Juny 5, 2021
Per Nord-Estl Libertari
247 vistes


Defensar la Terra vol dir que es considera el capitalisme, sigui verd o marró, sempre és una economia ecocida 

La gran hipocresia del sistema hegemònic quan els media convencionals i oficials parlen del Dia Mundial del Media Ambient 

Els casos dels projectes de marco parc eòlic marí Tramuntana a la badia de Roses i de la tercera pista a l’aeroport Barcelona/el Prat    

El dissabte 29 de maig al passeig del Mar de l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà) hi hagué una manifestació amb multitud de gent i sectors que demanaven una transició energètica prenent com a base un model descentralitzat i de consum local. El lema de la concentració, Renovables sí, però no pas així, posa en relleu el rebuig al model de desplegament de projectes fruit del Decret Llei 16/2019 de la Generalitat de Catalunya d’impuls a les energies renovables. 

Aquest acte de protesta, entre molts d’altres del mateix caire arreu del nostre país, s’encavalca amb les declaracions i intencions polítiques del nou govern de la Generalitat de Catalunya. En el discurs d’investidura al Parlament, Pere Aragonès va dir literalment: per començar a posar fre i començar a revertir amb tota la urgència el canvi climàtic confrontant la conversió del model energètic, fent una aposta demagògica per una economia capitalista verda. Si hi superposem l’acord d’ERC i la CUP-G, i també el de Junts per Catalunya, s’entreveu que de paraula es tracta d’això per part del Govern de la Generalitat (una institució regionalista de l’Estat capitalista espanyol que res té a veure amb la República Catalana per la que lluitem en el procés d’alliberament nacional des de l’anarcoindependentisme comunista català).  

El 29 de maig es va apostar a l’Escala cap a un model descentralitzat energètic.  

Per una banda es parla de transició energètica per a una energia neta, democràtica i de Km 0, en relació amb objectius establerts a la llei de canvi climàtic, i per altra l’aproven els grans projectes, sota el control d’oligopolis i transnacionals capitalistes, que mitjançant línies d’alta tensió es connecten directament als grans centres de transformació que, a les comarques gironines, connecten la MAT (línia de molt alta tensió), que és a Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà). 

Les darreres setmanes alguns consultors ambientals i ecoliberals, en contra els moviments socials dels Països Catalans i la gent de la Costa Brava, han defensat a capa i espasa, en escrits i entrevistes a la premsa convencional, com ara La Vanguardia o Diari de Girona, el projecte insostenible del macro parc eòlic marí Tramuntana, tot afirmant que un model descentralitzat energètic com el que hi ha en alguns municipis alemanys és impossible a casa nostra. 

Avui, oficialment Dia Mundial del Medi Ambient, cal denunciar tantes paradoxes com les que estem veient sobre la transició ecològica i energètica. L’ampliació de l’aeroport del Prat (Baix Llobregat) i de la tercera pista poder posar en dubte les declaracions de revolució capitalista verda del president Pere Aragonès i de la nova consellera de Canvi Climàtic, Teresa Jordà. Ja que hi ha un ecoblanqueig governamental (el cas del parc marí Tramuntana correspon al Govern espanyol) basat en proclames polítiques i empresarials que pretenen continuar sotmetent el creixement a l’ecologia i no a l’inrevés. És el cas de l’ampliació de l’aeroport Barcelona/el Prast, que afecta reserves naturals emblemàtiques com els estanys de la Ricarda i la Margarola, protegides per la Xarxa Natura 2000, i amenaça el futur del parc agrari del Baix Llobregat. 

La problemàtica d’aquesta zona, que caldria restaurar i regenerar biològicament, es va detallar en el Llibre Blanc de la gestió de la natura dels Països Catalans, ara revisat: “La formidable paradoxa que s’estableix és simple: com més creix Barcelona –i, doncs, com més augmenta la seva requesta alimentària–, més destrueix els camps que li forneixen sostenibilitat. La reculada dels conreus del delta del Llobregat és tristament espectacular […] Els sòls del delta han de ser considerats de valor agrícola preferent i, en conseqüència, alliberats d’un sistema ordinari de mercat segons el qual hom por destinar-los a l’ús escollit del millor postor. És fàcil d’entendre que l’industrial o el constructor d’habitatges hi posi l’ull: zona plana, immediata a la ciutat, qualificable com a rústica, etc. També és fàcil d’entendre que el pagès s’avingui a la venda: obté d’un plegat allò que treballant li demanaria anys i anys d’esforç. Només és que, en aquesta transacció, hi guanya l’industrial, no hi perd gaire el pagès, però en surt estratègicament perjudicada la comunitat, que cada dia ha d’anar a buscar la verdura i la fruita a camps més llunyans.” 

El nou govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona tenen a la mà la seva opció d’evitar l’ampliació de l’aeroport del Prat i protegir i revitalitzar el futur del delta del Llobregat. Es tracta d’una ocasió per demostrar-nos que les seves proclames “ecologistes” són fermes i no sotmeses a les pressions dels lobbies econòmics i mediàtics del Capital.  

El port i l’aeroport són punts neuràlgics de la globalització i del “desenvolupisme tecnològic” impulsat pel 5G. Dubtem que el govern d’ERC i Junts lideri una ruptura amb la concepció del desenvolupament de la transició o continuem patint el patró de trinxar el territori que van iniciar el porciolisme i després el pujolisme (per postres, ara Jordi Pujol es manifesta contra la implantació de la República Independent Catalana). Afirmar que les dues-centes entitats i associacions econòmiques i socials reunides a Esade per reclamar l’ampliació de l’aeroport representen el suport majoritari del territori correspon a un acte de manipulació de l’opinió pública. I més quan el pensament econòmic que domina aquesta institució es manifesta ineficient per gestionar la complexitat de la transició energètica que requereix la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Keynes no ens serveix. Reclamem com alternativa el pensament dels entropistes entorn del llegat pel decreixement econòmic de Nicholas Georgescu-Roegen, com ens explicarà el veterà bioecomista Joan Martinez Alier el dimarts 8 de maig en una conferència a l’Institut d’Estudis Catalans. L’economista Germà Bel, als antípodes d’aquesta nova ciència, acaba de declarar als media convencionals i oficials: “Podem portar molta gent a passar gana per no ampliar l’aeroport […] Jo els ànecs de la Ricarda els portaria al delta de l’Ebre.” Ahir el varen treure a programa nocturn de TV3, Més 3/24. Pensem que oficialment, des del processionisme autonomista està tot dit: el capitalisme sigui verd o marró, sistema econòmic ecocida és.    

El moviment ecologista català i els resilients grups del Baix Llobregat, entorn de la plataforma ZeroPort, lluiten per aturar aquesta agressió capitalista ambiental. No sigui que quan aconseguim la República Independent Catalana no tinguem terres per exercir-la al servei de la salut i la qualitat de vida de la població. 

Visca la Terra! Visca el Comunisme llibertari! 

Països Catana, 5 de juny de 2021 

Comitès Anarquistes del Països Catalans-Comitès Anarquistes en Defensa de la República Catalana  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com