Juny 21, 2021
Per Direta
324 vistes


Sota el lema “Gavà es planta! Aturem el Pla de Ponent”, al voltant de 75 persones han acampat els dies 19 i 20 de juny al peu del turó del Calamot (Gavà), davant de les obres de la primera fase del Pla de Ponent, projecte urbanístic que preveu la construcció de gairebé 5.000 habitatges en espais naturals i agrícoles del terme municipal de Gavà (Baix Llobregat). Durant l’acampada s’han realitzat diversos tallers i xerrades temàtiques sobre habitatge i medi ambient, entre d’altres, i una acció sorpresa que ha consistit en la formació d’una cadena humana amb persones vestides amb samarretes i peces de roba de color vermell, “per assenyalar el límit a partir del qual si s’urbanitza, el corredor biològic es perdrà de manera irreversible”, explica Ramon Sanahuja, un dels membres de la plataforma Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent. En paral·lel, el veïnat de Castelldefels ha convocat una caminada popular pels terrenys afectats pel pla urbanístic per explicar quina incidència tindrà sobre el barri dels Canyars, pertanyent a aquest municipi veí.

“És un projecte desmesurat que afectarà molt greument els actuals espais naturals i agrícoles del municipi”, denuncia Anna Garcia, veïna de Gavà i activista de la plataforma Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent

A l’acampada han participat gairebé tres-centes veïnes de Gavà, Castelldefels, Viladecans i altres municipis de la comarca per “denunciar el Pla de Ponent perquè estem convençudes de què es tracta d’una desgràcia ambiental, social i econòmica”, en paraules d’Anna Garcia, veïna de Gavà i activista de la plataforma organitzadora de l’acció, que afegeix que aquesta forma de protesta és “més contundent i engrescadora per a la gent que una manifestació o una concentració”. “Des de la plataforma ens posicionem en contra del pla urbanístic pel seu impacte mediambiental en un context d’emergència climàtica. És un projecte desmesurat que afectarà molt greument els actuals espais naturals i agrícoles del municipi”, denuncia Garcia.

En relació amb les xerrades organitzades, Garcia opina que “la lluita és transversal, no només a escala mediambiental sinó també en l’àmbit de l’habitatge, entre d’altres”. “Volem alertar de l’impacte que suposaria l’arribada d’uns 15.000 nous habitants a una població de poc més de 45.000, quan actualment ja tenim mancances de serveis. No és normal que estiguin destinant els diners públics en obrir carrers quan les veïnes tenim altres necessitats. A més, les joves gavanenques estem molt indignades perquè els pisos no són assequibles per a nosaltres, que en molts casos tenim feines precàries i sous inferiors als mil euros”, opina l’activista.


Amb el pretext de l’emergència habitacional

El Pla de Ponent de Gavà és un macroprojecte que té com a objectiu urbanitzar les gairebé 200 hectàrees que comprenen el turó del Calamot, la riera dels Canyars i el pla de Queralt, i que preveu la construcció de 4.968 habitatges distribuïts en quatre nous barris. A hores d’ara, les obres a Can Ribes –un dels barris projectats– ja estan en marxa des de 2020 i el començament de la segona fase està previst per al 2025. Es tracta del projecte en marxa més gran en superfície i en impacte paisatgístic, ecològic i ambiental del territori català, denunciat des de 2019 per la plataforma veïnal Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent, que argumenta que “afectarà molt greument el darrer corredor biològic existent entre el Parc Natural del Garraf i el Delta del Llobregat”. Des d’aleshores, les activistes –que han començat els tràmits per a convertir la plataforma en una entitat sense ànim de lucre– han informat la ciutadania amb parades a peu de carrer, han organitzat manifestacions i altres accions de protesta que han comptat amb el suport de col·lectius dels municipis veïns –aplegats en la plataforma territorial SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet– i han tractat de posar en marxa una consulta ciutadana encara pendent de resolució administrativa.

Gavà
Xerrades durant l’acampada del cap de setmana |Roger Jiménez

El pla urbanístic va ser aprovat inicialment l’any 2006, però la pressió popular va aconseguir endarrerir els seus tràmits fins que l’esclat de la crisi econòmica de 2008 va obligar a aturar-lo. Recentment, l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez (PSC), el va reprendre i presentar de manera oficial el 16 d’abril, justificant davant dels mitjans de comunicació “unes polítiques d’habitatge valentes i innovadores”. “Només a Gavà hi ha 4.000 persones inscrites al registre de sol·licituds d’habitatges de protecció oficial, i aquesta és una dada que per si sola ja justifica la necessitat del Pla Local d’Habitatge i de Gavà Ponent”, declarava Sánchez durant la presentació del pla, mentre mig centenar de veïnes es concentraven a la riera dels Canyars per aturar el pas de la comitiva consistorial pels terrenys afectats pel projecte. A la presentació del pla, Sánchez afegia que es tracta d’un dels projectes “més necessaris i rellevants per abordar les polítiques metropolitanes d’habitatge i les mancances existents, per oferir habitatge assequible tant de venda com de lloguer”. En aquest sentit, el 40% dels habitatges previstos seran de protecció oficial, segons la informació continguda al dossier del Pla General Metropolità Gavà Ponent.

El Pla de Ponent de Gavà és un macroprojecte que té com a objectiu urbanitzar les gairebé 200 hectàrees que comprenen el turó del Calamot, la riera dels Canyars i el pla de Queralt, i que preveu la construcció de 4.968 habitatges distribuïts en quatre nous barris

Garcia i les seves companyes de la plataforma opositora discrepen de l’emergència habitacional argumentada pel govern municipal i proposen com a alternativa la mobilització del mercat d’habitatges buits: “Els arguments municipals són una fal·làcia. L’estimació de creixement demogràfic de 1.034 habitants anuals que planteja el projecte és desproporcionada amb el creixement real de Gavà durant els últims deu anys, amb una mitjana de 150 habitants per any”, és a dir que “el projecte és innecessari perquè no cobreix cap necessitat real de la població de Gavà ni contempla altres alternatives per fer front a una suposada urgència habitacional sense aquest impacte ambiental, com l’ús d’habitatges buits propietat de diferents entitats bancàries”.

Davant dels arguments de l’alcaldessa gavanenca, que valora Gavà Ponent com a “motor econòmic, amb la creació d’ocupació amb criteris de sostenibilitat i cohesió social, i com a exemple de col·laboració publicoprivada on l’interès públic tutela i marca el ritme”, les veïnes de Gavà contràries al pla afirmen que la urbanització parcial del turó del Calamot “no suposa un model de ciutat sostenible, sinó que és pura especulació immobiliària amb què la constructora pretén enriquir-se, en connivència amb l’Ajuntament de la socialista Raquel Sánchez”. “Es tracta d’un projecte especulatiu destinat a gent procedent d’altres indrets, com Barcelona, que troben a Gavà un habitatge més assequible i a un indret més tranquil i menys contaminat que a l’Àrea Metropolitana. L’Ajuntament està comprometent a escala econòmica, social i ambiental la nostra salut i el nostre benestar. Només volen fer negoci”, conclou Garcia.

D’altra banda, l’equip tècnic i jurídic de Les Agulles-Ecologistes en Acció (EeA), organització comarcal ecologista adherida al manifest de Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent, ha trobat diverses irregularitats i incompliments legals que segons l’organització “podrien portar a una nul·litat del planejament”, relacionades amb “l’absència d’avaluació de l’impacte del pla sobre els espais naturals protegits per la normativa comunitària i sobre les espècies protegides que s’hi troben”. A més, segons els experts d’EeA, “el projecte estaria insuficientment justificat des d’un punt de vista urbanístic i podria tenir carències importants com una manca de garantia d’abastament i de depuració d’aigües, entre altres irregularitats”. “En l’actual context d’emergència climàtica i amb la legislació vigent és totalment inviable”, opina Jaume Grau, portaveu de Les Agulles-EeA i membre de la plataforma, que demana una modificació urbanística per a desclassificar tot el sector com a urbanitzable. Des de l’entitat ecologista es pretén demanar una revisió del planejament urbanístic i, si s’escau, interposar un recurs contenciós-administratiu contra les obres actuals i el conjunt del pla urbanístic.




Autor font: Directa.cat