Agost 1, 2021
Per El Pratl Libertari
285 vistes


芦Les infraestructures projectades per a l鈥檃mpliaci贸 del aeroport del Prat xoquen amb els objectius assumits de reduir les emissions i atempten contra ecosistemes naturals, segons denuncien禄.

x El Salto

Fins a 120 plataformes ve茂nals, socials i ecologistes han coordinat una resposta dirigida al Govern espanyol per tal d鈥檃turar l鈥檃mpliaci贸 dels aeroports del Prat i de Madrid. Segons critiquen, l鈥檃posta per ampliar la capacitat d鈥檃questes terminals a猫ries, promoguda activament per l鈥檕perador-p煤blic privat AENA, no ve acompanyat d鈥檜n projecte presentat p煤blicament i manca de 鈥渏ustificaci贸 t猫cnica, social, ambiental, econ貌mica, financera i pressupost脿ria鈥.

La decisi贸 sobre els plans d鈥檈xpansi贸, que costaran a les arques p煤bliques almenys 3.400 milions d鈥檈uros, es prendr脿 en el Consell de Ministres del 30 de setembre. Per a les organitzacions signants 鈥擡cologistes en Acci贸, Amics de la Terra, Greenpeace, SEO Birdlife, WWF Espanya, Zeroport, Ni un pam de terra, DEPANA, SOS Baix Llobregat o Extinction Rebellion, entre altres鈥 aquests projectes s鈥檈mmarquen en una 鈥減ol铆tica de transport centrada gaireb茅 exclusivament en la construcci贸 de grans infraestructures en favor dels mitjans m茅s contaminants, com l鈥檃vi贸鈥. Aquesta visi贸 de la mobilitat promoguda pel Govern, apunten, 鈥渟e situa en l鈥檈xtrem oposat al model cap al qual necessitem transitar en el context d鈥檈merg猫ncia clim脿tica en el qual ens trobem鈥.

El cam铆 contrari

Si la idea 茅s reduir les emissions per a complir amb els compromisos internacionals de lluita contra el canvi clim脿tic, l鈥檃mpliaci贸 dels aeroports del Prat i Madrid va en direcci贸 contr脿ria. Tal com recorden en la carta, la UE ha acordat reduir les seves emissions en, almenys, un 55% d鈥檃qu铆 a 2030, respecte als nivells de 1990, i l鈥檃viaci贸 茅s des de lluny el mitj脿 de transport que m茅s contribueix al canvi clim脿tic.

En 2019, detallen, l鈥橝eroport del Prat va generar 8,4 milions de tones de CO鈧, m茅s del doble de totes les emissions de la ciutat de Barcelona. Si la idea d鈥橝ENA 茅s ampliar la capacitat de 55 a 70 milions de passatgers a l鈥檃ny les emissions podrien augmentar un 33%, segons l鈥橝g猫ncia de Desenvolupament Urb脿 de Barcelona. El mateix passaria a Madrid, on l鈥檃mpliaci贸 de l鈥檃eroport Adolfo Su谩rez per a afegir deu milions de passatgers i arribar als 80 milions anuals 鈥渟uposaria un augment exponencial de les emissions, una cosa totalment incompatible amb els compromisos europeus i amb la legislaci贸 ambiental d鈥櫭爉bit tant estatal com auton貌mica鈥.

Aquestes ampliacions no nom茅s fan tot m茅s dif铆cil per a qu猫 l鈥檈stat Espanyol compleixi la seva quota de reducci贸 d鈥檈missions, sin贸 que els nous projectes posen en perill ecosistemes i la fauna de l鈥檈ntorn, denuncien. Un atropellament 鈥渆specialment preocupant鈥 en el cas del Prat, on les obres es realitzarien en l鈥檋脿bitat de la llacuna de la Ricarda, un espai protegit per la Xarxa Natura 2000. L鈥檃mpliaci贸 de la tercera pista 鈥減osaria, a m茅s, en perill el sistema d鈥檃q眉铆fers que garanteix el consum d鈥檃igua potable de l鈥櫭爎ea metropolitana i el bon estat dels espais naturals i agraris del Delta del Llobregat鈥.

Un cam铆 innecessari

En un context de tancament de fronteres, de crisi econ貌mica i de crisi generalitzada de l鈥檃viaci贸, les ampliacions dels aeroports s贸n vistes per aquestes 120 organitzacions com 鈥渦na operaci贸 especulativa鈥, pensada per a afavorir a constructores i bancs, aix铆 com a l鈥檃ccionariat privat d鈥橝ENA, que representa el 49% i on participen alguns dels majors fons d鈥檌nversi贸 del m贸n.

鈥淭enint en compte les incertes perspectives de recuperaci贸 del tr脿nsit aeri a nivell global i de caiguda de la producci贸 mundial del petroli, del qual l鈥檃viaci贸 continuar脿 sent dependent en el mitj脿 i llarg termini, presentar inversions de creixement d鈥檌nfraestructures aeroportu脿ries nom茅s pot entendre鈥檚 com una maniobra per a ocultar la profunda crisi financera d鈥橝ENA鈥, denuncien.




Autor font: Elpratllibertari.cat