Setembre 24, 2022
Per Nord-Estl Libertari
235 vistes
Presentació del llibre:
Un anarquismo
Amb Aurelio Fernández Fuentes, autor i José Luis Gutiérrez Molina, historiador
Dimarts, 27 de setembre a les 18.30 hores

El llibre

Abelardo Saavedra Toro (1860-1938) va ser un anarquista dels que es definien com a ciutadans del món. Va néixer a Villamartín, una localitat de la província de Cadis, i va lluitar per les seves idees a tot Andalusia, especialment a Morón de la Frontera i a Sevilla; a Madrid va actuar a escoles per treballadors, mítings i mobilitzacions, però especialment va dirigir el setmanari Terra i Llibertat, fundat per la família Urales. Va anar a parar a la presó amb motiu de l’atemptat de Mateu Morral als reis de Espanya Alfons XIII i Victòria de Bàtemberg, i en ser alliberat va decidir acceptar la invitació dels anarquistes a Cuba per reforçar-los a les seves excursions o gires de propaganda, l’organització de treballadors i la participació al diari Terra, de l’Havana. A causa d’una columna creada i publicada per ell en aquest imprès, que es  distribuïa molt en diverses ciutats de la República Mexicana, i en què es feia dures crítiques al dictador Porfirio Díaz, va anar a parar a la presó havanera a petició d’aquest, sobretot per la seva vinculació amb els anarquistes mexicans que eren encapçalats pels germans Flores Magón.

Va ser expulsat de l’illa el 1911, però va tornar a reunir-se amb la seva família, i ho van tornar a fer fora el 1915. Va desplegar la seva activitat llibertària a Espanya a partir de llavors i el 1917 ja era a la ciutat de Barcelona, amb 57 anys, on es va incorporar a les activitats sindicals i de propaganda. Va coincidir directament i indirectament amb anarquistes de la talla de Fermín Salvochea, Pedro Vallina, Antonio Ojeda, Francisco González Sola, Teresa Claramunt, Leopold Bonafulla, José Sánchez Rosa, Francisco Ferrer Guàrdia i el mateix Anselmo Lorenzo.

Va crear i va escriure en més de mitja dotzena de diaris àcrates i va establir a ells les seves postures sobre pedagogia, lleis, l’Estat, la importància de la premsa i les lluites per la llibertat, l’organització dels treballadors i totes les tasques pròpies dels homes extraordinaris. Va fundar escoles per a treballadors, centres sociològics; va crear desenes de grups d’afinitat en què, igual que en les ganyanies, va ensenyar les lletres a els analfabets.

Va ser privat de la llibertat almenys a Sevilla, Madrid, Perpinyà, Orà, Tànger, L’Havana, Santa Clara, Màlaga i Barcelona. A Barcelona, es va lligar amb el grup dels Solidaris, on s’organitzaven Buenaventura Durruti, Juan García Oliver, els germans Ascaso i Aurelio Fernández Sánchez, entre d’altres, per als qui va ser un referent ètic i un exemple insubstituïble de lluita pels ideals. Es diu que quan es formen les divisions de la CNT-FAI que van al capdavant de batalla, ell acudeix a elles a visitar-los per donar-los ànims.

El seu sepeli va ser recollit pel més important diari llibertari d’aquell moment, Solidaritat Obrera, en què s’adona de la multitud que el va acompanyar al cementiri de Montjuïc on va ser llançat a la fossa comuna, a petició seva i a la usança dels anarquistes d’aquells temps.

A Solidaridad Obrera, l’autor de l’article va escriure: Se’ns ha anat per sempre Abelardo Saavedra. Amb ell se’n va un dels autèntics anarquistes que van donar en vida, amb la seva conducta, un exemple constant, una lliçó permanent de conseqüència revolucionària.

L’autor

Aurelio Fernández Fuentes (Pobla, Mèxic, 1951), és fill de l’exili espanyol a Mèxic i és besnét del personatge la trajectòria del qual s’explica al llibre, per això que la història està paral·lelament amb la història d’una família i una època. Militant d’esquerra des de molt jove, va participar activament al moviment estudiantil de 1968 i va viure en les lluites des d’aquell any fins avui. És economista per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on va ser un destacat activista als anys de la repressió al moviment estudiantil el 1971 -el “falconazo”-, els cogoverns de les escoles i facultats i els moviments sindicals entre 1972 i 1982, afiliant-se a les organitzacions més combatives de llavors. Va influir en el desenvolupament de l’emblemàtica escola Centre Actiu Freire, entre 1975 i 1986, participant en la creació de metodologies pedagògiques, destacant especialment el model d’Alfabetització per Convicció amb estudiants de batxillerat que van voluntàriament durant les vacances de estiu a comunitats marginades, model que es va iniciar el 1982 i que està complint 40 anys, perquè malgrat que aquesta escola va tancar el 1997 –any també de la mort de Paolo Freire—altres institucions educatives continuen fent-ho, com el Col·legi Madrid, escola fundada per exiliats espanyols a Mèxic—, la Universitat Autònoma de Puebla, així com organitzacions socials diverses.

Va tornar a Puebla el 1986, a l’escola d’Economia de la BUAP, i el 1990 funda i dirigeix la franquícia del diari nacional La Jornada, anomenada La Jornada d’Orient, complement informatiu que atenen els estats de Puebla i Tlaxcala.

El 1995, amb motiu de la nova erupció del volcà Popocatépetl, va ser anomenat pel rector per crear Centre Universitari per a la Prevenció de Desastres Regionals, Cupreder, que esdevenir en una prestigiada instància acadèmica aplicada a la regulació d’usos de sòl a tot el país. Va elaborar aquest llibre entre els anys 2012 i 2018, amb el suport de la seva universitat i la guia de l’historiador andalús José Luis Gutiérrez Molina, autor de l’epíleg del mateix. Per obtenir la informació documental, va treballar en 26 arxius, hemeroteques, biblioteques, fundacions i centres d’apilament informatiu diversos, a les ciutats de Barcelona, Madrid, Sevilla, Cadis, Villamartín, Ciutat de Mèxic, L’Havana, Cienfuegos i Cruces, a Cuba. Va ocupar també els testimonis de familiars que van conèixer Saavedra i notes biogràfiques i fotografies que es trobaven a la família.
————————————–
Presentació del llibre:
Ecología y ciencia social
Reflexiones sobre la crisis de la sociedad industrial
Amb Miquel Manzanera
Dimecres, 28 de setembre de 2022 a les 18.30 hores

El moviment ecologista ha adquirit una enorme importància als nostres dies, per l’evidència cada cop més clara dels gravíssims problemes ambientals que està creant l’actual desenvolupament de la civilització capitalista.

Cap a aquesta presa de consciència convergeixen diverses perspectives, que es poden resumir en dues principals: el reformisme ecològic, que considera possible un capitalisme verd, i el radicalisme ecologista, que veu en el mode de producció actual el principal problema de la humanitat en les relacions amb el medi ambient.

Els lectors del llibre descobriran, potser amb sorpresa, que el radicalisme ecologista connecta amb la tradició revolucionària del moviment obrer, comunista i anarquista, als segles passats. La trajectòria intel·lectual de Manuel Sacristán Luzón, filòsof marxista especialitzat en dialèctica, ens mostra a través de les seves reflexions el fil negre-i-vermell d’aquesta continuïtat revolucionària, que enfonsa les seves arrels en la llarga història de la humanitat en la lluita contra el mal. Sagristà qüestiona la noció de progrés i de creixement econòmic sense límits, i va ser pioner a assenyalar la necessitat d’introduir l’ecologia i el feminisme en la crítica marxista i en qualsevol moviment que es proposi canviar la societat.

Aquesta edició inclou un extens text inèdit fins ara, dues entrevistes i un elaborat pròleg de Miguel Manzanera. Amb aquesta publicació volem contribuir a recuperar les reflexions d’un dels pensadors més lúcids de l’esquerra d’aquest país i un dels filòsofs espanyols més destacats del segle XX. El moviment ecologista ha adquirit una enorme importància als nostres dies, per l’evidència cada cop més clara dels gravíssims problemes ambientals que està creant l’actual desenvolupament de la civilització capitalista.

Cap a aquesta presa de consciència convergeixen diverses perspectives, que es poden resumir en dues principals: el reformisme ecològic, que considera possible un capitalisme verd, i el radicalisme ecologista, que veu en el mode de producció actual el principal problema de la humanitat en les relacions amb el medi ambient.

Els lectors del llibre descobriran, potser amb sorpresa, que el radicalisme ecologista connecta amb la tradició revolucionària del moviment obrer, comunista i anarquista, als segles passats. La trajectòria intel·lectual de Manuel Sacristán Luzón, filòsof marxista especialitzat en dialèctica, ens mostra a través de les seves reflexions el fil negre-i-vermell d’aquesta continuïtat revolucionària, que enfonsa les seves arrels en la llarga història de la humanitat en la lluita contra el mal. Sagristà qüestiona la noció de progrés i de creixement econòmic sense límits, i va ser pioner a assenyalar la necessitat d’introduir l’ecologia i el feminisme en la crítica marxista i en qualsevol moviment que es proposi canviar la societat.

Aquesta edició inclou un extens text inèdit fins ara, dues entrevistes i un elaborat pròleg de Miguel Manzanera. Amb aquesta publicació volem contribuir a recuperar les reflexions d’un dels pensadors més lúcids de l’esquerra d’aquest país i un dels filòsofs espanyols més destacats del segle XX.

—————————–

Presentació del llibre:

El temps esquerp

Dotze apunts contra la decepció política

Amb Raimon Obiols, autor del llibre que conversarà amb Alba Barnusell i Josep Mayoral

Dijous, 29 de setembre de 2022 a les 18.30 hores

Els dotze apunts que integren aquest volum són un exercici d’indagació sobre el present, de comprensió d’aquesta època que Raimon Obiols titlla de «temps esquerp». Com hauríem de llegir els esdeveniments actuals i els dels últims cinquanta anys? D’interpretacions n’hi ha moltes i, en tot cas, el lloc des del qual relatem la història és determinant. Quines lliçons ens haurien de permetre dibuixar un futur engrescador i combatre la decepció política?

Obiols se situa en la distancia justa que li dona haver-se allunyat de l’acció política, després de més de quatre dècades a primera línia. Amb una clara voluntat de fugir de polaritzacions reduccionistes i de suggerir altres maneres de fer, al llarg del llibre l’autor evoca les crisis del present, al món i al nostre país, i l’obra d’escriptors i pensadors, i companys de viatge que han estat fonamentals en la seva trajectòria.

Aquest assaig és, sobretot, una reivindicació d’una política neta i constructiva.

 anònims
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com