de temps per estalviar diners, és un tema econòmic. Abans de canviar el calendari primer has de canviar totes aquestes dinàmiques i, sobretot, has de parlar amb el professorat. Ens haurien de preguntar de quina manera pensem que es podria avançar el calendari escolar, com ho podem fer compatible amb tota la burocràcia de tancament i obertura de curs. Falta diàleg amb nosaltres.


Les famílies saben que un dia de juny les criatures deixen d’anar a l’escola i que un dia de setembre hi tornen. Però com és per vosaltres el calendari laboral entre aquestes dues dates?

L’última setmana de juny, quan ja no hi ha canalla, a primària entreguem informes, atenem famílies, endrecem la classe pel curs següent, fem valoració dels objectius de cicle, fem valoració de la tasca de música, fem valoració dels ambients a l’aula per si hem de reconduir la metodologia, i un llarg etcètera. En el meu cas he anat a treballar alguns dies de juliol per fer tota aquesta feina i tancar el curs. A secundària també han de fer les actes, les juntes d’avaluació, els informes, els claustres per omplir la memòria de final de curs. I quan engegues el curs has de reorganitzar l’activitat de les primeres setmanes, encetar el protocol d’acollida de l’alumnat nouvingut, acabar de repartir el grup quan hi ha matrícula viva i els grups no havien quedat tancats del tot.


En quina data sabeu quants alumnes tindreu, quants seran nouvinguts, quines característiques tindran?

La primera setmana de setembre. Penseu que tot aquest professorat que es nomena al juliol moltes vegades no té ni idea de quin grup li tocarà fins al setembre. L’equip directiu a l’estiu no pot assegurar si faràs de mestre a cinquè o sisè, per exemple, depèn de moltes variables. Si fan aquest avançament de calendari ens temem que no podran tenir tot això lligat, perquè no ho estan planificant. Ho han llançat com una mesura populista que saben que agradarà a una part de la societat. Ens endollen una reforma sense haver-la parlat ni consensuat amb nosaltres, però els ha sortit malament perquè pensaven que des de l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya) els hi aplaudirien la mesura i no n’estan gens contentes.


La vaga incorpora un llistat de reivindicacions i greuges que van més enllà del tema de l’avançament del calendari. Quines són?

Algunes de les retallades que se’ns van aplicar amb la crisi de fa deu anys, a la resta de comunitats autònomes s’han revertit, aquí no, aquí s’han convertit en estructurals

Quan fa més de deu anys vam patir la crisi es van aplicar una sèrie de retallades molt agressives, tant al sector sanitari com a l’educació. Vam ser els dos pilars de la societat que vam rebre més. Ho vam assumir com una cosa necessària tot i queixar-nos, perquè pensàvem que no havíem de ser els sectors a sacrificar. A més a més, les retallades només havien de ser conjunturals, havien de durar un cert temps. De fet, algunes de les mesures que se’ns van aplicar, a la resta de comunitats autònomes s’han revertit. Aquí no, aquí s’han convertit en estructurals. L’impacte per cada mestre és de milers i milers d’euros, hem perdut un 16% de poder adquisitiu. A més, cada docent té molts més alumnes per grup dels que tenia abans de 2010. La ràtio està en 25 alumnes per aula a primària, tot i que existeixen casos d’aules amb 28 alumnes i no es fa el desdoblament malgrat que la llei hi obliga. A batxillerat estem en ràtios de 40 alumnes. No és sostenible.

La portaveu del comitè de vaga preveu un alt seguiment i llista unes reivindicacions que van més enllà del calendari del curs escolar |Victor Serri


També us queixeu de manca de diàleg…

Sí. Després de les retallades al departament s’ha generat la dinàmica de “jo imposo”. Les meses de negociació s’han convertit en meses de discursos dels directius i no es negocia res. De tant en tant ens fan alguna concessió perquè estiguem contentes. El malestar s’acumula al llarg dels anys i el súmmum va ser que el senyor conseller llancés una mesura sense ni tan sols passar-la per les meses sectorials on estem representats els sindicats.


Durant la pandèmia en algunes tertúlies, encara que no representin forçosament l’opinió de la societat, se us ha qualificat d’egoistes i de no pensar en el bé comú de la societat. Com valoreu aquestes crítiques?

Doncs mira, la nostra resposta és convocar cinc dies de vaga. Una gran part de la indignació és a causa d’aquestes crítiques. Hi ha tòpics que fan mal i cansen, però a mi quan em diuen “viviu molt bé els mestres, teniu tres mesos de vacances” els hi dic que estudiïn la carrera i em responen “no, jo no perquè aguantar la canalla…”. Tenim el calendari que tenim, se’ns critica, tanmateix ningú acceptaria un calendari escolar com el dels països nòrdics, amb dos mesos de classes i una setmana de vacances, i així durant tot l’any. Aquí seria impossible perquè qui més qui menys fa vacances a l’estiu i no sabria com fer-ho per deixar les criatures amb algú. Quan en Maragall es va inventar allò de la setmana blanca s’ho va haver de menjar amb patates perquè tothom va posar el crit al cel, no quadrava amb la realitat laboral de les famílies. Les crítiques gratuïtes són per desconeixement.


Quan sortiu de l’escola s’ha acabat la feina?

La gent es pensa que el que fem a les aules es genera de manera espontània. Òbviament no. Moltes vegades he treballat dissabtes i diumenges, amb angoixa perquè pensava que no arribaria a tot. És un treball molt intens i no desconnectes mai. Em falten materials, vés a comprar-los, ara a buscar pedres al riu, ara quedem per anar a recollir pinyes, semblen tonteries però és el dia a dia dels docents. Qui conviu amb nosaltres a vegades ens diu que som uns pesats perquè sempre parlem del mateix. Si t’agrada no desconnectes. Durant el curs vas tant de bòlit que només et queda el juliol per formar-te i adaptar-te als nous currículums, els cursos de formació del mateix departament s’ofereixen durant el juliol. No és un mes de vacances per a nosaltres.


Aquest vincle tan fort entre alumne i mestre ha canviat per la pandèmia?

S’ha pensat molt en com cuidar l’alumnat, però no s’ha pensat en com cuidar el personal dels centres, que està molt tocat. Les mascaretes, els grups bombolla, veure alumnes que puguin patir i alumnat vulnerable que no està sent ben atès a tu també t’afecta

Les mesures contra la Covid deixaran una empremta. Quan es van tancar els centres i vam haver d’anar cap a casa va ser un xoc molt gran. De cop i volta ens demanaven que féssim classes telemàtiques. Tu amb els teus fills a casa també, ells i tu connectats. No teníem recursos! Tothom es va haver de buscar la vida per fer classes telemàticament i que l’alumnat aprengués alguna cosa. Com transmetre la proximitat que tenim a l’aula, la generació de vincles, la transmissió de valors i emocions, tot això una pantalla no ho aconsegueix. Ha estat un fort impacte emocional per l’alumnat i pels docents. A més, el personal dels centres va treballar les hores que tenia i les que no. De cop i volta l’horari va quedar diluït i et trobaves a les nou o a les deu de la nit atenent alumnes, fins i tot els caps de setmana, havent de donar els telèfons privats perquè les famílies poguessin trucar. Pèrdua total de la vida privada. S’ha pensat molt en com cuidar l’alumnat, però no s’ha pensat en com cuidar el personal dels centres, que està molt tocat. Les mascaretes, els grups bombolla, veure alumnes que puguin patir i alumnat vulnerable que no està sent ben atès a tu també t’afecta. Indigna molt que l’administració no posi els recursos necessaris i a més faci una campanya mediàtica de desprestigi del professorat. Si el senyor Cambray volia generar una situació per evitar la vaga ha errat l’estratègia perquè venim d’un desgast emocional molt gran, nosaltres també estem tocats per la situació.


Quines són les actuacions de millora que pot fer la Generalitat i que no s’han fet fins ara?

Ja entenem que ara no es poden reduir ràtios a tots els grups, però que ho facin de manera escalada per etapes i que en pocs anys aconseguim tenir la reducció necessària. No hi pot haver una segregació de ràtios entre pública i concertada, ara es blinden ràtios de concertada i qui paga els plats trencats és la pública. Han de tenir la voluntat, que per ara no tenen, de què la concertada es reconverteixi en escola pública. A més, el departament ha d’invertir més en l’educació pública. Arribem tot just a un 3,5% dels pressupostos, quan hauríem d’estar en un 6% o un 7% si ens volem emmirallar en certs països europeus. Necessitem obrir les borses de treball, cal més personal en els centres perquè no es trobin en situacions límit com ens hem trobat. Tenim un decret d’educació inclusiva que és una declaració d’intencions estupenda, però no s’hi posen els recursos necessaris. En resum, l’educació hauria d’estar més en el centre de les prioritats del Govern.




Autor font: Directa.cat