Juny 9, 2022
Per Direta
223 vistes

Grues, excavadores, formigoneres i palets de rajoles han configurat l’estampa del litoral del País Valencià durant molts anys. L’urbanisme depredador ha arrasat amb un 23 % de la seua costa –només per darrere de Catalunya, que té un 26,1 % de la superfície costanera urbanitzada, segons dades de Greenpeace. Tot i que la febre del totxo i el ciment sembla d’una època caracteritzada pel boom immobiliari, són molts els projectes heretats de l’etapa dels imperis com Marina d’Or que han renascut en els darrers cinc anys, paradoxalment, en temps d’emergència climàtica i de discursos polítics en defensa d’un urbanisme sostenible.

Des de Vinaròs, municipi de la comarca del Baix Maestrat, fins a Pilar de la Foradada, al Baix Segura, una de les comarques més sotmeses a la pressió urbanística; s’han reactivat alguns dels projectes turístics-immobiliaris més polèmics, com el PAI Doña Blanca Golf de Torreblanca –4.000 apartaments, tres hotels de luxe, camp de golf i centres comercials al litoral–, el PAI Sant Gregori Golf de Borriana –6.000 habitatges, dos hotels de luxe, un camp de golf i centres comercials– o els 2.274 habitatges a la cala Mosca d’Oriola. Els motius de l’oposició per part d’entitats veïnals i ecologistes han estat comuns en la majoria d’ells: destrucció del territori i afeccions a espais naturals d’alt valor ambiental, acceleració del “col·lapse ecològic”, especulació i irregularitats urbanístiques, així com la reproducció d’un model turístic basat en la precarietat de les treballadores dels complexos de luxe, en la sobreexplotació dels recursos hídrics, saturació de serveis públics, augment de la generació de residus o afeccions en la mobilitat pública.

El Pativel estableix que els projectes executats després de l’entrada en vigor del pla han de mantenir la mateixa estructura o quedaran anul·lats

Des del mes de maig, huit dels macroprojectes ressuscitats poden tenir els dies comptats. El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que declarava nul el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), el qual protegeix fins a 7.500 hectàrees de la primera línia de costa. Amb aquest pla a les mans, segons fonts de la Conselleria de Política Territorial, el PAI de Torreblanca, el PAI Vega-Port de Cullera –dos hotels de luxe, gratacels, un palau de congressos i un port esportiu–, un residencial de 6.200 habitatges i camp de golf a la platja del Puig, les 4.000 vivendes del Brosquil de Cullera, el sector Mareny de Tavernes de la Valldigna –2.500 habitatges, hotels i zones esportives–, el PAI Rafalcaid de Gandia –136 habitatges i zones comercials– i la urbanització a la cala Mosca, no es podran executar si els treballs no arrenquen abans de maig de 2023, data en què els terrenys deixarien de ser urbanitzables sense la necessitat de pagar milionàries indemnitzacions a les promotores.

“Valorem positivament la sentència del Tribunal Suprem”, manifesta Juan Barceló, un dels membres de l’associació ecologista Som Capicorb, que s’ha mantingut al peu del canó en la lluita contra el macrocomplex de Torreblanca. Quinze anys després de la seua aprovació, amb una declaració d’impacte ambiental (DIA) caducada i l’incompliment de diverses normatives vigents, les propietàries dels terrenys –la Sareb, el Banc Sabadell i els germans Calabuig Gimeno– i l’administració han intentat executar-lo contra tot pronòstic. “El PAI és totalment il·legal. Incompleix diverses normatives i, a més, afecta zones protegides, la desembocadura del riu Sant Miquel i el saladar del Clot de Tomàs, per tant, és impossible que es puga dur a terme”, rebla Barceló amb rotunditat. El comptador corre en contra de la propietat, però en cas que durant aquest any intentara modificar el projecte per adequar-se a la legalitat, tampoc seria possible dur-lo a terme. El Pativel estableix que els projectes executats després de l’entrada en vigor del pla han de mantenir la mateixa estructura o quedaran anul·lats.

Una altra empresa que té propietats dins del PAI de Torreblanca i que actualment ofereix parcel·les a la venda per a la construcció d’habitatges és la immobiliària Torre Habitat |Dídac Ramírez

Segons el veí de la pedania de Capicorb, en l’execució del PAI de Torreblanca hi ha altres interessos que no són, precisament, “els de construir el complex turístic”. En el seu moment, pels quasi dos milions de metres quadrats del PAI es van pagar al voltant de 300 milions d’euros; una quantia que les empreses voldrien recuperar incondicionalment. “Si el PAI no es fa, els terrenys perden valor i les pèrdues seran enormes. Per tant, l’objectiu és evitar que grans empreses i bancs facen fallida”, reflexiona Barceló, qui assegura que qualsevol moviment per intentar desenvolupar el PAI “serà portat a la Fiscalia” per part de l’associació.

Una estratègia semblant segueixen els promotors del PAI Sant Gregori Golf. En aquest cas, però, les obres ja han arrencat i, segons fixa el Pativel, disposarien de cinc anys més, fins a 2028, per a finalitzar-les. “Estem segurs que no es farà. Els tribunals ja han dit que les obres no van a bon ritme i, per ara, ha dictat que s’ature el pagament de les quotes d’urbanització i això podria suposar l’aturada de les obres”, explica Jose Luis Ramos, advocat d’Ecologistes en Acció expert en urbanisme. Afegeix: “Alguns propietaris particulars encara no han pagat cap quota, però altres van arribar a pagar fins a 12.000 euros. Per tant, si no s’executara, podrien reclamar uns interessos a l’agent urbanitzador”, la Urbanizadora Golf Sant Gregori, qui té el 17,86 % dels terrenys que engloba el PAI. La resta queden repartits entre la Sareb, l’Ajuntament, immobiliàries i propietàries particulars.

El jutjat d’instrucció número 4 de Vila-real ha sol·licitat prestar declaració a l’alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont (PSPV-PSOE), per un presumpte delicte de prevaricació i falsificació documental en relació amb els informes tècnics del PAI Sant Gregori Golf

El procés de cobrament de les quotes i la manca de transparència durant la tramitació de diversos informes han estat portats davant els tribunals per part d’una trentena de propietàries, que han aconseguit posar en escac judicial el PAI. Tal com va avançar la Directa, el projecte acumula un llarg historial d’irregularitats, que finalment han estat considerades per la justícia. El jutjat d’instrucció número 4 de Vila-real ha sol·licitat prestar declaració a l’alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont (PSPV-PSOE), per un presumpte delicte de prevaricació i falsificació documental en relació amb els informes tècnics del PAI. Per a Ramos, l’últim litigi judicial suma encara més motius per aturar “un projecte que aspira a convertir-se en un altre Marina d’Or, un complex a primera línia que ara incompliria la llei de Costes”. “Si hi haguera voluntat política, es podria aturar, malgrat les compensacions que demanarien les empreses perquè ja s’ha iniciat”, conclou.

Voluntat política és el que també demanen els col·lectius que durant dècades s’han mobilitzat contra el PAI de la Vega-Port de Cullera (la Ribera Baixa), conegut popularment com el Manhattan de Cullera, en plena desembocadura del riu Xúquer. Junt amb aquest projecte, dissenyat per l’antic Institut Valencià d’Habitatge, la febre del taulell faria que l’Ajuntament –en aquell moment en mans del Partit Popular– també aprovara el PAI Marenyet  –amb què les empreses Alcisa i Lubasa tenien fins a 5,5 milions de metres quadrats per a edificar– i el PAI del Brosquil, una superfície urbanitzable de 4,5 milions de metres quadrats que es va adjudicar al Grupo Roig, propietat de Fernando Roig, expresident del Valencia CF i germà del propietari de Mercadona.

Malgrat que la crisi econòmica va suposar un fre al Manhattan de Cullera, el govern del llavors alcalde Ernesto Sanjuán Martínez (PP) va continuar insistint durant cinc anys més. Sanjuán veia en els sis milions d’euros que el consistori esperava rebre de la venda dels terrenys una via d’ingressos ràpida per a una administració local que acumulava un deute de 37 milions d’euros amb els bancs. Amb el canvi del govern i l’arribada del PSPV a l’Ajuntament, els deutes en relació amb les gestions i tràmits per executar el PAI començaren a aflorar. L’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE), organisme públic, va demanar 1.367.293 euros per la inversió realitzada en el PAI, més 281.808,49 euros reclamats judicialment a l’EIGE per la redacció del projecte de reparcel·lació, els costos judicials i el 4 % de l’import total de les despeses de gestió.

El riu Xúquer i la seua riba, on es vol construir el projecte |Bryan Richart

Arran l’arribada del govern del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) a la Generalitat, en 2018, es va anul·lar el conveni signat en 2003 per a la gestió del projecte urbanístic. Així, l’Ajuntament aconseguia desvincular-se de la gestió del PAI i estalviar-se el pagament d’un deute que ascendia fins a uns 90 milions d’euros. A canvi, es va cedir la urbanització a empreses privades, independentment que aquestes controlaren la majoria o no dels terrenys. Paco Sanz, membre de Xúquer Viu, mai ha entès la perseverança de l’administració a l’hora d’executar el PAI, siga per la via pública o privada, tenint en compte els múltiples impactes que generaria i els informes desfavorables: “No disposem de tanta aigua per garantir la demanda de recursos hídrics que suposarien tant el Manhattan com el Brosquil, i així es va pronunciar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en tots els seus informes”. “De cara al futur –continua–, amb el canvi climàtic, la disponibilitat serà menor”. Sanz també recorda que el projecte afecta de manera directa la fauna i flora de la desembocadura del riu, així com agreuja el procés de retrocés de les platges, a causa de la construcció del port de 800 amarraments.

L’esperança recau ara en el fet que fins al maig de 2023 no s’inicie cap treball de construcció i s’acabe classificant el sòl com a no urbanitzable protegit, en aplicació del Pativel. “Encara hi ha discrepàncies entre la conselleria de Medi Ambient i la de Política Territorial, però tenen molt poc de temps”, considera Sanz, per a qui la victòria final arribarà “quan tots els PAI decaiguen de manera definitiva en un any”.


Rajola a la calor de la dictadura

Entre Cullera i Oriola, passant per Tavernes de la Valldigna i Gandia, es troben la resta d’urbanitzacions i hotels a primera línia de platja que s’han topat de cara amb el Pativel. Alguns dels projectes, fins i tot, amenacen de soterrar els últims espais naturals verges dels municipis afectats, com és el cas de la cala Mosca d’Oriola. Amb una declaració d’impacte ambiental aprovada pel Govern del Botànic en 2019 i el beneplàcit de l’Ajuntament d’Oriola (PP i Ciutadans), el grup de la família Gomendio –amb vincles amb la dictadura de Franco que li van permetre fer una fortuna en l’època del desenvolupisme franquista– projecta 2.274 habitatges a la cala, indret d’alt valor ecològic. “Hi ha espècies protegides vulnerables i aquest projecte significaria posar-les en vertader perill d’extinció”, adverteixen des de Salvem Cala Mosca, organització que ha denunciat en diverses ocasions que l’informe mediambiental es va “fer a mida”.

Canviem Oriola ha portat el projecte davant la justícia per presumptes irregularitats durant la fase prèvia a l’execució de les obres

A les sospites i fiscalització de les organitzacions ecologistes i les formacions municipals, es va sumar la negativa de la Direcció General de Carreteres del Govern espanyol. En un informe desfavorable, s’alertava de “les conseqüències negatives en relació amb la saturació acústica i de trànsit en la zona, que repercutiria en una pitjor qualitat de vida per als habitants”. “L’Ajuntament va ometre aquest document per tal d’aprovar el projecte, tot i que es tractava d’un informe vinculant”, recorden des de Salvem Oriola. La urbanització compta, a més, amb un segon informe desfavorable relacionat amb la gestió de les aigües residuals. En l’actualitat, el servei de sanejament, amb una depuradora obsoleta, “es reventa asiduament en les temporades d’estiu”, constaten les ecologistes.

Des de fa anys, Canviem Oriola ha portat el projecte davant la justícia per presumptes irregularitats durant la fase prèvia a l’execució de les obres. “En una d’elles, la Fiscalia va indicar que veia indicis de delicte entorn del procés d’adjudicació dels terrenys, però que aquests havien prescrit i, per tant, no procedia a investigar-los”, recorden les membres de Salvem Cala Mosca a la Directa. Pel que fa a la investigació sobre la validesa dels informes, el passat mes de març la Fiscalia es va pronunciar a favor de la promotora, afirmant que “no s’han identificat incompliments en la fase prèvia”.

El rescat del Pativel per part del Suprem dona un respir a les ecologistes, però no afluixen en la lluita. Ara, intenten aconseguir modificar el Pla d’Acció Territorial per classificar com a protegit el sòl de la cala Mosca i continuen amb les mobilitzacions. “Tenim una empresa promotora amb un fort bufet d’advocats, amb molts contactes polítics des de l’època del franquisme, i un Ajuntament tradicionalment plegat als interessos de la constructora […]. Però, ens queda al·ludir a la consciència social i denunciar el que s’està produint”, conclouen.




Autor font: Directa.cat