Febrer 21, 2022
Per Direta
257 vistes

En una de les moltes pujades i baixades del barri de Can Baró s’amaga l’Antartic, un espai multidisciplinari que allotja a joves creadores i artistes de la ciutat de Barcelona. Dissenyadores gràfiques, il·lustradores i serigrafistes, productors audiovisuals, gent dedicada a la música i a la fotografia, comparteixen aquest taller de tallers que funciona de forma autogestionària.

Les usuàries conviuen i produeixen en un espai de treball que es troba, alhora, en un procés permanent d’autoconstrucció. L’estudi de gravació de Radi Records n’és un exemple. Rere les taules de mescles, les pantalles i la peixera de la sala de gravació encara s’hi veu cablejat elèctric per instal·lar, matalassos de dormir que serveixen per insonoritzar i aïllar l’espai i planxes de pladur i fusta de sostres a mig col·locar. Malgrat aquesta aparença de senzillesa i precarietat, al seu interior s’ha forjat un àlbum conceptual, sòlid i complex, anomenat Klima, el nou treball firmat pel projecte musical Adala, que es publica aquest 21 de febrer.

“Hem fet el que considerem el nostre primer àlbum, més enllà de les maquetes i mixtapes d’anys anteriors inspirades en tributs al reggae i el dub (Born, Ona i Cel, Blank fosc, 2018)” explica Guillem Simó, cantant i compositor d’Adala. “Mentre curravem construint el nostre estudi també hem fet un disc autoproduït, sense cap discogràfica darrere, sinó amb el nostre propi segell, muntant nosaltres la gira i la gestió del nostre propi marxandatge. Ha sigut un procés que segueix la idea que plantegem a la lletra d’una de les nostres cançons, ‘un món on l’obrer és l’arquitecte’, que és com ens agradaria que fos el món”, indica el músic.

Després de dos anys d’aturada, Adala torna ara amb un àlbum més madur, essencial i experimental. “Nosaltres vam començar molt joves, amb poc coneixement de com funcionava la indústria musical, passant per tubs que no teníem ganes de passar. Hem hagut de parar per recuperar les ganes, el control i l’autogestió del projecte, connectar amb el present, i no tant amb projeccions futures ni obligacions com els singles”, afirma Simó, que també deixa entreveure la crítica a aquest funcionament de la indústria a la cançó “Amor, lluita i família”.

Ha sigut un procés que segueix la idea que plantegem a la lletra d’una de les nostres cançons, ‘un món on l’obrer és l’arquitecte’, que és com ens agradaria que fos el món”, indica Guillem Simó, cantant del projecte

“Ho hem fet tot a l’antiga, amb la llibertat que nosaltres hem volgut. Ha estat una producció fresca amb tempos més lliures, sense pressions de productores, cuidant els detalls, experimentant amb sonoritats i ritmes nous, treballant a foc lent durant un any i mig”, comenta Otger Ibars, productor de l’àlbum.


Nous mons d’imatge i so de ‘Klima’

Klima s’inspira ara en un concepte grec i en la perspectiva de l’ecologia social plantejada per autors com Murray Bookchin. “L’àlbum travessa el concepte de la crisi ambiental i planteja una mirada integral cap a la crisi emocional i social que vivim i cap a les connexions i desconnexions entre cos i emoció, entre humà i natura, entre poble i poder”, afegeix Simó. Altres mons possibles que han inspirat aquest nou projecte d’Adala provenen de la ciència-ficció. “Urras”, la cançó el videoclip de la qual estrena avui la Directa, fa referència a una de les societats creades per l’escriptora de ciència-ficció Ursula K. Le Guin a la seva obra més coneguda, Els desposseïts.

Cadascuna de les setze cançons de l’àlbum s’acompanya d’un univers gràfic concebut per l’il·lustrador Daniel Capella ‘Souari’ i animat per Dídac Àvila |Jana Vallvé

Però Klima és sobretot, un treball que explora també les possibilitats de l’audiovisual, a on imatge i cançons dialoguen en horitzontalitat, en un procés obert de relat compartit, i en què cadascuna de les setze cançons de l’àlbum s’acompanya d’un univers gràfic concebut per l’il·lustrador Daniel Capella Souari i animat per Dídac Àvila. Ambdós han creat una ciutat onírica i de so, amb una arqueologia d’elements que prenen forma i vida amb cada cançó. “Els elements gràfics provenen de mons ficticis, tot i que mantenen una coherència que permet viure en ells. Cançons com ‘Saber tornar’ o ‘Cicles’ plantegen aquestes metàfores amb ciutats inundades o amb elements com el foc, el fang, l’aigua o la terra” explica Capella.

Klima es presentarà el dimecres 23 de març a la sala Apolo de Barcelona té previstos després concerts en altres deu localitats del territori català.




Autor font: Directa.cat